afinar
Mode indicatiu
Present
| jo | afino (cent.), afine (val.), afín (bal.) |
|---|---|
| tu | afines |
| ell, ella, vostè | afina |
| nosaltres | afinem, afinam (bal.) |
| vosaltres, vós | afineu, afinau (bal.) |
| ells, elles, vostès | afinen |
Perfet
| jo | he afinat |
|---|---|
| tu | has afinat |
| ell, ella, vostè | ha afinat |
| nosaltres | hem afinat |
| vosaltres, vós | heu afinat |
| ells, elles, vostès | han afinat |
Imperfet
| jo | afinava |
|---|---|
| tu | afinaves |
| ell, ella, vostè | afinava |
| nosaltres | afinàvem |
| vosaltres, vós | afinàveu |
| ells, elles, vostès | afinaven |
Plusquamperfet
| jo | havia afinat |
|---|---|
| tu | havies afinat |
| ell, ella, vostè | havia afinat |
| nosaltres | havíem afinat |
| vosaltres, vós | havíeu afinat |
| ells, elles, vostès | havien afinat |
Passat simple
| jo | afiní |
|---|---|
| tu | afinares |
| ell, ella, vostè | afinà |
| nosaltres | afinàrem |
| vosaltres, vós | afinàreu |
| ells, elles, vostès | afinaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig afinar |
|---|---|
| tu | vas (vares) afinar |
| ell, ella, vostè | va afinar |
| nosaltres | vam (vàrem) afinar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) afinar |
| ells, elles, vostès | van (varen) afinar |
Passat anterior
| jo | haguí afinat |
|---|---|
| tu | hagueres afinat |
| ell, ella, vostè | hagué afinat |
| nosaltres | haguérem afinat |
| vosaltres, vós | haguéreu afinat |
| ells, elles, vostès | hagueren afinat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver afinat |
|---|---|
| tu | vas haver afinat |
| ell, ella, vostè | va haver afinat |
| nosaltres | vam haver afinat |
| vosaltres, vós | vau haver afinat |
| ells, elles, vostès | van haver afinat |
Futur
| jo | afinaré |
|---|---|
| tu | afinaràs |
| ell, ella, vostè | afinarà |
| nosaltres | afinarem |
| vosaltres, vós | afinareu |
| ells, elles, vostès | afinaran |
Futur perfet
| jo | hauré afinat |
|---|---|
| tu | hauràs afinat |
| ell, ella, vostè | haurà afinat |
| nosaltres | haurem afinat |
| vosaltres, vós | haureu afinat |
| ells, elles, vostès | hauran afinat |
Condicional
| jo | afinaria |
|---|---|
| tu | afinaries |
| ell, ella, vostè | afinaria |
| nosaltres | afinaríem |
| vosaltres, vós | afinaríeu |
| ells, elles, vostès | afinarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) afinat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) afinat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) afinat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) afinat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) afinat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) afinat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
afinar
Mode subjuntiu
Present
| jo | afini, afine (val.) |
|---|---|
| tu | afinis, afines (val.) |
| ell, ella, vostè | afini, afine (val.) |
| nosaltres | afinem |
| vosaltres, vós | afineu |
| ells, elles, vostès | afinin, afinen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) afinat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) afinat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) afinat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) afinat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) afinat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) afinat |
Imperfet
| jo | afinés, afinara (val.), afinàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | afinessis, afinares (val.), afinassis (bal.), afinesses, afinasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | afinés, afinara (val.), afinàs (val., bal.) |
| nosaltres | afinéssim, afinàrem (val.), afinàssim (bal.), afinéssem, afinàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | afinéssiu, afinàreu (val.), afinàssiu (bal.), afinésseu, afinàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | afinessin, afinaren (val.), afinassin (bal.), afinessen, afinassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) afinat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) afinat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) afinat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) afinat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) afinat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) afinat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
afinar
Mode imperatiu
Present
| tu | afina |
|---|---|
| ell, ella, vostè | afini, afine (val.) |
| nosaltres | afinem |
| vosaltres, vós | afineu, afinau (bal.) |
| ells, elles, vostès | afinin, afinen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
afinar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | afinar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver afinat |
| Gerundi | afinant |
| Gerundi compost | havent afinat |
| Participi | afinat, afinada, afinats, afinades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
afinar
- Donar a una cosa la perfecció de què és capaç.
- Posar les balances al fi.
- Trempar els instruments dels músics.
- Purificar els metalls en el gresol.
- Cantar, sonar amb afinació.
- adonar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.