Conjugació en català del verb «amonestar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

amonestar

Mode indicatiu

Present
jo amonesto (cent.), amoneste (val.), amonest (bal.)
tu amonestes
ell, ella, vostè amonesta
nosaltres amonestem, amonestam (bal.)
vosaltres, vós amonesteu, amonestau (bal.)
ells, elles, vostès amonesten
Perfet
jo he amonestat
tu has amonestat
ell, ella, vostè ha amonestat
nosaltres hem amonestat
vosaltres, vós heu amonestat
ells, elles, vostès han amonestat
Imperfet
jo amonestava
tu amonestaves
ell, ella, vostè amonestava
nosaltres amonestàvem
vosaltres, vós amonestàveu
ells, elles, vostès amonestaven
Plusquamperfet
jo havia amonestat
tu havies amonestat
ell, ella, vostè havia amonestat
nosaltres havíem amonestat
vosaltres, vós havíeu amonestat
ells, elles, vostès havien amonestat
Passat simple
jo amonestí
tu amonestares
ell, ella, vostè amonestà
nosaltres amonestàrem
vosaltres, vós amonestàreu
ells, elles, vostès amonestaren
Passat perifràstic
jo vaig amonestar
tu vas (vares) amonestar
ell, ella, vostè va amonestar
nosaltres vam (vàrem) amonestar
vosaltres, vós vau (vàreu) amonestar
ells, elles, vostès van (varen) amonestar
Passat anterior
jo haguí amonestat
tu hagueres amonestat
ell, ella, vostè hagué amonestat
nosaltres haguérem amonestat
vosaltres, vós haguéreu amonestat
ells, elles, vostès hagueren amonestat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver amonestat
tu vas haver amonestat
ell, ella, vostè va haver amonestat
nosaltres vam haver amonestat
vosaltres, vós vau haver amonestat
ells, elles, vostès van haver amonestat
Futur
jo amonestaré
tu amonestaràs
ell, ella, vostè amonestarà
nosaltres amonestarem
vosaltres, vós amonestareu
ells, elles, vostès amonestaran
Futur perfet
jo hauré amonestat
tu hauràs amonestat
ell, ella, vostè haurà amonestat
nosaltres haurem amonestat
vosaltres, vós haureu amonestat
ells, elles, vostès hauran amonestat
Condicional
jo amonestaria
tu amonestaries
ell, ella, vostè amonestaria
nosaltres amonestaríem
vosaltres, vós amonestaríeu
ells, elles, vostès amonestarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) amonestat
tu hauries (hagueres) amonestat
ell, ella, vostè hauria (haguera) amonestat
nosaltres hauríem (haguérem) amonestat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) amonestat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) amonestat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amonestar

Mode subjuntiu

Present
jo amonesti, amoneste (val.)
tu amonestis, amonestes (val.)
ell, ella, vostè amonesti, amoneste (val.)
nosaltres amonestem
vosaltres, vós amonesteu
ells, elles, vostès amonestin, amonesten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) amonestat
tu hagis (hages) amonestat
ell, ella, vostè hagi (haja) amonestat
nosaltres hàgim (hàgem) amonestat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) amonestat
ells, elles, vostès hagin (hagen) amonestat
Imperfet
jo amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.)
tu amonestessis, amonestares (val.), amonestassis (bal.), amonestesses, amonestasses (val., bal.)
ell, ella, vostè amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.)
nosaltres amonestéssim, amonestàrem (val.), amonestàssim (bal.), amonestéssem, amonestàssem (val., bal.)
vosaltres, vós amonestéssiu, amonestàreu (val.), amonestàssiu (bal.), amonestésseu, amonestàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès amonestessin, amonestaren (val.), amonestassin (bal.), amonestessen, amonestassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) amonestat
tu haguessis (hagueres) amonestat
ell, ella, vostè hagués (haguera) amonestat
nosaltres haguéssim (haguérem) amonestat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) amonestat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) amonestat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amonestar

Mode imperatiu

Present
tu amonesta
ell, ella, vostè amonesti, amoneste (val.)
nosaltres amonestem
vosaltres, vós amonesteu, amonestau (bal.)
ells, elles, vostès amonestin, amonesten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amonestar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu amonestar
Infinitiu compost haver amonestat
Gerundi amonestant
Gerundi compost havent amonestat
Participi amonestat, amonestada, amonestats, amonestades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amonestar

  1. Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
  2. Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.