Conjugació en català del verb «amoïnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

amoïnar

Mode indicatiu

Present
jo amoïno (cent.), amoïne (val.), amoïn (bal.)
tu amoïnes
ell, ella, vostè amoïna
nosaltres amoïnem, amoïnam (bal.)
vosaltres, vós amoïneu, amoïnau (bal.)
ells, elles, vostès amoïnen
Perfet
jo he amoïnat
tu has amoïnat
ell, ella, vostè ha amoïnat
nosaltres hem amoïnat
vosaltres, vós heu amoïnat
ells, elles, vostès han amoïnat
Imperfet
jo amoïnava
tu amoïnaves
ell, ella, vostè amoïnava
nosaltres amoïnàvem
vosaltres, vós amoïnàveu
ells, elles, vostès amoïnaven
Plusquamperfet
jo havia amoïnat
tu havies amoïnat
ell, ella, vostè havia amoïnat
nosaltres havíem amoïnat
vosaltres, vós havíeu amoïnat
ells, elles, vostès havien amoïnat
Passat simple
jo amoïní
tu amoïnares
ell, ella, vostè amoïnà
nosaltres amoïnàrem
vosaltres, vós amoïnàreu
ells, elles, vostès amoïnaren
Passat perifràstic
jo vaig amoïnar
tu vas (vares) amoïnar
ell, ella, vostè va amoïnar
nosaltres vam (vàrem) amoïnar
vosaltres, vós vau (vàreu) amoïnar
ells, elles, vostès van (varen) amoïnar
Passat anterior
jo haguí amoïnat
tu hagueres amoïnat
ell, ella, vostè hagué amoïnat
nosaltres haguérem amoïnat
vosaltres, vós haguéreu amoïnat
ells, elles, vostès hagueren amoïnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver amoïnat
tu vas haver amoïnat
ell, ella, vostè va haver amoïnat
nosaltres vam haver amoïnat
vosaltres, vós vau haver amoïnat
ells, elles, vostès van haver amoïnat
Futur
jo amoïnaré
tu amoïnaràs
ell, ella, vostè amoïnarà
nosaltres amoïnarem
vosaltres, vós amoïnareu
ells, elles, vostès amoïnaran
Futur perfet
jo hauré amoïnat
tu hauràs amoïnat
ell, ella, vostè haurà amoïnat
nosaltres haurem amoïnat
vosaltres, vós haureu amoïnat
ells, elles, vostès hauran amoïnat
Condicional
jo amoïnaria
tu amoïnaries
ell, ella, vostè amoïnaria
nosaltres amoïnaríem
vosaltres, vós amoïnaríeu
ells, elles, vostès amoïnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) amoïnat
tu hauries (hagueres) amoïnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) amoïnat
nosaltres hauríem (haguérem) amoïnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) amoïnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) amoïnat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amoïnar

Mode subjuntiu

Present
jo amoïni, amoïne (val.)
tu amoïnis, amoïnes (val.)
ell, ella, vostè amoïni, amoïne (val.)
nosaltres amoïnem
vosaltres, vós amoïneu
ells, elles, vostès amoïnin, amoïnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) amoïnat
tu hagis (hages) amoïnat
ell, ella, vostè hagi (haja) amoïnat
nosaltres hàgim (hàgem) amoïnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) amoïnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) amoïnat
Imperfet
jo amoïnés, amoïnara (val.), amoïnàs (val., bal.)
tu amoïnessis, amoïnares (val.), amoïnassis (bal.), amoïnesses, amoïnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè amoïnés, amoïnara (val.), amoïnàs (val., bal.)
nosaltres amoïnéssim, amoïnàrem (val.), amoïnàssim (bal.), amoïnéssem, amoïnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós amoïnéssiu, amoïnàreu (val.), amoïnàssiu (bal.), amoïnésseu, amoïnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès amoïnessin, amoïnaren (val.), amoïnassin (bal.), amoïnessen, amoïnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) amoïnat
tu haguessis (hagueres) amoïnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) amoïnat
nosaltres haguéssim (haguérem) amoïnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) amoïnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) amoïnat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amoïnar

Mode imperatiu

Present
tu amoïna
ell, ella, vostè amoïni, amoïne (val.)
nosaltres amoïnem
vosaltres, vós amoïneu, amoïnau (bal.)
ells, elles, vostès amoïnin, amoïnen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amoïnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu amoïnar
Infinitiu compost haver amoïnat
Gerundi amoïnant
Gerundi compost havent amoïnat
Participi amoïnat, amoïnada, amoïnats, amoïnades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

amoïnar

  1. Pertorbar els sentits a algú.
  2. Molestar, cansar a algú.
  3. Cansar-se, preocupar-se, per esbrinar alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.