Conjugació en català del verb «arrengar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arrengar

Mode indicatiu

Present
jo arrengo (cent.), arrengue (val.), arreng (bal.)
tu arrengues
ell, ella, vostè arrenga
nosaltres arrenguem, arrengam (bal.)
vosaltres, vós arrengueu, arrengau (bal.)
ells, elles, vostès arrenguen
Perfet
jo he arrengat
tu has arrengat
ell, ella, vostè ha arrengat
nosaltres hem arrengat
vosaltres, vós heu arrengat
ells, elles, vostès han arrengat
Imperfet
jo arrengava
tu arrengaves
ell, ella, vostè arrengava
nosaltres arrengàvem
vosaltres, vós arrengàveu
ells, elles, vostès arrengaven
Plusquamperfet
jo havia arrengat
tu havies arrengat
ell, ella, vostè havia arrengat
nosaltres havíem arrengat
vosaltres, vós havíeu arrengat
ells, elles, vostès havien arrengat
Passat simple
jo arrenguí
tu arrengares
ell, ella, vostè arrengà
nosaltres arrengàrem
vosaltres, vós arrengàreu
ells, elles, vostès arrengaren
Passat perifràstic
jo vaig arrengar
tu vas (vares) arrengar
ell, ella, vostè va arrengar
nosaltres vam (vàrem) arrengar
vosaltres, vós vau (vàreu) arrengar
ells, elles, vostès van (varen) arrengar
Passat anterior
jo haguí arrengat
tu hagueres arrengat
ell, ella, vostè hagué arrengat
nosaltres haguérem arrengat
vosaltres, vós haguéreu arrengat
ells, elles, vostès hagueren arrengat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arrengat
tu vas haver arrengat
ell, ella, vostè va haver arrengat
nosaltres vam haver arrengat
vosaltres, vós vau haver arrengat
ells, elles, vostès van haver arrengat
Futur
jo arrengaré
tu arrengaràs
ell, ella, vostè arrengarà
nosaltres arrengarem
vosaltres, vós arrengareu
ells, elles, vostès arrengaran
Futur perfet
jo hauré arrengat
tu hauràs arrengat
ell, ella, vostè haurà arrengat
nosaltres haurem arrengat
vosaltres, vós haureu arrengat
ells, elles, vostès hauran arrengat
Condicional
jo arrengaria
tu arrengaries
ell, ella, vostè arrengaria
nosaltres arrengaríem
vosaltres, vós arrengaríeu
ells, elles, vostès arrengarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arrengat
tu hauries (hagueres) arrengat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arrengat
nosaltres hauríem (haguérem) arrengat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arrengat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arrengat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrengar

Mode subjuntiu

Present
jo arrengui, arrengue (val.)
tu arrenguis, arrengues (val.)
ell, ella, vostè arrengui, arrengue (val.)
nosaltres arrenguem
vosaltres, vós arrengueu
ells, elles, vostès arrenguin, arrenguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arrengat
tu hagis (hages) arrengat
ell, ella, vostè hagi (haja) arrengat
nosaltres hàgim (hàgem) arrengat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arrengat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arrengat
Imperfet
jo arrengués, arrengara (val.), arrengàs (val., bal.)
tu arrenguessis, arrengares (val.), arrengassis (bal.), arrenguesses, arrengasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arrengués, arrengara (val.), arrengàs (val., bal.)
nosaltres arrenguéssim, arrengàrem (val.), arrengàssim (bal.), arrenguéssem, arrengàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arrenguéssiu, arrengàreu (val.), arrengàssiu (bal.), arrenguésseu, arrengàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arrenguessin, arrengaren (val.), arrengassin (bal.), arrenguessen, arrengassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arrengat
tu haguessis (hagueres) arrengat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arrengat
nosaltres haguéssim (haguérem) arrengat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arrengat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arrengat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrengar

Mode imperatiu

Present
tu arrenga
ell, ella, vostè arrengui, arrengue (val.)
nosaltres arrenguem
vosaltres, vós arrengueu, arrengau (bal.)
ells, elles, vostès arrenguin, arrenguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrengar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arrengar
Infinitiu compost haver arrengat
Gerundi arrengant
Gerundi compost havent arrengat
Participi arrengat, arrengada, arrengats, arrengades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arrengar

  1. arrenglerar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.