Conjugació en català del verb «arrupir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrupir

Mode indicatiu

Present
jo arrupeixo / arrupo (cent.), arrup / arrupesc (val., bal.), arrupisc (val.)
tu arrupeixes / arrups, arrupixes (val.)
ell, ella, vostè arrup / arrupeix, arrupix (val.)
nosaltres arrupim
vosaltres, vós arrupiu
ells, elles, vostès arrupeixen / arrupen, arrupixen (val.)
Perfet
jo he arrupit
tu has arrupit
ell, ella, vostè ha arrupit
nosaltres hem arrupit
vosaltres, vós heu arrupit
ells, elles, vostès han arrupit
Imperfet
jo arrupia
tu arrupies
ell, ella, vostè arrupia
nosaltres arrupíem
vosaltres, vós arrupíeu
ells, elles, vostès arrupien
Plusquamperfet
jo havia arrupit
tu havies arrupit
ell, ella, vostè havia arrupit
nosaltres havíem arrupit
vosaltres, vós havíeu arrupit
ells, elles, vostès havien arrupit
Passat simple
jo arrupí
tu arrupires
ell, ella, vostè arrupí
nosaltres arrupírem
vosaltres, vós arrupíreu
ells, elles, vostès arrupiren
Passat perifràstic
jo vaig arrupir
tu vas (vares) arrupir
ell, ella, vostè va arrupir
nosaltres vam (vàrem) arrupir
vosaltres, vós vau (vàreu) arrupir
ells, elles, vostès van (varen) arrupir
Passat anterior
jo haguí arrupit
tu hagueres arrupit
ell, ella, vostè hagué arrupit
nosaltres haguérem arrupit
vosaltres, vós haguéreu arrupit
ells, elles, vostès hagueren arrupit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrupit
tu vas haver arrupit
ell, ella, vostè va haver arrupit
nosaltres vam haver arrupit
vosaltres, vós vau haver arrupit
ells, elles, vostès van haver arrupit
Futur
jo arrupiré
tu arrupiràs
ell, ella, vostè arrupirà
nosaltres arrupirem
vosaltres, vós arrupireu
ells, elles, vostès arrupiran
Futur perfet
jo hauré arrupit
tu hauràs arrupit
ell, ella, vostè haurà arrupit
nosaltres haurem arrupit
vosaltres, vós haureu arrupit
ells, elles, vostès hauran arrupit
Condicional
jo arrupiria
tu arrupiries
ell, ella, vostè arrupiria
nosaltres arrupiríem
vosaltres, vós arrupiríeu
ells, elles, vostès arrupirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrupit
tu hauries (hagueres) arrupit
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrupit
nosaltres hauríem (haguérem) arrupit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrupit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrupit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrupir

Mode subjuntiu

Present
jo arrupeixi / arrupi, arrupa / arrupesca / arrupisca (val.), arrupesqui (bal.)
tu arrupeixis / arrupis, arrupes / arrupesques / arrupisques (val.), arrupesquis (bal.)
ell, ella, vostè arrupeixi / arrupi, arrupa / arrupesca / arrupisca (val.), arrupesqui (bal.)
nosaltres arrupim, arrupiguem (bal.)
vosaltres, vós arrupiu, arrupigueu (bal.)
ells, elles, vostès arrupeixin / arrupin, arrupen / arrupesquen / arrupisquen (val.), arrupesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) arrupit
tu hagis (hages) arrupit
ell, ella, vostè hagi (haja) arrupit
nosaltres hàgim (hàgem) arrupit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrupit
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrupit
Imperfet
jo arrupís, arrupira (val.)
tu arrupissis, arrupires (val.), arrupisses
ell, ella, vostè arrupís, arrupira (val.)
nosaltres arrupíssim, arrupírem (val.), arrupíssem
vosaltres, vós arrupíssiu, arrupíreu (val.), arrupísseu
ells, elles, vostès arrupissin, arrupiren (val.), arrupissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrupit
tu haguessis (hagueres) arrupit
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrupit
nosaltres haguéssim (haguérem) arrupit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrupit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrupit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrupir

Mode imperatiu

Present
tu arrup / arrupeix, arrupix (val.)
ell, ella, vostè arrupeixi / arrupi, arrupa / arrupesca / arrupisca (val.), arrupesqui (bal.)
nosaltres arrupim, arrupiguem (bal.)
vosaltres, vós arrupiu
ells, elles, vostès arrupeixin / arrupin, arrupen / arrupesquen / arrupisquen (val.), arrupesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrupir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrupir
Infinitiu compost haver arrupit
Gerundi arrupint
Gerundi compost havent arrupit
Participi arrupit, arrupida, arrupits, arrupides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrupir

  1. Contraure una part del cos.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.