Conjugació en català del verb «arrufar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrufar

Mode indicatiu

Present
jo arrufo (cent.), arrufe (val.), arruf (bal.)
tu arrufes
ell, ella, vostè arrufa
nosaltres arrufem, arrufam (bal.)
vosaltres, vós arrufeu, arrufau (bal.)
ells, elles, vostès arrufen
Perfet
jo he arrufat
tu has arrufat
ell, ella, vostè ha arrufat
nosaltres hem arrufat
vosaltres, vós heu arrufat
ells, elles, vostès han arrufat
Imperfet
jo arrufava
tu arrufaves
ell, ella, vostè arrufava
nosaltres arrufàvem
vosaltres, vós arrufàveu
ells, elles, vostès arrufaven
Plusquamperfet
jo havia arrufat
tu havies arrufat
ell, ella, vostè havia arrufat
nosaltres havíem arrufat
vosaltres, vós havíeu arrufat
ells, elles, vostès havien arrufat
Passat simple
jo arrufí
tu arrufares
ell, ella, vostè arrufà
nosaltres arrufàrem
vosaltres, vós arrufàreu
ells, elles, vostès arrufaren
Passat perifràstic
jo vaig arrufar
tu vas (vares) arrufar
ell, ella, vostè va arrufar
nosaltres vam (vàrem) arrufar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrufar
ells, elles, vostès van (varen) arrufar
Passat anterior
jo haguí arrufat
tu hagueres arrufat
ell, ella, vostè hagué arrufat
nosaltres haguérem arrufat
vosaltres, vós haguéreu arrufat
ells, elles, vostès hagueren arrufat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrufat
tu vas haver arrufat
ell, ella, vostè va haver arrufat
nosaltres vam haver arrufat
vosaltres, vós vau haver arrufat
ells, elles, vostès van haver arrufat
Futur
jo arrufaré
tu arrufaràs
ell, ella, vostè arrufarà
nosaltres arrufarem
vosaltres, vós arrufareu
ells, elles, vostès arrufaran
Futur perfet
jo hauré arrufat
tu hauràs arrufat
ell, ella, vostè haurà arrufat
nosaltres haurem arrufat
vosaltres, vós haureu arrufat
ells, elles, vostès hauran arrufat
Condicional
jo arrufaria
tu arrufaries
ell, ella, vostè arrufaria
nosaltres arrufaríem
vosaltres, vós arrufaríeu
ells, elles, vostès arrufarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrufat
tu hauries (hagueres) arrufat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrufat
nosaltres hauríem (haguérem) arrufat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrufat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrufat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrufar

Mode subjuntiu

Present
jo arrufi, arrufe (val.)
tu arrufis, arrufes (val.)
ell, ella, vostè arrufi, arrufe (val.)
nosaltres arrufem
vosaltres, vós arrufeu
ells, elles, vostès arrufin, arrufen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrufat
tu hagis (hages) arrufat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrufat
nosaltres hàgim (hàgem) arrufat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrufat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrufat
Imperfet
jo arrufés, arrufara (val.), arrufàs (val., bal.)
tu arrufessis, arrufares (val.), arrufassis (bal.), arrufesses, arrufasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrufés, arrufara (val.), arrufàs (val., bal.)
nosaltres arruféssim, arrufàrem (val.), arrufàssim (bal.), arruféssem, arrufàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arruféssiu, arrufàreu (val.), arrufàssiu (bal.), arrufésseu, arrufàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrufessin, arrufaren (val.), arrufassin (bal.), arrufessen, arrufassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrufat
tu haguessis (hagueres) arrufat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrufat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrufat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrufat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrufat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrufar

Mode imperatiu

Present
tu arrufa
ell, ella, vostè arrufi, arrufe (val.)
nosaltres arrufem
vosaltres, vós arrufeu, arrufau (bal.)
ells, elles, vostès arrufin, arrufen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrufar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrufar
Infinitiu compost haver arrufat
Gerundi arrufant
Gerundi compost havent arrufat
Participi arrufat, arrufada, arrufats, arrufades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrufar

  1. Fer rufes el vent.
  2. Fer plecs cap enrere, . Encongir.
  3. Fer el gest de contraure la cara, mostrant arrugues, en senyal de desgrat o fàstic.
  4. Eriçar-se els cabells.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.