Softcatalà expressa la seva perplexitat davant l’atorgament a Microsoft del premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

Compartiu


El 25 de febrer, els governs de Catalunya, Euskadi, Galícia i les Illes Balears van guardonar l’empresa Microsoft amb el premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol [1][2]. Des de Softcatalà, volem expressar la nostra sorpresa davant dels arguments adduïts per atorgar aquest guardó honorífic, que demostren el profund desconeixement que els governs implicats tenen del plurilingüisme en l’àmbit de les noves tecnologies. En especial, el desconeixement dels governs català i balear, els quals sembla que no tinguin cap notícia de la situació residual en què es troba la llengua catalana en l’àmbit de la informàtica.

Des de Softcatalà, valorem positivament els avenços fets per Microsoft en l’àmbit del català, però constatem que són manifestament insuficients i que, en el seu estat actual, perjudiquen de forma efectiva l’ús del català en l’àmbit de la informàtica. Volem expressar la nostra absoluta perplexitat davant del fet que els governs català i balear hagin participat en aquest premi i posin com a exemple a seguir una tecnologia que subordina el català a l’espanyol, en conflictivitza l’ús, el manté en nivells residuals i fa que la gran majoria dels catalanoparlants s’identifiquin internacionalment a Internet com a castellanoparlants.

Entenem que les tecnologies que s’han de posar com a exemple a seguir són aquelles que dispensen el mateix tracte a totes les llengües i que permeten als catalanoparlants de desenvolupar-se, en l’àmbit de la informàtica, amb la mateixa llibertat que ho fa la resta de ciutadans.

Punts d’aclariment

Des de Softcatalà, creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics una sèrie de punts:

1.- Els productes informàtics comercialitzats amb els sistemes operatius de Microsoft infringeixen actualment la Llei de Política Lingüística de 1998. Això és plenament conegut per l’administració catalana, en concret per la Secretaria de Política Lingüística, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i l’Agència Catalana de Consum. La pròpia administració catalana incompleix les obligacions que estableix la llei en l’àmbit TIC.

2.- És fals que Microsoft hagi fet cap esforç econòmic significatiu en traduir els seus productes al català. El cost de la traducció parcial del Windows XP al català va ser de 90.000 EUR [3], i el cost de la resta de traduccions fetes al català (Office 2003, Vista, Office 2007, Windows Live) és similar. Cal tenir en compte que, l’any 2007, Microsoft Catalunya va facturar 75 milions d’euros, i que preveia arribar a una facturació de 150 milions el 2008 [4]. Globalment, el 2008 Microsoft va tenir uns beneficis de 60.700 milions de dòlars. A més, només la Generalitat de Catalunya haurà de pagar, en el període 2008-2012, 12 milions d’euros en llicències de Microsoft [5].

3.- L’any 2007, menys del 15% dels ordinadors a Catalunya estaven en català, segons la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) [6]. Atès que els productes de Microsoft tenen una quota de mercat superior al 90%, aquesta tecnologia és la principal responsable que el català ocupi, actualment, una posició residual en l’àmbit informàtic.

4.- Actualment, entre el 50% i el 85% dels internautes catalanoparlants s’identifiquen com a castellanoparlants mentre naveguen per Internet, sense que en siguin conscients [7][8]. Els governs català i balear ho saben prou bé, atès que és un paràmetre bàsic que s’obté en les mesures d’audiència dels llocs webs. Amb una quota de mercat en navegadors d’Internet superior al 70% per als productes de Microsoft, això és provocat fonamentalment per les mancances de la seva tecnologia. En concret, l’aplicació dels paquets de català canvia la llengua dels menús del navegador, però la llengua a les preferències (la llengua d’identificació a Internet) continua sent la de la instal·lació prèvia, és a dir, l’espanyol. La llengua dels usuaris percebuda a Internet és un dels aspectes cabdals per a l’oferta de productes en català.

5.- Recordem que les traduccions al català dels productes de Microsoft són incompletes, es presenten amb diversos mesos de retard en relació a la resta de versions idiomàtiques i estan concebudes i executades com a subordinades a l’espanyol. Actualment no hi ha cap raó tècnica que justifiqui això.

6.- Els usuaris no poden triar lliurement el català als productes de Microsoft. Microsoft limita artificialment i de forma intencionada els paquets de català a determinades versions dels seus productes. I en cap cas no es pot qualificar de senzill el procediment de catalanitzar els productes de Microsoft. En comptes de poder triar el català des de l’inici o poder canviar de llengua mitjançant els menús, primer s’ha d’instal·lar el Windows -en espanyol o francès obligatòriament- o l’Office i, posteriorment, s’han de cercar a Internet els paquets necessaris, suposant que l’usuari en conegui l’existència.

7.- En cap cas no es pot afirmar que la tecnologia de Microsoft sigui un model a seguir, ja que no és cert que sigui senzill canviar o gestionar els idiomes amb aquesta tecnologia. Hi ha tecnologies alternatives a Microsoft, en especial les basades en programari lliure, on l’usuari sí que pot triar de forma lliure la llengua, i amb graus de catalanització molt superiors al dels productes de Microsoft.

8.- Mai els governs català o balear no han dut a terme cap programa de política lingüística en l’àmbit de la informàtica. Juntament amb les mancances de la tecnologia de Microsoft, aquesta és una de les raons per les quals el català ocupa una posició residual en l’àmbit de la informàtica i l’usuari final. Recordem que, a Catalunya, la Llei de Política Lingüística de 1998 obliga el govern a establir programes periòdics de planificació lingüística amb objectius i mesures concretes, i a avaluar-ne els resultats.

9.- La Secretaria de Política Lingüística de Catalunya i l’Agència Catalana de Consum desatenen sistemàticament la seva obligació legal de fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania catalana. Avui dia és impossible relacionar-se en català amb pràcticament cap companyia de telecomunicacions, les quals menyspreen de manera sistemàtica l’usuari catalanoparlant, que sovint és víctima de vexacions i insults propis d’actituds xenòfobes i racistes pel fet d’emprar la seva llengua. Això és conegut per l’administració catalana, la qual evita sistemàticament de sancionar aquestes empreses, tot i que infringeixen clarament la legislació i desatenen els drets fonamentals de la ciutadania.

Situació actual

Com a resultat de tot això, avui dia disposar d’un ordinador en català és un acte d’estricta militància [9], en comptes de ser una opció natural sense connotacions de cap tipus. Softcatalà insta novament els governs català i balear a desenvolupar una política lingüística en l’àmbit de les noves tecnologies, centrada en l’assoliment d’objectius concrets, un finançament adequat i basada en l’ús del programari lliure en català i els estàndards oberts.

Actualment, d’entre les diverses opcions tecnològiques existents, només el programari lliure està disponible de forma general en català, permet a la ciutadania triar lliurement la llengua dels seus productes informàtics i garanteix l’accés a la tecnologia en igualtat de condicions a totes les persones.

Igual que Softcatalà, diferents associacions de Catalunya, Euskadi, Galícia (KDE en català [10], Caliu [11], EuskalGNU [12], ManComun [13]) i d’altres indrets (KDE España [14]) que treballen en l’àmbit de les noves tecnologies i la llengua han expressat la seva sorpresa i perplexitat pel premi atorgat a Microsoft.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Enllaços i referències:

[1] Els governs d’Euskadi, Catalunya, Galícia i Illes Balears lliuren demà a les 12.30 al Cercle de Belles Arts de Madrid el premi Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

[2] Catalunya, les Balears, el País Basc i Galícia premien Microsoft per la seva contribució al plurilingüisme

[3] Ignasi Faus (Microsoft), I Jornades sobre el català a les noves tecnologies (2003).

[4] Microsoft prevé duplicar sus ventas en Cataluña

[5] El Govern acorda la contractació de programari d’ús comú de l’empresa Microsoft

[6] Usos lingüístics i tecnologia: TIC llengua 2007

[7] La importància de fer notar a Google que es té el navegador configurat en català

[8] Estadístiques Softcatalà

[9] Fabricants amb poca Vista. Reportatge de Vilaweb TV on es mostra la impossibilitat de comprar un ordinador en català.

[10] Comunitat catalana de KDE

[11] Caliu

[12] EuskalGNU

[13] Mancomun

[14] KDE España


Comentaris