Conjugació en català del verb «arromangar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arromangar

Mode indicatiu

Present
jo arromango (cent.), arromangue (val.), arromang (bal.)
tu arromangues
ell, ella, vostè arromanga
nosaltres arromanguem, arromangam (bal.)
vosaltres, vós arromangueu, arromangau (bal.)
ells, elles, vostès arromanguen
Perfet
jo he arromangat
tu has arromangat
ell, ella, vostè ha arromangat
nosaltres hem arromangat
vosaltres, vós heu arromangat
ells, elles, vostès han arromangat
Imperfet
jo arromangava
tu arromangaves
ell, ella, vostè arromangava
nosaltres arromangàvem
vosaltres, vós arromangàveu
ells, elles, vostès arromangaven
Plusquamperfet
jo havia arromangat
tu havies arromangat
ell, ella, vostè havia arromangat
nosaltres havíem arromangat
vosaltres, vós havíeu arromangat
ells, elles, vostès havien arromangat
Passat simple
jo arromanguí
tu arromangares
ell, ella, vostè arromangà
nosaltres arromangàrem
vosaltres, vós arromangàreu
ells, elles, vostès arromangaren
Passat perifràstic
jo vaig arromangar
tu vas (vares) arromangar
ell, ella, vostè va arromangar
nosaltres vam (vàrem) arromangar
vosaltres, vós vau (vàreu) arromangar
ells, elles, vostès van (varen) arromangar
Passat anterior
jo haguí arromangat
tu hagueres arromangat
ell, ella, vostè hagué arromangat
nosaltres haguérem arromangat
vosaltres, vós haguéreu arromangat
ells, elles, vostès hagueren arromangat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arromangat
tu vas haver arromangat
ell, ella, vostè va haver arromangat
nosaltres vam haver arromangat
vosaltres, vós vau haver arromangat
ells, elles, vostès van haver arromangat
Futur
jo arromangaré
tu arromangaràs
ell, ella, vostè arromangarà
nosaltres arromangarem
vosaltres, vós arromangareu
ells, elles, vostès arromangaran
Futur perfet
jo hauré arromangat
tu hauràs arromangat
ell, ella, vostè haurà arromangat
nosaltres haurem arromangat
vosaltres, vós haureu arromangat
ells, elles, vostès hauran arromangat
Condicional
jo arromangaria
tu arromangaries
ell, ella, vostè arromangaria
nosaltres arromangaríem
vosaltres, vós arromangaríeu
ells, elles, vostès arromangarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arromangat
tu hauries (hagueres) arromangat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arromangat
nosaltres hauríem (haguérem) arromangat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arromangat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arromangat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arromangar

Mode subjuntiu

Present
jo arromangui, arromangue (val.)
tu arromanguis, arromangues (val.)
ell, ella, vostè arromangui, arromangue (val.)
nosaltres arromanguem
vosaltres, vós arromangueu
ells, elles, vostès arromanguin, arromanguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arromangat
tu hagis (hages) arromangat
ell, ella, vostè hagi (haja) arromangat
nosaltres hàgim (hàgem) arromangat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arromangat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arromangat
Imperfet
jo arromangués, arromangara (val.), arromangàs (val., bal.)
tu arromanguessis, arromangares (val.), arromangassis (bal.), arromanguesses, arromangasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arromangués, arromangara (val.), arromangàs (val., bal.)
nosaltres arromanguéssim, arromangàrem (val.), arromangàssim (bal.), arromanguéssem, arromangàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arromanguéssiu, arromangàreu (val.), arromangàssiu (bal.), arromanguésseu, arromangàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arromanguessin, arromangaren (val.), arromangassin (bal.), arromanguessen, arromangassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arromangat
tu haguessis (hagueres) arromangat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arromangat
nosaltres haguéssim (haguérem) arromangat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arromangat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arromangat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arromangar

Mode imperatiu

Present
tu arromanga
ell, ella, vostè arromangui, arromangue (val.)
nosaltres arromanguem
vosaltres, vós arromangueu, arromangau (bal.)
ells, elles, vostès arromanguin, arromanguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arromangar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arromangar
Infinitiu compost haver arromangat
Gerundi arromangant
Gerundi compost havent arromangat
Participi arromangat, arromangada, arromangats, arromangades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arromangar

  1. Replegar o tirar amunt les mànigues.
  2. Replegar o tirar amunt la part inferior del vestit, faldilles o pantalons.
  3. Posar-se decididament a executar alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.