Conjugació en català del verb «acollonir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

acollonir

Mode indicatiu

Present
jo acolloneixo (cent.), acollonesc (val., bal.), acollonisc (val.)
tu acolloneixes, acollonixes (val.)
ell, ella, vostè acolloneix, acollonix (val.)
nosaltres acollonim
vosaltres, vós acolloniu
ells, elles, vostès acolloneixen, acollonixen (val.)
Perfet
jo he acollonit
tu has acollonit
ell, ella, vostè ha acollonit
nosaltres hem acollonit
vosaltres, vós heu acollonit
ells, elles, vostès han acollonit
Imperfet
jo acollonia
tu acollonies
ell, ella, vostè acollonia
nosaltres acolloníem
vosaltres, vós acolloníeu
ells, elles, vostès acollonien
Plusquamperfet
jo havia acollonit
tu havies acollonit
ell, ella, vostè havia acollonit
nosaltres havíem acollonit
vosaltres, vós havíeu acollonit
ells, elles, vostès havien acollonit
Passat simple
jo acolloní
tu acollonires
ell, ella, vostè acolloní
nosaltres acollonírem
vosaltres, vós acolloníreu
ells, elles, vostès acolloniren
Passat perifràstic
jo vaig acollonir
tu vas (vares) acollonir
ell, ella, vostè va acollonir
nosaltres vam (vàrem) acollonir
vosaltres, vós vau (vàreu) acollonir
ells, elles, vostès van (varen) acollonir
Passat anterior
jo haguí acollonit
tu hagueres acollonit
ell, ella, vostè hagué acollonit
nosaltres haguérem acollonit
vosaltres, vós haguéreu acollonit
ells, elles, vostès hagueren acollonit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver acollonit
tu vas haver acollonit
ell, ella, vostè va haver acollonit
nosaltres vam haver acollonit
vosaltres, vós vau haver acollonit
ells, elles, vostès van haver acollonit
Futur
jo acolloniré
tu acolloniràs
ell, ella, vostè acollonirà
nosaltres acollonirem
vosaltres, vós acollonireu
ells, elles, vostès acolloniran
Futur perfet
jo hauré acollonit
tu hauràs acollonit
ell, ella, vostè haurà acollonit
nosaltres haurem acollonit
vosaltres, vós haureu acollonit
ells, elles, vostès hauran acollonit
Condicional
jo acolloniria
tu acolloniries
ell, ella, vostè acolloniria
nosaltres acolloniríem
vosaltres, vós acolloniríeu
ells, elles, vostès acollonirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) acollonit
tu hauries (hagueres) acollonit
ell, ella, vostè hauria (haguera) acollonit
nosaltres hauríem (haguérem) acollonit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) acollonit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) acollonit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

acollonir

Mode subjuntiu

Present
jo acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.)
tu acolloneixis, acollonesques / acollonisques (val.), acollonesquis (bal.)
ell, ella, vostè acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.)
nosaltres acollonim, acolloniguem (bal.)
vosaltres, vós acolloniu, acollonigueu (bal.)
ells, elles, vostès acolloneixin, acollonesquen / acollonisquen (val.), acollonesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) acollonit
tu hagis (hages) acollonit
ell, ella, vostè hagi (haja) acollonit
nosaltres hàgim (hàgem) acollonit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) acollonit
ells, elles, vostès hagin (hagen) acollonit
Imperfet
jo acollonís, acollonira (val.)
tu acollonissis, acollonires (val.), acollonisses
ell, ella, vostè acollonís, acollonira (val.)
nosaltres acolloníssim, acollonírem (val.), acolloníssem
vosaltres, vós acolloníssiu, acolloníreu (val.), acollonísseu
ells, elles, vostès acollonissin, acolloniren (val.), acollonissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) acollonit
tu haguessis (hagueres) acollonit
ell, ella, vostè hagués (haguera) acollonit
nosaltres haguéssim (haguérem) acollonit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) acollonit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) acollonit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

acollonir

Mode imperatiu

Present
tu acolloneix, acollonix (val.)
ell, ella, vostè acolloneixi, acollonesca / acollonisca (val.), acollonesqui (bal.)
nosaltres acollonim, acolloniguem (bal.)
vosaltres, vós acolloniu
ells, elles, vostès acolloneixin, acollonesquen / acollonisquen (val.), acollonesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

acollonir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu acollonir
Infinitiu compost haver acollonit
Gerundi acollonint
Gerundi compost havent acollonit
Participi acollonit, acollonida, acollonits, acollonides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

acollonir

  1. Acovardir, intimidar.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.