Conjugació en català del verb «argumentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

argumentar

Mode indicatiu

Present
jo argumento (cent.), argumente (val.), argument (bal.)
tu argumentes
ell, ella, vostè argumenta
nosaltres argumentem, argumentam (bal.)
vosaltres, vós argumenteu, argumentau (bal.)
ells, elles, vostès argumenten
Perfet
jo he argumentat
tu has argumentat
ell, ella, vostè ha argumentat
nosaltres hem argumentat
vosaltres, vós heu argumentat
ells, elles, vostès han argumentat
Imperfet
jo argumentava
tu argumentaves
ell, ella, vostè argumentava
nosaltres argumentàvem
vosaltres, vós argumentàveu
ells, elles, vostès argumentaven
Plusquamperfet
jo havia argumentat
tu havies argumentat
ell, ella, vostè havia argumentat
nosaltres havíem argumentat
vosaltres, vós havíeu argumentat
ells, elles, vostès havien argumentat
Passat simple
jo argumentí
tu argumentares
ell, ella, vostè argumentà
nosaltres argumentàrem
vosaltres, vós argumentàreu
ells, elles, vostès argumentaren
Passat perifràstic
jo vaig argumentar
tu vas (vares) argumentar
ell, ella, vostè va argumentar
nosaltres vam (vàrem) argumentar
vosaltres, vós vau (vàreu) argumentar
ells, elles, vostès van (varen) argumentar
Passat anterior
jo haguí argumentat
tu hagueres argumentat
ell, ella, vostè hagué argumentat
nosaltres haguérem argumentat
vosaltres, vós haguéreu argumentat
ells, elles, vostès hagueren argumentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver argumentat
tu vas haver argumentat
ell, ella, vostè va haver argumentat
nosaltres vam haver argumentat
vosaltres, vós vau haver argumentat
ells, elles, vostès van haver argumentat
Futur
jo argumentaré
tu argumentaràs
ell, ella, vostè argumentarà
nosaltres argumentarem
vosaltres, vós argumentareu
ells, elles, vostès argumentaran
Futur perfet
jo hauré argumentat
tu hauràs argumentat
ell, ella, vostè haurà argumentat
nosaltres haurem argumentat
vosaltres, vós haureu argumentat
ells, elles, vostès hauran argumentat
Condicional
jo argumentaria
tu argumentaries
ell, ella, vostè argumentaria
nosaltres argumentaríem
vosaltres, vós argumentaríeu
ells, elles, vostès argumentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) argumentat
tu hauries (hagueres) argumentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) argumentat
nosaltres hauríem (haguérem) argumentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) argumentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) argumentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

argumentar

Mode subjuntiu

Present
jo argumenti, argumente (val.)
tu argumentis, argumentes (val.)
ell, ella, vostè argumenti, argumente (val.)
nosaltres argumentem
vosaltres, vós argumenteu
ells, elles, vostès argumentin, argumenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) argumentat
tu hagis (hages) argumentat
ell, ella, vostè hagi (haja) argumentat
nosaltres hàgim (hàgem) argumentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) argumentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) argumentat
Imperfet
jo argumentés, argumentara (val.), argumentàs (val., bal.)
tu argumentessis, argumentares (val.), argumentassis (bal.), argumentesses, argumentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè argumentés, argumentara (val.), argumentàs (val., bal.)
nosaltres argumentéssim, argumentàrem (val.), argumentàssim (bal.), argumentéssem, argumentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós argumentéssiu, argumentàreu (val.), argumentàssiu (bal.), argumentésseu, argumentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès argumentessin, argumentaren (val.), argumentassin (bal.), argumentessen, argumentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) argumentat
tu haguessis (hagueres) argumentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) argumentat
nosaltres haguéssim (haguérem) argumentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) argumentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) argumentat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

argumentar

Mode imperatiu

Present
tu argumenta
ell, ella, vostè argumenti, argumente (val.)
nosaltres argumentem
vosaltres, vós argumenteu, argumentau (bal.)
ells, elles, vostès argumentin, argumenten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

argumentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu argumentar
Infinitiu compost haver argumentat
Gerundi argumentant
Gerundi compost havent argumentat
Participi argumentat, argumentada, argumentats, argumentades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

argumentar

  1. Expressar arguments.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.