Conjugació del verb «advenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

advenir / advindre

Mode indicatiu

Present
jo advinc, advenc (bal.)
tu advens
ell, ella, vostè advé
nosaltres advenim
vosaltres, vós adveniu
ells, elles, vostès advenen
Perfet
jo he advingut, he advengut (bal.)
tu has advingut, has advengut (bal.)
ell, ella, vostè ha advingut, ha advengut (bal.)
nosaltres hem advingut, hem advengut (bal.)
vosaltres, vós heu advingut, heu advengut (bal.)
ells, elles, vostès han advingut, han advengut (bal.)
Imperfet
jo advenia
tu advenies
ell, ella, vostè advenia
nosaltres adveníem
vosaltres, vós adveníeu
ells, elles, vostès advenien
Plusquamperfet
jo havia advingut, havia advengut (bal.)
tu havies advingut, havies advengut (bal.)
ell, ella, vostè havia advingut, havia advengut (bal.)
nosaltres havíem advingut, havíem advengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu advingut, havíeu advengut (bal.)
ells, elles, vostès havien advingut, havien advengut (bal.)
Passat simple
jo advinguí, advenguí (bal.)
tu advingueres, advengueres (bal.)
ell, ella, vostè advingué, advengué (bal.)
nosaltres advinguérem, advenguérem (bal.)
vosaltres, vós advinguéreu, advenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès advingueren, advengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig advenir / advindre
tu vas (vares) advenir / advindre
ell, ella, vostè va advenir / advindre
nosaltres vam (vàrem) advenir / advindre
vosaltres, vós vau (vàreu) advenir / advindre
ells, elles, vostès van (varen) advenir / advindre
Passat anterior
jo haguí advingut, haguí advengut (bal.)
tu hagueres advingut, hagueres advengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué advingut, hagué advengut (bal.)
nosaltres haguérem advingut, haguérem advengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu advingut, haguéreu advengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren advingut, hagueren advengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver advingut, vaig haver advengut (bal.)
tu vas haver advingut, vas haver advengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver advingut, va haver advengut (bal.)
nosaltres vam haver advingut, vam haver advengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver advingut, vau haver advengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver advingut, van haver advengut (bal.)
Futur
jo advindré, advendré (bal.)
tu advindràs, advendràs (bal.)
ell, ella, vostè advindrà, advendrà (bal.)
nosaltres advindrem, advendrem (bal.)
vosaltres, vós advindreu, advendreu (bal.)
ells, elles, vostès advindran, advendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré advingut, hauré advengut (bal.)
tu hauràs advingut, hauràs advengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà advingut, haurà advengut (bal.)
nosaltres haurem advingut, haurem advengut (bal.)
vosaltres, vós haureu advingut, haureu advengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran advingut, hauran advengut (bal.)
Condicional
jo advindria, advendria (bal.)
tu advindries, advendries (bal.)
ell, ella, vostè advindria, advendria (bal.)
nosaltres advindríem, advendríem (bal.)
vosaltres, vós advindríeu, advendríeu (bal.)
ells, elles, vostès advindrien, advendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) advingut, hauria (haguera) advengut (bal.)
tu hauries (hagueres) advingut, hauries (hagueres) advengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) advingut, hauria (haguera) advengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) advingut, hauríem (haguérem) advengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) advingut, hauríeu (haguéreu) advengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) advingut, haurien (hagueren) advengut (bal.)

advenir / advindre

Mode subjuntiu

Present
jo advingui, advinga (val.), advengui (bal.)
tu advinguis, advingues (val.), advenguis (bal.)
ell, ella, vostè advingui, advinga (val.), advengui (bal.)
nosaltres advinguem, advenguem (bal.)
vosaltres, vós advingueu, advengueu (bal.)
ells, elles, vostès advinguin, advinguen (val.), advenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) advingut, hagi (haja) advengut (bal.)
tu hagis (hages) advingut, hagis (hages) advengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) advingut, hagi (haja) advengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) advingut, hàgim (hàgem) advengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) advingut, hàgiu (hàgeu) advengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) advingut, hagin (hagen) advengut (bal.)
Imperfet
jo advingués, advinguera (val.), advengués (bal.)
tu advinguessis, advingueres (val.), advinguesses, advenguessis (bal.)
ell, ella, vostè advingués, advinguera (val.), advengués (bal.)
nosaltres advinguéssim, advinguérem (val.), advinguéssem, advenguéssim (bal.)
vosaltres, vós advinguéssiu, advinguéreu (val.), advinguésseu, advenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès advinguessin, advingueren (val.), advinguessen, advenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) advingut, hagués (haguera) advengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) advingut, haguessis (hagueres) advengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) advingut, hagués (haguera) advengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) advingut, haguéssim (haguérem) advengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) advingut, haguéssiu (haguéreu) advengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) advingut, haguessin (hagueren) advengut (bal.)

advenir / advindre

Imperatiu

Present
tu advén
ell, ella, vostè advingui, advinga (val.), advengui (bal.)
nosaltres advinguem, advenguem (bal.)
vosaltres, vós adveniu
ells, elles, vostès advinguin, advinguen (val.), advenguin (bal.)

advenir / advindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu advenir / advindre
Infinitiu compost haver advingut, haver advengut (bal.)
Gerundi advenint
Gerundi compost havent advingut, havent advengut (bal.)
Participi advingut, advengut (bal.), advinguda, advenguda (bal.), advinguts, advenguts (bal.), advingudes, advengudes (bal.)