Conjugació en català del verb «assentir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

assentir

Mode indicatiu

Present
jo assenteixo (cent.), assentesc (val., bal.), assentisc (val.)
tu assenteixes, assentixes (val.)
ell, ella, vostè assenteix, assentix (val.)
nosaltres assentim
vosaltres, vós assentiu
ells, elles, vostès assenteixen, assentixen (val.)
Perfet
jo he assentit
tu has assentit
ell, ella, vostè ha assentit
nosaltres hem assentit
vosaltres, vós heu assentit
ells, elles, vostès han assentit
Imperfet
jo assentia
tu assenties
ell, ella, vostè assentia
nosaltres assentíem
vosaltres, vós assentíeu
ells, elles, vostès assentien
Plusquamperfet
jo havia assentit
tu havies assentit
ell, ella, vostè havia assentit
nosaltres havíem assentit
vosaltres, vós havíeu assentit
ells, elles, vostès havien assentit
Passat simple
jo assentí
tu assentires
ell, ella, vostè assentí
nosaltres assentírem
vosaltres, vós assentíreu
ells, elles, vostès assentiren
Passat perifràstic
jo vaig assentir
tu vas (vares) assentir
ell, ella, vostè va assentir
nosaltres vam (vàrem) assentir
vosaltres, vós vau (vàreu) assentir
ells, elles, vostès van (varen) assentir
Passat anterior
jo haguí assentit
tu hagueres assentit
ell, ella, vostè hagué assentit
nosaltres haguérem assentit
vosaltres, vós haguéreu assentit
ells, elles, vostès hagueren assentit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver assentit
tu vas haver assentit
ell, ella, vostè va haver assentit
nosaltres vam haver assentit
vosaltres, vós vau haver assentit
ells, elles, vostès van haver assentit
Futur
jo assentiré
tu assentiràs
ell, ella, vostè assentirà
nosaltres assentirem
vosaltres, vós assentireu
ells, elles, vostès assentiran
Futur perfet
jo hauré assentit
tu hauràs assentit
ell, ella, vostè haurà assentit
nosaltres haurem assentit
vosaltres, vós haureu assentit
ells, elles, vostès hauran assentit
Condicional
jo assentiria
tu assentiries
ell, ella, vostè assentiria
nosaltres assentiríem
vosaltres, vós assentiríeu
ells, elles, vostès assentirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) assentit
tu hauries (hagueres) assentit
ell, ella, vostè hauria (haguera) assentit
nosaltres hauríem (haguérem) assentit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) assentit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) assentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assentir

Mode subjuntiu

Present
jo assenteixi, assentesca / assentisca (val.), assentesqui (bal.)
tu assenteixis, assentesques / assentisques (val.), assentesquis (bal.)
ell, ella, vostè assenteixi, assentesca / assentisca (val.), assentesqui (bal.)
nosaltres assentim, assentiguem (bal.)
vosaltres, vós assentiu, assentigueu (bal.)
ells, elles, vostès assenteixin, assentesquen / assentisquen (val.), assentesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) assentit
tu hagis (hages) assentit
ell, ella, vostè hagi (haja) assentit
nosaltres hàgim (hàgem) assentit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) assentit
ells, elles, vostès hagin (hagen) assentit
Imperfet
jo assentís, assentira (val.)
tu assentissis, assentires (val.), assentisses
ell, ella, vostè assentís, assentira (val.)
nosaltres assentíssim, assentírem (val.), assentíssem
vosaltres, vós assentíssiu, assentíreu (val.), assentísseu
ells, elles, vostès assentissin, assentiren (val.), assentissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) assentit
tu haguessis (hagueres) assentit
ell, ella, vostè hagués (haguera) assentit
nosaltres haguéssim (haguérem) assentit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) assentit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) assentit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assentir

Mode imperatiu

Present
tu assenteix, assentix (val.)
ell, ella, vostè assenteixi, assentesca / assentisca (val.), assentesqui (bal.)
nosaltres assentim, assentiguem (bal.)
vosaltres, vós assentiu
ells, elles, vostès assenteixin, assentesquen / assentisquen (val.), assentesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assentir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu assentir
Infinitiu compost haver assentit
Gerundi assentint
Gerundi compost havent assentit
Participi assentit, assentida, assentits, assentides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

assentir

  1. Mostrar conformitat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.