Conjugació en català del verb «afincar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afincar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris.

Mode indicatiu

Present
jo afinco (cent.), afinque (val.), afinc (bal.)
tu afinques
ell, ella, vostè afinca
nosaltres afinquem, afincam (bal.)
vosaltres, vós afinqueu, afincau (bal.)
ells, elles, vostès afinquen
Perfet
jo he afincat
tu has afincat
ell, ella, vostè ha afincat
nosaltres hem afincat
vosaltres, vós heu afincat
ells, elles, vostès han afincat
Imperfet
jo afincava
tu afincaves
ell, ella, vostè afincava
nosaltres afincàvem
vosaltres, vós afincàveu
ells, elles, vostès afincaven
Plusquamperfet
jo havia afincat
tu havies afincat
ell, ella, vostè havia afincat
nosaltres havíem afincat
vosaltres, vós havíeu afincat
ells, elles, vostès havien afincat
Passat simple
jo afinquí
tu afincares
ell, ella, vostè afincà
nosaltres afincàrem
vosaltres, vós afincàreu
ells, elles, vostès afincaren
Passat perifràstic
jo vaig afincar
tu vas (vares) afincar
ell, ella, vostè va afincar
nosaltres vam (vàrem) afincar
vosaltres, vós vau (vàreu) afincar
ells, elles, vostès van (varen) afincar
Passat anterior
jo haguí afincat
tu hagueres afincat
ell, ella, vostè hagué afincat
nosaltres haguérem afincat
vosaltres, vós haguéreu afincat
ells, elles, vostès hagueren afincat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afincat
tu vas haver afincat
ell, ella, vostè va haver afincat
nosaltres vam haver afincat
vosaltres, vós vau haver afincat
ells, elles, vostès van haver afincat
Futur
jo afincaré
tu afincaràs
ell, ella, vostè afincarà
nosaltres afincarem
vosaltres, vós afincareu
ells, elles, vostès afincaran
Futur perfet
jo hauré afincat
tu hauràs afincat
ell, ella, vostè haurà afincat
nosaltres haurem afincat
vosaltres, vós haureu afincat
ells, elles, vostès hauran afincat
Condicional
jo afincaria
tu afincaries
ell, ella, vostè afincaria
nosaltres afincaríem
vosaltres, vós afincaríeu
ells, elles, vostès afincarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afincat
tu hauries (hagueres) afincat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afincat
nosaltres hauríem (haguérem) afincat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afincat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afincat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afincar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris.

Mode subjuntiu

Present
jo afinqui, afinque (val.)
tu afinquis, afinques (val.)
ell, ella, vostè afinqui, afinque (val.)
nosaltres afinquem
vosaltres, vós afinqueu
ells, elles, vostès afinquin, afinquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afincat
tu hagis (hages) afincat
ell, ella, vostè hagi (haja) afincat
nosaltres hàgim (hàgem) afincat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afincat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afincat
Imperfet
jo afinqués, afincara (val.), afincàs (val., bal.)
tu afinquessis, afincares (val.), afincassis (bal.), afinquesses, afincasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afinqués, afincara (val.), afincàs (val., bal.)
nosaltres afinquéssim, afincàrem (val.), afincàssim (bal.), afinquéssem, afincàssem (val., bal.)
vosaltres, vós afinquéssiu, afincàreu (val.), afincàssiu (bal.), afinquésseu, afincàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afinquessin, afincaren (val.), afincassin (bal.), afinquessen, afincassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afincat
tu haguessis (hagueres) afincat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afincat
nosaltres haguéssim (haguérem) afincat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afincat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afincat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afincar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris.

Mode imperatiu

Present
tu afinca
ell, ella, vostè afinqui, afinque (val.)
nosaltres afinquem
vosaltres, vós afinqueu, afincau (bal.)
ells, elles, vostès afinquin, afinquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afincar

Observació: Aquest verb no és admès per tots els diccionaris.

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afincar
Infinitiu compost haver afincat
Gerundi afincant
Gerundi compost havent afincat
Participi afincat, afincada, afincats, afincades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.