Conjugació en català del verb «alienar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

alienar

Mode indicatiu

Present
jo alieno (cent.), aliene (val.), alièn (bal.)
tu alienes
ell, ella, vostè aliena
nosaltres alienem, alienam (bal.)
vosaltres, vós alieneu, alienau (bal.)
ells, elles, vostès alienen
Perfet
jo he alienat
tu has alienat
ell, ella, vostè ha alienat
nosaltres hem alienat
vosaltres, vós heu alienat
ells, elles, vostès han alienat
Imperfet
jo alienava
tu alienaves
ell, ella, vostè alienava
nosaltres alienàvem
vosaltres, vós alienàveu
ells, elles, vostès alienaven
Plusquamperfet
jo havia alienat
tu havies alienat
ell, ella, vostè havia alienat
nosaltres havíem alienat
vosaltres, vós havíeu alienat
ells, elles, vostès havien alienat
Passat simple
jo aliení
tu alienares
ell, ella, vostè alienà
nosaltres alienàrem
vosaltres, vós alienàreu
ells, elles, vostès alienaren
Passat perifràstic
jo vaig alienar
tu vas (vares) alienar
ell, ella, vostè va alienar
nosaltres vam (vàrem) alienar
vosaltres, vós vau (vàreu) alienar
ells, elles, vostès van (varen) alienar
Passat anterior
jo haguí alienat
tu hagueres alienat
ell, ella, vostè hagué alienat
nosaltres haguérem alienat
vosaltres, vós haguéreu alienat
ells, elles, vostès hagueren alienat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver alienat
tu vas haver alienat
ell, ella, vostè va haver alienat
nosaltres vam haver alienat
vosaltres, vós vau haver alienat
ells, elles, vostès van haver alienat
Futur
jo alienaré
tu alienaràs
ell, ella, vostè alienarà
nosaltres alienarem
vosaltres, vós alienareu
ells, elles, vostès alienaran
Futur perfet
jo hauré alienat
tu hauràs alienat
ell, ella, vostè haurà alienat
nosaltres haurem alienat
vosaltres, vós haureu alienat
ells, elles, vostès hauran alienat
Condicional
jo alienaria
tu alienaries
ell, ella, vostè alienaria
nosaltres alienaríem
vosaltres, vós alienaríeu
ells, elles, vostès alienarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) alienat
tu hauries (hagueres) alienat
ell, ella, vostè hauria (haguera) alienat
nosaltres hauríem (haguérem) alienat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) alienat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) alienat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

alienar

Mode subjuntiu

Present
jo alieni, aliene (val.)
tu alienis, alienes (val.)
ell, ella, vostè alieni, aliene (val.)
nosaltres alienem
vosaltres, vós alieneu
ells, elles, vostès alienin, alienen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) alienat
tu hagis (hages) alienat
ell, ella, vostè hagi (haja) alienat
nosaltres hàgim (hàgem) alienat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) alienat
ells, elles, vostès hagin (hagen) alienat
Imperfet
jo alienés, alienara (val.), alienàs (val., bal.)
tu alienessis, alienares (val.), alienassis (bal.), alienesses, alienasses (val., bal.)
ell, ella, vostè alienés, alienara (val.), alienàs (val., bal.)
nosaltres alienéssim, alienàrem (val.), alienàssim (bal.), alienéssem, alienàssem (val., bal.)
vosaltres, vós alienéssiu, alienàreu (val.), alienàssiu (bal.), alienésseu, alienàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès alienessin, alienaren (val.), alienassin (bal.), alienessen, alienassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) alienat
tu haguessis (hagueres) alienat
ell, ella, vostè hagués (haguera) alienat
nosaltres haguéssim (haguérem) alienat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) alienat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) alienat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

alienar

Mode imperatiu

Present
tu aliena
ell, ella, vostè alieni, aliene (val.)
nosaltres alienem
vosaltres, vós alieneu, alienau (bal.)
ells, elles, vostès alienin, alienen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

alienar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu alienar
Infinitiu compost haver alienat
Gerundi alienant
Gerundi compost havent alienat
Participi alienat, alienada, alienats, alienades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

alienar

  1. Passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa.
  2. Treure a algú de si, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.