Conjugació en català del verb «arranar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arranar

Mode indicatiu

Present
jo arrano (cent.), arrane (val.), arran (bal.)
tu arranes
ell, ella, vostè arrana
nosaltres arranem, arranam (bal.)
vosaltres, vós arraneu, arranau (bal.)
ells, elles, vostès arranen
Perfet
jo he arranat
tu has arranat
ell, ella, vostè ha arranat
nosaltres hem arranat
vosaltres, vós heu arranat
ells, elles, vostès han arranat
Imperfet
jo arranava
tu arranaves
ell, ella, vostè arranava
nosaltres arranàvem
vosaltres, vós arranàveu
ells, elles, vostès arranaven
Plusquamperfet
jo havia arranat
tu havies arranat
ell, ella, vostè havia arranat
nosaltres havíem arranat
vosaltres, vós havíeu arranat
ells, elles, vostès havien arranat
Passat simple
jo arraní
tu arranares
ell, ella, vostè arranà
nosaltres arranàrem
vosaltres, vós arranàreu
ells, elles, vostès arranaren
Passat perifràstic
jo vaig arranar
tu vas (vares) arranar
ell, ella, vostè va arranar
nosaltres vam (vàrem) arranar
vosaltres, vós vau (vàreu) arranar
ells, elles, vostès van (varen) arranar
Passat anterior
jo haguí arranat
tu hagueres arranat
ell, ella, vostè hagué arranat
nosaltres haguérem arranat
vosaltres, vós haguéreu arranat
ells, elles, vostès hagueren arranat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arranat
tu vas haver arranat
ell, ella, vostè va haver arranat
nosaltres vam haver arranat
vosaltres, vós vau haver arranat
ells, elles, vostès van haver arranat
Futur
jo arranaré
tu arranaràs
ell, ella, vostè arranarà
nosaltres arranarem
vosaltres, vós arranareu
ells, elles, vostès arranaran
Futur perfet
jo hauré arranat
tu hauràs arranat
ell, ella, vostè haurà arranat
nosaltres haurem arranat
vosaltres, vós haureu arranat
ells, elles, vostès hauran arranat
Condicional
jo arranaria
tu arranaries
ell, ella, vostè arranaria
nosaltres arranaríem
vosaltres, vós arranaríeu
ells, elles, vostès arranarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arranat
tu hauries (hagueres) arranat
ell, ella, vostè hauria (haguera) arranat
nosaltres hauríem (haguérem) arranat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arranat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arranat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arranar

Mode subjuntiu

Present
jo arrani, arrane (val.)
tu arranis, arranes (val.)
ell, ella, vostè arrani, arrane (val.)
nosaltres arranem
vosaltres, vós arraneu
ells, elles, vostès arranin, arranen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) arranat
tu hagis (hages) arranat
ell, ella, vostè hagi (haja) arranat
nosaltres hàgim (hàgem) arranat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arranat
ells, elles, vostès hagin (hagen) arranat
Imperfet
jo arranés, arranara (val.), arranàs (val., bal.)
tu arranessis, arranares (val.), arranassis (bal.), arranesses, arranasses (val., bal.)
ell, ella, vostè arranés, arranara (val.), arranàs (val., bal.)
nosaltres arranéssim, arranàrem (val.), arranàssim (bal.), arranéssem, arranàssem (val., bal.)
vosaltres, vós arranéssiu, arranàreu (val.), arranàssiu (bal.), arranésseu, arranàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès arranessin, arranaren (val.), arranassin (bal.), arranessen, arranassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arranat
tu haguessis (hagueres) arranat
ell, ella, vostè hagués (haguera) arranat
nosaltres haguéssim (haguérem) arranat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arranat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arranat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arranar

Mode imperatiu

Present
tu arrana
ell, ella, vostè arrani, arrane (val.)
nosaltres arranem
vosaltres, vós arraneu, arranau (bal.)
ells, elles, vostès arranin, arranen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arranar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arranar
Infinitiu compost haver arranat
Gerundi arranant
Gerundi compost havent arranat
Participi arranat, arranada, arranats, arranades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arranar

  1. Tallar arran.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.