Conjugació en català del verb «afrontar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afrontar

Mode indicatiu

Present
jo afronto (cent.), afronte (val.), afront (bal.)
tu afrontes
ell, ella, vostè afronta
nosaltres afrontem, afrontam (bal.)
vosaltres, vós afronteu, afrontau (bal.)
ells, elles, vostès afronten
Perfet
jo he afrontat
tu has afrontat
ell, ella, vostè ha afrontat
nosaltres hem afrontat
vosaltres, vós heu afrontat
ells, elles, vostès han afrontat
Imperfet
jo afrontava
tu afrontaves
ell, ella, vostè afrontava
nosaltres afrontàvem
vosaltres, vós afrontàveu
ells, elles, vostès afrontaven
Plusquamperfet
jo havia afrontat
tu havies afrontat
ell, ella, vostè havia afrontat
nosaltres havíem afrontat
vosaltres, vós havíeu afrontat
ells, elles, vostès havien afrontat
Passat simple
jo afrontí
tu afrontares
ell, ella, vostè afrontà
nosaltres afrontàrem
vosaltres, vós afrontàreu
ells, elles, vostès afrontaren
Passat perifràstic
jo vaig afrontar
tu vas (vares) afrontar
ell, ella, vostè va afrontar
nosaltres vam (vàrem) afrontar
vosaltres, vós vau (vàreu) afrontar
ells, elles, vostès van (varen) afrontar
Passat anterior
jo haguí afrontat
tu hagueres afrontat
ell, ella, vostè hagué afrontat
nosaltres haguérem afrontat
vosaltres, vós haguéreu afrontat
ells, elles, vostès hagueren afrontat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afrontat
tu vas haver afrontat
ell, ella, vostè va haver afrontat
nosaltres vam haver afrontat
vosaltres, vós vau haver afrontat
ells, elles, vostès van haver afrontat
Futur
jo afrontaré
tu afrontaràs
ell, ella, vostè afrontarà
nosaltres afrontarem
vosaltres, vós afrontareu
ells, elles, vostès afrontaran
Futur perfet
jo hauré afrontat
tu hauràs afrontat
ell, ella, vostè haurà afrontat
nosaltres haurem afrontat
vosaltres, vós haureu afrontat
ells, elles, vostès hauran afrontat
Condicional
jo afrontaria
tu afrontaries
ell, ella, vostè afrontaria
nosaltres afrontaríem
vosaltres, vós afrontaríeu
ells, elles, vostès afrontarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afrontat
tu hauries (hagueres) afrontat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afrontat
nosaltres hauríem (haguérem) afrontat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afrontat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afrontat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afrontar

Mode subjuntiu

Present
jo afronti, afronte (val.)
tu afrontis, afrontes (val.)
ell, ella, vostè afronti, afronte (val.)
nosaltres afrontem
vosaltres, vós afronteu
ells, elles, vostès afrontin, afronten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afrontat
tu hagis (hages) afrontat
ell, ella, vostè hagi (haja) afrontat
nosaltres hàgim (hàgem) afrontat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afrontat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afrontat
Imperfet
jo afrontés, afrontara (val.), afrontàs (val., bal.)
tu afrontessis, afrontares (val.), afrontassis (bal.), afrontesses, afrontasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afrontés, afrontara (val.), afrontàs (val., bal.)
nosaltres afrontéssim, afrontàrem (val.), afrontàssim (bal.), afrontéssem, afrontàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afrontéssiu, afrontàreu (val.), afrontàssiu (bal.), afrontésseu, afrontàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afrontessin, afrontaren (val.), afrontassin (bal.), afrontessen, afrontassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afrontat
tu haguessis (hagueres) afrontat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afrontat
nosaltres haguéssim (haguérem) afrontat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afrontat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afrontat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afrontar

Mode imperatiu

Present
tu afronta
ell, ella, vostè afronti, afronte (val.)
nosaltres afrontem
vosaltres, vós afronteu, afrontau (bal.)
ells, elles, vostès afrontin, afronten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afrontar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afrontar
Infinitiu compost haver afrontat
Gerundi afrontant
Gerundi compost havent afrontat
Participi afrontat, afrontada, afrontats, afrontades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afrontar

  1. Confrontar.
  2. Causar afront.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.