Francesc Dorca
A les 05.30 hores del dissabte 19 de febrer sona el maleït despertador. Em llevo i me’n vaig a la dutxa. Poc a poc l’aigua tebiona em va reviscolant. Em vesteixo i acabo de posar les últimes coses a la bossa.
Un cop a punt me’n vaig cap a l’estació de Gavà. Vull agafar un rodalies per anar fins a Sants. L’Euromed surt a les 07.00 hores. Però constato amb resignació que hi havia un tren al voltant de les 05.00 i que el següent no passarà fins a les 06.41. Massa just. Torno a casa i em veig obligat a anar fins a Sants en cotxe. Després d’unes quantes voltes trobo una plaça d’aparcament.
Pujo al tren i llegeixo una mica un llibre de Saramago. Al cap d’una estona, amb puntualitat suïssa, l’Euromed surt de Sants en direcció a València. Segueixo llegint una estona i més endavant vaig a veure si trobo algú més al tren i em trobo el comandant en cap de l’OpenOffice, Jesús Corrius. Anem tots dos al vagó cafeteria i fem petar la xerrada. Una conversa agradable sempre t’escurça l’espera.
Arribem a l’Estació del Nord. Sempre l’he trobada un edifici admirable. Busquem un taxi i ens dirigim al Campus de la Universitat de València, a Burjassot. Allà ens trobem la resta de la gent. Mentres nosaltres arribem, en Marc Belzunces, fent de mestre de cerimònies, ha explicat als assistents en que consistirà la feina de traducció de l’OpenOffice.org. En total són -som- unes 20 persones que participem “en directe” a la MaratOO’o. Altres persones a través del canal de xat també hi uneixen els seus esforços. Hi ha una majoria de valencians (i valencianes 😉 ).
La feina comença amb bona marxa. La Mireia s’encarrega d’assignar els fitxers de text a traduir. En Jesús, el Marc i esporàdicament jo atenem les questions dels pencaires. A poc a poc, la màquina de tren ha anat agafant la seva velocitat de creuer. Anem a tota vela.
Aleshores constatem que l’assignació de fitxers amb llàpis i paper presenta problemes. S’ha duplicat la traducció d’alguns fitxers. En Sergio ens dóna la solució. En poca estona, ha programat un wiki en Python. Ara cadascú podrà agafar directament el seu fitxer. Aquests ‘debianeros’ són uns cracs.
Al voltant de quarts de tres hem anat a dinar. Vam anar a un restaurant de buffet lliure a prop de l’Ajuntament de Burjassot. Entre l’anada, el dinar, els cafès i la tornada s’han fet les cinc.
La feina ha continuat sense interrupció fins a quarts de nou del vespre. El nivell dels participants sembla força bo.
Al dia següent les coses han continuat més o menys de la mateixa manera. Inicialment erem poques persones. Una miqueta més tard ja hi havia bastantes persones i el ritme de treball és més intens. En Jesús força alliberat de la pesada càrrega de suport ha pogut concentrar els seus esforços a la traducció d’un fitxer de dimensions colossals.
A l’hora de dinar, assessorats per en Sergio, vàrem anar al bar de la piscina. Per dinar, una bona paella i amanida. Un cafè i me’n vaig a agafar el tranvia. He d’anar cap a l’Estació del Nord. A les 17.30 surt el Talgo cap a Barcelona.