Conjugació en català del verb «assolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

assolar

Mode indicatiu

Present
jo assolo (cent.), assole (val.), assol (bal.)
tu assoles
ell, ella, vostè assola
nosaltres assolem, assolam (bal.)
vosaltres, vós assoleu, assolau (bal.)
ells, elles, vostès assolen
Perfet
jo he assolat
tu has assolat
ell, ella, vostè ha assolat
nosaltres hem assolat
vosaltres, vós heu assolat
ells, elles, vostès han assolat
Imperfet
jo assolava
tu assolaves
ell, ella, vostè assolava
nosaltres assolàvem
vosaltres, vós assolàveu
ells, elles, vostès assolaven
Plusquamperfet
jo havia assolat
tu havies assolat
ell, ella, vostè havia assolat
nosaltres havíem assolat
vosaltres, vós havíeu assolat
ells, elles, vostès havien assolat
Passat simple
jo assolí
tu assolares
ell, ella, vostè assolà
nosaltres assolàrem
vosaltres, vós assolàreu
ells, elles, vostès assolaren
Passat perifràstic
jo vaig assolar
tu vas (vares) assolar
ell, ella, vostè va assolar
nosaltres vam (vàrem) assolar
vosaltres, vós vau (vàreu) assolar
ells, elles, vostès van (varen) assolar
Passat anterior
jo haguí assolat
tu hagueres assolat
ell, ella, vostè hagué assolat
nosaltres haguérem assolat
vosaltres, vós haguéreu assolat
ells, elles, vostès hagueren assolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver assolat
tu vas haver assolat
ell, ella, vostè va haver assolat
nosaltres vam haver assolat
vosaltres, vós vau haver assolat
ells, elles, vostès van haver assolat
Futur
jo assolaré
tu assolaràs
ell, ella, vostè assolarà
nosaltres assolarem
vosaltres, vós assolareu
ells, elles, vostès assolaran
Futur perfet
jo hauré assolat
tu hauràs assolat
ell, ella, vostè haurà assolat
nosaltres haurem assolat
vosaltres, vós haureu assolat
ells, elles, vostès hauran assolat
Condicional
jo assolaria
tu assolaries
ell, ella, vostè assolaria
nosaltres assolaríem
vosaltres, vós assolaríeu
ells, elles, vostès assolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) assolat
tu hauries (hagueres) assolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) assolat
nosaltres hauríem (haguérem) assolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) assolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) assolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolar

Mode subjuntiu

Present
jo assoli, assole (val.)
tu assolis, assoles (val.)
ell, ella, vostè assoli, assole (val.)
nosaltres assolem
vosaltres, vós assoleu
ells, elles, vostès assolin, assolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) assolat
tu hagis (hages) assolat
ell, ella, vostè hagi (haja) assolat
nosaltres hàgim (hàgem) assolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) assolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) assolat
Imperfet
jo assolés, assolara (val.), assolàs (val., bal.)
tu assolessis, assolares (val.), assolassis (bal.), assolesses, assolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè assolés, assolara (val.), assolàs (val., bal.)
nosaltres assoléssim, assolàrem (val.), assolàssim (bal.), assoléssem, assolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós assoléssiu, assolàreu (val.), assolàssiu (bal.), assolésseu, assolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès assolessin, assolaren (val.), assolassin (bal.), assolessen, assolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) assolat
tu haguessis (hagueres) assolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) assolat
nosaltres haguéssim (haguérem) assolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) assolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) assolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolar

Mode imperatiu

Present
tu assola
ell, ella, vostè assoli, assole (val.)
nosaltres assolem
vosaltres, vós assoleu, assolau (bal.)
ells, elles, vostès assolin, assolen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu assolar
Infinitiu compost haver assolat
Gerundi assolant
Gerundi compost havent assolat
Participi assolat, assolada, assolats, assolades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assolar

  1. Destruir tot allò que hi ha viu a ran de sòl.
  2. En una dissolució de líquid i sòlid, anar-se'n la part sòlida a la part de baix del recipient.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.