Conjugació en català del verb «arraïmar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arraïmar-se

Mode indicatiu

Present
jo arraïmo (cent.), arraïme (val.), arraïm (bal.)
tu arraïmes
ell, ella, vostè arraïma
nosaltres arraïmem, arraïmam (bal.)
vosaltres, vós arraïmeu, arraïmau (bal.)
ells, elles, vostès arraïmen
Perfet
jo he arraïmat
tu has arraïmat
ell, ella, vostè ha arraïmat
nosaltres hem arraïmat
vosaltres, vós heu arraïmat
ells, elles, vostès han arraïmat
Imperfet
jo arraïmava
tu arraïmaves
ell, ella, vostè arraïmava
nosaltres arraïmàvem
vosaltres, vós arraïmàveu
ells, elles, vostès arraïmaven
Plusquamperfet
jo havia arraïmat
tu havies arraïmat
ell, ella, vostè havia arraïmat
nosaltres havíem arraïmat
vosaltres, vós havíeu arraïmat
ells, elles, vostès havien arraïmat
Passat simple
jo arraïmí
tu arraïmares
ell, ella, vostè arraïmà
nosaltres arraïmàrem
vosaltres, vós arraïmàreu
ells, elles, vostès arraïmaren
Passat perifràstic
jo vaig arraïmar
tu vas (vares) arraïmar
ell, ella, vostè va arraïmar
nosaltres vam (vàrem) arraïmar
vosaltres, vós vau (vàreu) arraïmar
ells, elles, vostès van (varen) arraïmar
Passat anterior
jo haguí arraïmat
tu hagueres arraïmat
ell, ella, vostè hagué arraïmat
nosaltres haguérem arraïmat
vosaltres, vós haguéreu arraïmat
ells, elles, vostès hagueren arraïmat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arraïmat
tu vas haver arraïmat
ell, ella, vostè va haver arraïmat
nosaltres vam haver arraïmat
vosaltres, vós vau haver arraïmat
ells, elles, vostès van haver arraïmat
Futur
jo arraïmaré
tu arraïmaràs
ell, ella, vostè arraïmarà
nosaltres arraïmarem
vosaltres, vós arraïmareu
ells, elles, vostès arraïmaran
Futur perfet
jo hauré arraïmat
tu hauràs arraïmat
ell, ella, vostè haurà arraïmat
nosaltres haurem arraïmat
vosaltres, vós haureu arraïmat
ells, elles, vostès hauran arraïmat
Condicional
jo arraïmaria
tu arraïmaries
ell, ella, vostè arraïmaria
nosaltres arraïmaríem
vosaltres, vós arraïmaríeu
ells, elles, vostès arraïmarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arraïmat
tu hauries (hagueres) arraïmat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arraïmat
nosaltres hauríem (haguérem) arraïmat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arraïmat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arraïmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraïmar-se

Mode subjuntiu

Present
jo arraïmi, arraïme (val.)
tu arraïmis, arraïmes (val.)
ell, ella, vostè arraïmi, arraïme (val.)
nosaltres arraïmem
vosaltres, vós arraïmeu
ells, elles, vostès arraïmin, arraïmen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arraïmat
tu hagis (hages) arraïmat
ell, ella, vostè hagi (haja) arraïmat
nosaltres hàgim (hàgem) arraïmat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arraïmat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arraïmat
Imperfet
jo arraïmés, arraïmara (val.), arraïmàs (val., bal.)
tu arraïmessis, arraïmares (val.), arraïmassis (bal.), arraïmesses, arraïmasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arraïmés, arraïmara (val.), arraïmàs (val., bal.)
nosaltres arraïméssim, arraïmàrem (val.), arraïmàssim (bal.), arraïméssem, arraïmàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arraïméssiu, arraïmàreu (val.), arraïmàssiu (bal.), arraïmésseu, arraïmàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arraïmessin, arraïmaren (val.), arraïmassin (bal.), arraïmessen, arraïmassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arraïmat
tu haguessis (hagueres) arraïmat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arraïmat
nosaltres haguéssim (haguérem) arraïmat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arraïmat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arraïmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraïmar-se

Mode imperatiu

Present
tu arraïma
ell, ella, vostè arraïmi, arraïme (val.)
nosaltres arraïmem
vosaltres, vós arraïmeu, arraïmau (bal.)
ells, elles, vostès arraïmin, arraïmen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraïmar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arraïmar-se
Infinitiu compost haver arraïmat
Gerundi arraïmant
Gerundi compost havent arraïmat
Participi arraïmat, arraïmada, arraïmats, arraïmades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraïmar-se

  1. Agrupar-se d’una manera compacta com un raïm.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.