abjurar
Mode indicatiu
Present
| jo | abjuro (cent.), abjure (val.), abjur (bal.) |
|---|---|
| tu | abjures |
| ell, ella, vostè | abjura |
| nosaltres | abjurem, abjuram (bal.) |
| vosaltres, vós | abjureu, abjurau (bal.) |
| ells, elles, vostès | abjuren |
Perfet
| jo | he abjurat |
|---|---|
| tu | has abjurat |
| ell, ella, vostè | ha abjurat |
| nosaltres | hem abjurat |
| vosaltres, vós | heu abjurat |
| ells, elles, vostès | han abjurat |
Imperfet
| jo | abjurava |
|---|---|
| tu | abjuraves |
| ell, ella, vostè | abjurava |
| nosaltres | abjuràvem |
| vosaltres, vós | abjuràveu |
| ells, elles, vostès | abjuraven |
Plusquamperfet
| jo | havia abjurat |
|---|---|
| tu | havies abjurat |
| ell, ella, vostè | havia abjurat |
| nosaltres | havíem abjurat |
| vosaltres, vós | havíeu abjurat |
| ells, elles, vostès | havien abjurat |
Passat simple
| jo | abjurí |
|---|---|
| tu | abjurares |
| ell, ella, vostè | abjurà |
| nosaltres | abjuràrem |
| vosaltres, vós | abjuràreu |
| ells, elles, vostès | abjuraren |
Passat perifràstic
| jo | vaig abjurar |
|---|---|
| tu | vas (vares) abjurar |
| ell, ella, vostè | va abjurar |
| nosaltres | vam (vàrem) abjurar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) abjurar |
| ells, elles, vostès | van (varen) abjurar |
Passat anterior
| jo | haguí abjurat |
|---|---|
| tu | hagueres abjurat |
| ell, ella, vostè | hagué abjurat |
| nosaltres | haguérem abjurat |
| vosaltres, vós | haguéreu abjurat |
| ells, elles, vostès | hagueren abjurat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver abjurat |
|---|---|
| tu | vas haver abjurat |
| ell, ella, vostè | va haver abjurat |
| nosaltres | vam haver abjurat |
| vosaltres, vós | vau haver abjurat |
| ells, elles, vostès | van haver abjurat |
Futur
| jo | abjuraré |
|---|---|
| tu | abjuraràs |
| ell, ella, vostè | abjurarà |
| nosaltres | abjurarem |
| vosaltres, vós | abjurareu |
| ells, elles, vostès | abjuraran |
Futur perfet
| jo | hauré abjurat |
|---|---|
| tu | hauràs abjurat |
| ell, ella, vostè | haurà abjurat |
| nosaltres | haurem abjurat |
| vosaltres, vós | haureu abjurat |
| ells, elles, vostès | hauran abjurat |
Condicional
| jo | abjuraria |
|---|---|
| tu | abjuraries |
| ell, ella, vostè | abjuraria |
| nosaltres | abjuraríem |
| vosaltres, vós | abjuraríeu |
| ells, elles, vostès | abjurarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) abjurat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) abjurat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) abjurat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) abjurat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) abjurat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) abjurat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Mode subjuntiu
Present
| jo | abjuri, abjure (val.) |
|---|---|
| tu | abjuris, abjures (val.) |
| ell, ella, vostè | abjuri, abjure (val.) |
| nosaltres | abjurem |
| vosaltres, vós | abjureu |
| ells, elles, vostès | abjurin, abjuren (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) abjurat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) abjurat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) abjurat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) abjurat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) abjurat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) abjurat |
Imperfet
| jo | abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | abjuressis, abjurares (val.), abjurassis (bal.), abjuresses, abjurasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.) |
| nosaltres | abjuréssim, abjuràrem (val.), abjuràssim (bal.), abjuréssem, abjuràssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | abjuréssiu, abjuràreu (val.), abjuràssiu (bal.), abjurésseu, abjuràsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | abjuressin, abjuraren (val.), abjurassin (bal.), abjuressen, abjurassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) abjurat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) abjurat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) abjurat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) abjurat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) abjurat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) abjurat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Mode imperatiu
Present
| tu | abjura |
|---|---|
| ell, ella, vostè | abjuri, abjure (val.) |
| nosaltres | abjurem |
| vosaltres, vós | abjureu, abjurau (bal.) |
| ells, elles, vostès | abjurin, abjuren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | abjurar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver abjurat |
| Gerundi | abjurant |
| Gerundi compost | havent abjurat |
| Participi | abjurat, abjurada, abjurats, abjurades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
abjurar
- Desdir-se, retractar-se solemnement i amb jurament d'un error o heretgia.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.