A continuació un avançament de la nostra intervenció que farà Òscar del Pozo de Softcatalà en la jornada organitzada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya aquest 8 d’octubre en l’apartat “El català… cosa de qui?”. Se’ns ha demanat que contestem les següents preguntes:
1) Quina és la situació actual?
2) Quin paper ha de fer l’Administració?
3) Quina és la situació actual i els plans de Softcatalà?
A continuació una transcripció del que serà la nostra intervenció.
Quin paper ha de tenir l’Administració en el foment del català a les noves tecnologies?
No cal explicar la necessitat de productes tecnològics en català. Si no hi ha usuaris d’una llengua, es perd, i això també és cert en cada àmbit d’ús concret. Tots sabem que no es pot construir la Societat de la Informació catalana amb programari en castellà. Quina és la realitat actual? La realitat és que, com a mínim en el camp de la informàtica, productes en català, ja en tenim: OpenOffice, Mozilla, GNU/Linux i molts altres programes de demostrada utilitat i viabilitat ens permeten treballar en català,
des de fa temps. Així doncs, què esperem per fer-los servir per construir una societat de la informació en català? Cal decidir-se d’una vegada a fer el salt, que l’ensenyament i l’Administració passin a emprar-los, principalment, programari lliure en català. Aquest és el paper més important que pot jugar l’Administració en aquests moments: crear un mercat acostumat a fer servir productes en la nostra llengua.
Un cop garantida la demanda, què cal fer per estimular l’oferta? Creiem, fermament, que no s’ha de fer amb els productes tecnològics el mateix que s’està fent amb el cinema. En general, traduir una versió concreta d’un producte no té sentit, pel canvi, sovint vertiginós, de la tecnologia. És necessària una visió a llarg termini. També cal tenir una visió integral dels productes, que inclogui els aspectes de manteniment, actualització, documentació, formació i suport a l’usuari. Cal centrar-se en la qualitat: els usuaris finals rebutjaran productes en català si no estan ben fets. Cal col·laborar amb les empreses foranes, facilitant-los els recursos lingüístics i tècnics necessaris per la localització al català, i amb la indústria local, proporcionant-li el coneixement per desenvolupar productes multilingües, des del començament, de la manera més racional. Cal insistir que els nous projectes relacionats amb la llengua i finançats, públicament, es creïn des del començament amb llicències lliures. I cal mirar d’alliberar recursos lingüístics de propietat pública ja existents, però només si el cost és raonable i hi ha persones, associacions o empreses que vulguin i sàpiguen fer ús d’aquests recursos.
Com es veu Softcatalà enmig de tot això? Ens veiem treballant, com sempre. Els nostres plans són continuar fent la mateixa feina, i més i millor, si podem. Tenim els coneixements tècnics i lingüístics, un sistema organitzatiu que funciona i més de set anys d’experiència. A l’Administració, només li demanem que no ho espatlli. No és bo destruir el teixit associatiu que protegeix els ciutadans de les mancances dels seus governants. Si voleu ajudar-nos, benvinguts, si voleu ignorar-nos, també. Però no ens trepitgeu a menys que estigueu molt segurs que ho fareu millor que nosaltres i que tindreu la mateixa vocació de continuïtat.
Finalment, tot agraint que ens hàgiu convidat a participar en aquesta reunió, vull aprofitar per convidar-vos a tots a participar en les III Jornades del Català a les Noves Tecnologies, que, com el seu nom indica, estan íntegrament dedicades a aquest tema i que organitzarem, com cada any cap a la primavera.
Us convidem a fer-nos arribar els vostres comentaris i suggeriments per incorporar-los al parlament.