La llengua catalana es troba en el lloc 75 entre les més de 6.900 d’arreu del món, segons Ethnologue, amb aproximadament deu milions de parlants.
El català és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic, i la catorzena pel que fa al nombre de parlants.
Segons Internet Society (ISOC), amb dades de 31 de març del 2011, hi ha al món un total de 2.095 milions de persones usuàries d’Internet, el que representa un 30,2% del total de la població mundial. La distribució dels usuaris és molt desigual: un 78,3% a Nord Amèrica; un 58,3% a Europa; un 23,8% a l’Àsia; i només un 11,4% a l’Àfrica. A Espanya hi ha un 62,2% d’usuaris d’Internet, la qual cosa representa que són més de 29 milions de persones. A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el percentatge d’usuaris d’Internet és superior al de la resta d’Espanya i ja sobrepassa el 70%. També cal destacar que, a 31 de desembre del 2011, Facebook, la xarxa social líder en nombre d’usuaris, ja té més de 799 milions de subscriptors a tot el món i gairebé 16 milions a Espanya.
Veure les Estadístiques Internet World Stats de la Internet Society (ISOC) a 31 de març del 2011.
La situació del català a Internet és, en general, bona, amb una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus aproximadament deu milions de parlants.
Dades positives i fites aconseguides
1) Segons l’article “La salut del català a Internet el 2005”, de Jordi Mas (Softcatalà) el català es troba en el lloc 26 en nombre de pàgines web i en el lloc 19 en pàgines web per parlant.
2) El domini.cat és el primer domini genèric (gTLD) que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana, i ha contribuït a situar encara més el català al mapa mundial d’Internet. El domin.cat va fer 6 anys el 16 de setembre del 2011; el 13 de febrer del 2012 farà 6 anys que es van registrar els primers dominis .cat; el 19 de maig del 2011 va superar els 50.000 dominis registrats (ja en té més de 52.000) i té un molt bon ritme de creixement i de renovacions.
Si fem una comparativa de la densitat d’informació aportada pels diferents dominis genèrics, trobem que el .cat es situa com a indiscutible número 1.
Veure Estadístiques del domini .cat amb aquesta informació.
PuntCAT, la Fundació que gestiona el domini .cat, és membre consultiu de l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa, que volen aconseguir nous dominis per a les seves respectives llengües: bretó, gal·lès, basc, gallec i escocès. També el Quebec vol aconseguir el seu domini que l’identifiqui a Internet.
El domini .cat és un gran èxit de la comunitat lingüística i cultural catalana, i és així perquè l’administrem i el gestionem nosaltres mateixos, sense dependre de ningú. De fet, és com si tinguéssim la independència a la xarxa. Per això hem de potenciar el seu ús, molt especialment entre les empreses.
3) El català és un dels principals idiomes del món amb més activitat en les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, MySpace o Tuenti), i també és la vuitena llengua més utilitzada als blocs (la blogosfera).
4) La Viquipèdia en català, que va començar l’any 2001, va superar els 300.000 articles el mes de desembre del 2010 i ja en té més de 362.000. El català està en la 13a posició pel nombre d’articles de les més de 280 edicions de les llengües presents a l’enciclopèdia lliure Wikipedia. A més, el català se situa en la primera posició en el rànquing de qualitat de les viquipèdies per mostra d’articles.
Veure la pàgina d’Estadístiques de la Viquipèdia en català.
5) Una mostra de la bona salut del català a Internet és el tractament que li dóna Google, un dels gegants d’Internet, que situa la llengua catalana dins el rànquing de presència a Internet de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15, amb un alt nivell de presència en relació al seu nombre de parlants, uns 10 milions de persones. Així ho va manifestar el representant de Google, Luis Collado, director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal, en una ponència realitzada en el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, adreçat a professionals de la llengua d’arreu dels Països Catalans, que es va celebrar a Reus els dies 24 i 25 de març del 2011.
Google té la gran majoria dels seus serveis amb versió en català: Cercador, Gmail, Blogger, YouTube, Maps, Earth, Grups, Calendari, Picasa, Traductor, Llibres, Analytics, AdWords, Orkut, Google+…
6) Índex de penetració d’Internet per llengües, segons Portalingua
S’utilitzen dades de la web d’Internet World Stats, que actualitza les dades estadístiques d’Internet a cadascun dels països del món.
L’índex de penetració d’Internet és el número d’usuaris d’Internet dividit per la població total del país. La classificació és la següent:
1 suec 88,9944
2 danès 84,2
3 finès 83,82
4 neerlandès 82,1713
5 japonès 75,5
6 alemany suís 73,9853
7 anglès 73,5474
8 català 71,4497
El català està per davant del francès, l’alemany, l’italià i el castellà.
7) De les 10 webs més visitades del món, segons Alexa (Top Sites), 6 tenen versió en català (60%); i 6 entre les 8 primeres (75%):
1 – Google
2 – Facebook
3 – YouTube (Google)
6 – Wikipedia –> Viquipèdia en català
7 – Windows Live de Microsoft (Messenger i Hotmail)
8 – Blogger – Blogspot.com (Google)
i 4 webs no tenen versió en català:
4 – Yahoo!
5 – Baidu (motor de cerca xinès)
9 – Amazon.com
10 – Twitter (en procés?) “Twitter es traduirà al català”, segons va anunciar el passat mes de febrer del 2011 a Barcelona el seu director general, Dick Costolo.
Si examinem les 10 webs més visitades d’Espanya la situació és semblant. Yahoo!, Twitter i Marca no tenen versió en català.
En resum, el català es troba en el lloc 75 per nombre de parlants i entre els llocs 10 i 20 per l’ús que es fa d’Internet. En tots els casos és la primera llengua d’una nació sense Estat.
Reptes pendents
El punt feble de l’ús del català a Internet són les webs de les empreses i organitzacions amb presència o amb una forta implantació o vinculació a Catalunya i a altres terres de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d’elles amb centres molt importants.
WICCAC va crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet el 12 de juny de l’any 2002 per a informació i denúncia de la situació de l’ús del català a les webs de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals.
Segons el baròmetre de WICCAC, el percentatge global d’ús del català ha passat del 38,75% (setembre 2002) al 60,01% (desembre 2011), amb més d’un 21% percentual d’increment. La presència del català, però, és molt pitjor en els sectors del baròmetre de l’economia productiva segons es pot veure al resum de situació.
Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet per sectors i global
Històric dels Resums de Situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC (des del mes d’agost del 2002)
Exemples de webs positius i negatius
Per a comprovar la millora de la presència del català a Internet, només cal veure que, des de l’any 2002 en que vam crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet, han incorporat el català webs molt importants, com molts dels serveis de Google, Nestlé, Danone, Telefónica, Correos, Iberia, Decathlon, Gallina Blanca, Cobega, Coca-Cola, Repsol, Mango, La Seda, Grup Puig, Nutrexpa, Roca, Endesa, Renfe, Movistar, Faceebook, Messenger i Hotmail (Windows Live), YouTube, Toshiba, Regal…
En el capítol negatiu, que no tenen el català, destaquen per la seva importància les webs de El Corte Inglés, Seat o el Grup Godó. N’hi ha, però, moltes més, fins a un 40% de les analitzades al Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC.
Una altra web molt important que actualment no té versió en català és el Twitter, però, com s’ha comentat abans, el seu director general va dir que el català s’inclourà en les pròximes tandes de traduccions del Twitter. Esperem que sigui aviat, ja que de moment no compleixen la promesa feta. WICCAC i La Plataforma per la Llengua s’hi van dirigir fa uns mesos, així com també a Amazon.
La importància d’Internet en la situació de la llengua és cada vegada més destacada, i ja es pot considerar que l’ús d’Internet ha de ser un dret dels ciutadans. El seu ús es massiu entre els ciutadans dels països desenvolupats, molt especialment entre els joves, i creix molt també en els dels països en vies de desenvolupament.
Resum d’arguments per a demanar l’ús del català a les webs de les empreses
1) Per Responsabilitat Social Corporativa (o Empresarial). Els usuaris i, molt especialment els consumidors, tenen el dret d’informació adient dels productes i serveis.
2) Per criteris empresarials. El pes econòmic que representa el consumidor català és molt superior al d’altres comunitats lingüístiques que ja disposen plenament d’informació de la majoria de productes i serveis en la seva llengua.
3) Per complir les lleis i els drets reconeguts pels governs.
4) Per naturalitat i normalitat en l’ús de la llengua pròpia d’una comunitat lingüística molt important i amb molts consumidors.
Webs multilingües
WICCAC és molt partidari de les webs multilingües, ja que segons diversos estudis recollits pel Govern del Quebec sobre el multilingüisme:
1) Els clients prefereixen emprar la seva llengua abans que una altra llengua en qualsevol àmbit, i també a Internet. L’ús de la llengua del client és un servei més que ofereix l’empresa, és una estratègia de proximitat que augmenta la satisfacció dels clients i en facilita la fidelització.
2) Els clients comprenen millor els missatges comercials produïts en la seva llengua. La incomprensió lingüística del missatge comercial implica la pèrdua d’un client.
3) Els clients recorden millor els missatges comercials produïts en la seva llengua.
4) Els missatges comercials produïts en la llengua dels clients els influeixen més a l’hora de comprar un producte.
S’ha de donar a les noves tecnologies, i molt especialment a Internet, la importància que tenen en l’àmbit lingüístic, i cal fer-ho des de tots els actors implicats en el tema. Principalment des de l’administració, però també des del món empresarial i els usuaris i consumidors, que en definitiva són els que utilitzen les webs. Si no ho fem amb urgència ens costarà molt normalitzar la situació. En aquest sentit, és important l’aplicació de la llei a les empreses en l’àmbit de l’ús del català a Internet (les seves webs).
Existeix la llei de política lingüística, aprovada el 7-1-1998, que no esmenta Internet, les noves tecnologies ni res que se li assembli, ja que en aquelles dates, fa ja gairebé 14 anys, la informació digital no tenia la importància que té avui per als consumidors i usuaris.
Des de l’1-7-2010 existeix la llei del codi de consum de Catalunya i considerem que seria molt important la seva aplicació real a les empreses.
La llei del codi de consum de Catalunya estableix que les webs de les empreses que proveeixin serveis als consumidors i usuaris catalans hauran d’utilitzar ‘almenys el català’, molt especialment les que hi facin una “invitació a comprar” i les que realitzin venda online dels seus productes. Aquesta llei és d’aplicació des de l’1 de juliol del 2010, amb un període d’adaptació per a les grans empreses de 6 mesos i d’un any per les pimes, que va finalitzar el 2011.
Sobre els drets lingüístics, la llei estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. Des de WICCAC haguéssim preferit que s’hi hagués tractat més concretament el tema de les webs, dient de manera específica que el contingut de les pàgines web de les empreses és informació als consumidors.
Creiem que, a nivell d’Internet, aquesta llei s’hauria d’aplicar amb (més) fermesa, molt especialment a les grans empreses i multinacionals. S’ha de recordar, però, que CiU es va abstenir en la votació de la llei al Parlament de Catalunya.
Importància de la configuració de la llengua als navegadors d’Internet
És molt important configurar en català la llengua preferida als navegadors que utilitzem per navegar per Internet, ja que està donant a conèixer la preferència lingüística al món. La llengua que es configura en primer lloc és la preferida.
El fet que les grans empreses tinguin webs específiques en català per al seu mercat catalanoparlant també depèn que el català sigui la llengua predefinida del nostre navegador.
En una web multilingüe sortirà per defecte la web en català quan el sistema reconegui el català com la llengua del navegador.
Si descarreguem un programa multilingüe, aquest també es baixa en la llengua que tenim configurada en el navegador.
També és molt important que utilitzem el programari existent en català per a la configuració dels nostres equips, i això és molt més fàcil si es fa amb programari lliure. Per això tenim la web de Softcatalà, que permet descarregar de manera gratuïta més de 150 programes traduïts al català, adaptats a l’entorn de diferents sistemes operatius: Windows, Linux i Mac. Cal utilitzar molt més OpenOffice, Firefox…
Llengües amb Estat propi
Cal remarcar que moltes de les reivindicacions lingüístiques sobre el català no s’haurien de fer en el cas de tenir un Estat propi. Només el fet de tenir-lo fa que molts drets lingüístics, especialment en àmbits internacionals (Unió Europea, Nacions Unides) s’obtinguin de manera automàtica. En aquest sentit, cal recordar que el maltès, amb poc més de 300.000 parlants, és una de les 23 llengües oficials de la UE, o que Andorra, amb menys de 90.000 habitants, empra el català a l’Assemblea General de les Nacions Unides, ja que és la seva llengua pròpia i oficial.
En resum, la situació del català a Internet és bona, però s’ha de continuar treballant per anar avançant en la seva normalització total, ja que, si s’aconseguís millorar la seva presència a les webs de les empreses, que és el punt feble, la situació passaria de ser bona a ser excel·lent.
Un dels principals objectius de WICCAC és impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a Internet, i promoure Internet com a àmbit de cultura i d’activitats cíviques. WICCAC col·labora des de l’any 2007 amb la Plataforma per la Llengua.
Joan Soler Martí
Membre de l’equip de coordinadors de WICCAC
Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics
Font original de l’article: El bloc d’Escacc http://bloc.escacc.cat