argüir
Mode indicatiu
Present
| jo | argüeixo (cent.), argüesc (val., bal.), arguïsc (val.) |
|---|---|
| tu | argüeixes, arguïxes (val.) |
| ell, ella, vostè | argüeix, arguïx (val.) |
| nosaltres | arguïm |
| vosaltres, vós | arguïu |
| ells, elles, vostès | argüeixen, arguïxen (val.) |
Perfet
| jo | he arguït |
|---|---|
| tu | has arguït |
| ell, ella, vostè | ha arguït |
| nosaltres | hem arguït |
| vosaltres, vós | heu arguït |
| ells, elles, vostès | han arguït |
Imperfet
| jo | arguïa |
|---|---|
| tu | arguïes |
| ell, ella, vostè | arguïa |
| nosaltres | argüíem |
| vosaltres, vós | argüíeu |
| ells, elles, vostès | arguïen |
Plusquamperfet
| jo | havia arguït |
|---|---|
| tu | havies arguït |
| ell, ella, vostè | havia arguït |
| nosaltres | havíem arguït |
| vosaltres, vós | havíeu arguït |
| ells, elles, vostès | havien arguït |
Passat simple
| jo | argüí |
|---|---|
| tu | arguïres |
| ell, ella, vostè | argüí |
| nosaltres | argüírem |
| vosaltres, vós | argüíreu |
| ells, elles, vostès | arguïren |
Passat perifràstic
| jo | vaig argüir |
|---|---|
| tu | vas (vares) argüir |
| ell, ella, vostè | va argüir |
| nosaltres | vam (vàrem) argüir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) argüir |
| ells, elles, vostès | van (varen) argüir |
Passat anterior
| jo | haguí arguït |
|---|---|
| tu | hagueres arguït |
| ell, ella, vostè | hagué arguït |
| nosaltres | haguérem arguït |
| vosaltres, vós | haguéreu arguït |
| ells, elles, vostès | hagueren arguït |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver arguït |
|---|---|
| tu | vas haver arguït |
| ell, ella, vostè | va haver arguït |
| nosaltres | vam haver arguït |
| vosaltres, vós | vau haver arguït |
| ells, elles, vostès | van haver arguït |
Futur
| jo | argüiré |
|---|---|
| tu | argüiràs |
| ell, ella, vostè | argüirà |
| nosaltres | argüirem |
| vosaltres, vós | argüireu |
| ells, elles, vostès | argüiran |
Futur perfet
| jo | hauré arguït |
|---|---|
| tu | hauràs arguït |
| ell, ella, vostè | haurà arguït |
| nosaltres | haurem arguït |
| vosaltres, vós | haureu arguït |
| ells, elles, vostès | hauran arguït |
Condicional
| jo | argüiria |
|---|---|
| tu | argüiries |
| ell, ella, vostè | argüiria |
| nosaltres | argüiríem |
| vosaltres, vós | argüiríeu |
| ells, elles, vostès | argüirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) arguït |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) arguït |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) arguït |
| nosaltres | hauríem (haguérem) arguït |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arguït |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arguït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
argüir
Mode subjuntiu
Present
| jo | argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.) |
|---|---|
| tu | argüeixis, arguïsques / argüesques (val.), argüesquis (bal.) |
| ell, ella, vostè | argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.) |
| nosaltres | arguïm, arguïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | arguïu, arguïgueu (bal.) |
| ells, elles, vostès | argüeixin, arguïsquen / argüesquen (val.), argüesquin (bal.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) arguït |
|---|---|
| tu | hagis (hages) arguït |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) arguït |
| nosaltres | hàgim (hàgem) arguït |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) arguït |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) arguït |
Imperfet
| jo | argüís, arguïra (val.) |
|---|---|
| tu | arguïssis, arguïres (val.), arguïsses |
| ell, ella, vostè | argüís, arguïra (val.) |
| nosaltres | argüíssim, argüírem (val.), argüíssem |
| vosaltres, vós | argüíssiu, argüíreu (val.), argüísseu |
| ells, elles, vostès | arguïssin, arguïren (val.), arguïssen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) arguït |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) arguït |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) arguït |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) arguït |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) arguït |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) arguït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
argüir
Mode imperatiu
Present
| tu | argüeix, arguïx (val.) |
|---|---|
| ell, ella, vostè | argüeixi, arguïsca / argüesca (val.), argüesqui (bal.) |
| nosaltres | arguïm, arguïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | arguïu |
| ells, elles, vostès | argüeixin, arguïsquen / argüesquen (val.), argüesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
argüir
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | argüir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arguït |
| Gerundi | argüint |
| Gerundi compost | havent arguït |
| Participi | arguït, arguïda, arguïts, arguïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
argüir
- Argumentar en contra d'una altra postura o a favor de la pròpia, esgrimir arguments.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.