Conjugació en català del verb «amunionar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

amunionar-se

Mode indicatiu

Present
jo amuniono (cent.), amunione (val.), amunion (bal.)
tu amuniones
ell, ella, vostè amuniona
nosaltres amunionem, amunionam (bal.)
vosaltres, vós amunioneu, amunionau (bal.)
ells, elles, vostès amunionen
Perfet
jo he amunionat
tu has amunionat
ell, ella, vostè ha amunionat
nosaltres hem amunionat
vosaltres, vós heu amunionat
ells, elles, vostès han amunionat
Imperfet
jo amunionava
tu amunionaves
ell, ella, vostè amunionava
nosaltres amunionàvem
vosaltres, vós amunionàveu
ells, elles, vostès amunionaven
Plusquamperfet
jo havia amunionat
tu havies amunionat
ell, ella, vostè havia amunionat
nosaltres havíem amunionat
vosaltres, vós havíeu amunionat
ells, elles, vostès havien amunionat
Passat simple
jo amunioní
tu amunionares
ell, ella, vostè amunionà
nosaltres amunionàrem
vosaltres, vós amunionàreu
ells, elles, vostès amunionaren
Passat perifràstic
jo vaig amunionar
tu vas (vares) amunionar
ell, ella, vostè va amunionar
nosaltres vam (vàrem) amunionar
vosaltres, vós vau (vàreu) amunionar
ells, elles, vostès van (varen) amunionar
Passat anterior
jo haguí amunionat
tu hagueres amunionat
ell, ella, vostè hagué amunionat
nosaltres haguérem amunionat
vosaltres, vós haguéreu amunionat
ells, elles, vostès hagueren amunionat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver amunionat
tu vas haver amunionat
ell, ella, vostè va haver amunionat
nosaltres vam haver amunionat
vosaltres, vós vau haver amunionat
ells, elles, vostès van haver amunionat
Futur
jo amunionaré
tu amunionaràs
ell, ella, vostè amunionarà
nosaltres amunionarem
vosaltres, vós amunionareu
ells, elles, vostès amunionaran
Futur perfet
jo hauré amunionat
tu hauràs amunionat
ell, ella, vostè haurà amunionat
nosaltres haurem amunionat
vosaltres, vós haureu amunionat
ells, elles, vostès hauran amunionat
Condicional
jo amunionaria
tu amunionaries
ell, ella, vostè amunionaria
nosaltres amunionaríem
vosaltres, vós amunionaríeu
ells, elles, vostès amunionarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) amunionat
tu hauries (hagueres) amunionat
ell, ella, vostè hauria (haguera) amunionat
nosaltres hauríem (haguérem) amunionat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) amunionat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) amunionat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amunionar-se

Mode subjuntiu

Present
jo amunioni, amunione (val.)
tu amunionis, amuniones (val.)
ell, ella, vostè amunioni, amunione (val.)
nosaltres amunionem
vosaltres, vós amunioneu
ells, elles, vostès amunionin, amunionen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) amunionat
tu hagis (hages) amunionat
ell, ella, vostè hagi (haja) amunionat
nosaltres hàgim (hàgem) amunionat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) amunionat
ells, elles, vostès hagin (hagen) amunionat
Imperfet
jo amunionés, amunionara (val.), amunionàs (val., bal.)
tu amunionessis, amunionares (val.), amunionassis (bal.), amunionesses, amunionasses (val., bal.)
ell, ella, vostè amunionés, amunionara (val.), amunionàs (val., bal.)
nosaltres amunionéssim, amunionàrem (val.), amunionàssim (bal.), amunionéssem, amunionàssem (val., bal.)
vosaltres, vós amunionéssiu, amunionàreu (val.), amunionàssiu (bal.), amunionésseu, amunionàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès amunionessin, amunionaren (val.), amunionassin (bal.), amunionessen, amunionassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) amunionat
tu haguessis (hagueres) amunionat
ell, ella, vostè hagués (haguera) amunionat
nosaltres haguéssim (haguérem) amunionat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) amunionat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) amunionat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amunionar-se

Mode imperatiu

Present
tu amuniona
ell, ella, vostè amunioni, amunione (val.)
nosaltres amunionem
vosaltres, vós amunioneu, amunionau (bal.)
ells, elles, vostès amunionin, amunionen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amunionar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu amunionar-se
Infinitiu compost haver amunionat
Gerundi amunionant
Gerundi compost havent amunionat
Participi amunionat, amunionada, amunionats, amunionades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amunionar-se

  1. Anar en munió.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.