acollonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| acollono (cent.), acollone (val.), acollon (bal.) |
| acollones |
| acollona |
| acollonem, acollonam (bal.) |
| acolloneu, acollonau (bal.) |
| acollonen |
Perfet
| he acollonat |
| has acollonat |
| ha acollonat |
| hem acollonat |
| heu acollonat |
| han acollonat |
Imperfet
| acollonava |
| acollonaves |
| acollonava |
| acollonàvem |
| acollonàveu |
| acollonaven |
Plusquamperfet
| havia acollonat |
| havies acollonat |
| havia acollonat |
| havíem acollonat |
| havíeu acollonat |
| havien acollonat |
Passat simple
| acolloní |
| acollonares |
| acollonà |
| acollonàrem |
| acollonàreu |
| acollonaren |
Passat perifràstic
| vaig acollonar |
| vas (vares) acollonar |
| va acollonar |
| vam (vàrem) acollonar |
| vau (vàreu) acollonar |
| van (varen) acollonar |
Passat anterior
| haguí acollonat |
| hagueres acollonat |
| hagué acollonat |
| haguérem acollonat |
| haguéreu acollonat |
| hagueren acollonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver acollonat |
| vas haver acollonat |
| va haver acollonat |
| vam haver acollonat |
| vau haver acollonat |
| van haver acollonat |
Futur
| acollonaré |
| acollonaràs |
| acollonarà |
| acollonarem |
| acollonareu |
| acollonaran |
Futur perfet
| hauré acollonat |
| hauràs acollonat |
| haurà acollonat |
| haurem acollonat |
| haureu acollonat |
| hauran acollonat |
Condicional
| acollonaria |
| acollonaries |
| acollonaria |
| acollonaríem |
| acollonaríeu |
| acollonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) acollonat |
| hauries (hagueres) acollonat |
| hauria (haguera) acollonat |
| hauríem (haguérem) acollonat |
| hauríeu (haguéreu) acollonat |
| haurien (hagueren) acollonat |
Mode subjuntiu
Present
| acolloni, acollone (val.) |
| acollonis, acollones (val.) |
| acolloni, acollone (val.) |
| acollonem |
| acolloneu |
| acollonin, acollonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) acollonat |
| hagis (hages) acollonat |
| hagi (haja) acollonat |
| hàgim (hàgem) acollonat |
| hàgiu (hàgeu) acollonat |
| hagin (hagen) acollonat |
Imperfet
| acollonés, acollonara (val.), acollonàs (val., bal.) |
| acollonessis, acollonares (val.), acollonassis (bal.), acollonesses, acollonasses (val., bal.) |
| acollonés, acollonara (val.), acollonàs (val., bal.) |
| acollonéssim, acollonàrem (val.), acollonàssim (bal.), acollonéssem, acollonàssem (val., bal.) |
| acollonéssiu, acollonàreu (val.), acollonàssiu (bal.), acollonésseu, acollonàsseu (val., bal.) |
| acollonessin, acollonaren (val.), acollonassin (bal.), acollonessen, acollonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) acollonat |
| haguessis (hagueres) acollonat |
| hagués (haguera) acollonat |
| haguéssim (haguérem) acollonat |
| haguéssiu (haguéreu) acollonat |
| haguessin (hagueren) acollonat |
Mode imperatiu
Present
| acollona |
| acolloni, acollone (val.) |
| acollonem |
| acolloneu, acollonau (bal.) |
| acollonin, acollonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | acollonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver acollonat |
| Gerundi | acollonant |
| Gerundi compost | havent acollonat |
| Participi | acollonat , acollonada , acollonats , acollonades |
Definició
- Enganyar, burlar-se'n.
Forma alternativa a acollonir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017