Conjugació en català del verb «afirmar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afirmar

Mode indicatiu

Present
jo afirmo (cent.), afirme (val.), afirm (bal.)
tu afirmes
ell, ella, vostè afirma
nosaltres afirmem, afirmam (bal.)
vosaltres, vós afirmeu, afirmau (bal.)
ells, elles, vostès afirmen
Perfet
jo he afirmat
tu has afirmat
ell, ella, vostè ha afirmat
nosaltres hem afirmat
vosaltres, vós heu afirmat
ells, elles, vostès han afirmat
Imperfet
jo afirmava
tu afirmaves
ell, ella, vostè afirmava
nosaltres afirmàvem
vosaltres, vós afirmàveu
ells, elles, vostès afirmaven
Plusquamperfet
jo havia afirmat
tu havies afirmat
ell, ella, vostè havia afirmat
nosaltres havíem afirmat
vosaltres, vós havíeu afirmat
ells, elles, vostès havien afirmat
Passat simple
jo afirmí
tu afirmares
ell, ella, vostè afirmà
nosaltres afirmàrem
vosaltres, vós afirmàreu
ells, elles, vostès afirmaren
Passat perifràstic
jo vaig afirmar
tu vas (vares) afirmar
ell, ella, vostè va afirmar
nosaltres vam (vàrem) afirmar
vosaltres, vós vau (vàreu) afirmar
ells, elles, vostès van (varen) afirmar
Passat anterior
jo haguí afirmat
tu hagueres afirmat
ell, ella, vostè hagué afirmat
nosaltres haguérem afirmat
vosaltres, vós haguéreu afirmat
ells, elles, vostès hagueren afirmat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afirmat
tu vas haver afirmat
ell, ella, vostè va haver afirmat
nosaltres vam haver afirmat
vosaltres, vós vau haver afirmat
ells, elles, vostès van haver afirmat
Futur
jo afirmaré
tu afirmaràs
ell, ella, vostè afirmarà
nosaltres afirmarem
vosaltres, vós afirmareu
ells, elles, vostès afirmaran
Futur perfet
jo hauré afirmat
tu hauràs afirmat
ell, ella, vostè haurà afirmat
nosaltres haurem afirmat
vosaltres, vós haureu afirmat
ells, elles, vostès hauran afirmat
Condicional
jo afirmaria
tu afirmaries
ell, ella, vostè afirmaria
nosaltres afirmaríem
vosaltres, vós afirmaríeu
ells, elles, vostès afirmarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afirmat
tu hauries (hagueres) afirmat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afirmat
nosaltres hauríem (haguérem) afirmat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afirmat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afirmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afirmar

Mode subjuntiu

Present
jo afirmi, afirme (val.)
tu afirmis, afirmes (val.)
ell, ella, vostè afirmi, afirme (val.)
nosaltres afirmem
vosaltres, vós afirmeu
ells, elles, vostès afirmin, afirmen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afirmat
tu hagis (hages) afirmat
ell, ella, vostè hagi (haja) afirmat
nosaltres hàgim (hàgem) afirmat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afirmat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afirmat
Imperfet
jo afirmés, afirmara (val.), afirmàs (val., bal.)
tu afirmessis, afirmares (val.), afirmassis (bal.), afirmesses, afirmasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afirmés, afirmara (val.), afirmàs (val., bal.)
nosaltres afirméssim, afirmàrem (val.), afirmàssim (bal.), afirméssem, afirmàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afirméssiu, afirmàreu (val.), afirmàssiu (bal.), afirmésseu, afirmàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afirmessin, afirmaren (val.), afirmassin (bal.), afirmessen, afirmassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afirmat
tu haguessis (hagueres) afirmat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afirmat
nosaltres haguéssim (haguérem) afirmat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afirmat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afirmat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afirmar

Mode imperatiu

Present
tu afirma
ell, ella, vostè afirmi, afirme (val.)
nosaltres afirmem
vosaltres, vós afirmeu, afirmau (bal.)
ells, elles, vostès afirmin, afirmen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afirmar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afirmar
Infinitiu compost haver afirmat
Gerundi afirmant
Gerundi compost havent afirmat
Participi afirmat, afirmada, afirmats, afirmades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afirmar

  1. Dir que sí.
  2. Establir un fet, la seva certesa.
  3. Sostenir una frase, una opinió.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.