27/06/2003, autor Carlos Castro Castro, Junta d’Extremadura (Director General de SI)
Traducció Mireia Farrús, mfarrus@softcatala.org
Resum
En aquest article es descriuen els plans del Govern de la regió espanyola d’Extremadura per incorporar aquesta regió a la Societat de la Informació, dins d’un projecte estratègic d’ampli espectre. Recolzats en els principis de la connectivitat i l’alfabetització tecnològica, aquests plans es marquen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. Amb aquesta finalitat s’ha construït una potent infrastructura de comunicacions i s’han posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic, entre els quals es troba l’innovador Projecte LinEx per a la utilització de programari lliure (free software).
Introducció
La regió espanyola d’Extremadura està decidida a no perdre el tren de la revolució tecnològica. El seu projecte estratègic d’accés a la Societat de la Informació, recolzat en els principis irrenunciables de la connectivitat i l’alfabetització tecnològica, es marca com a objectiu millorar la qualitat de vida dels extremenys des de la igualtat i la llibertat. La regió s’ha dotat d’una potent infrastructura de comunicacions, la Intranet Regional, capaç de connectar per un sistema de banda ampla més de 1.400 punts distribuïts pels 383 municipis que integren la Comunitat Autònoma.
D’altra banda ha posat en marxa programes per assolir objectius tant de caràcter educatiu com socioeconòmic. Era clar que les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) podien contribuir de manera decisiva a la millora de la qualitat de l’ensenyament i immediatament es va planejar i es va començar a executar el desplegament de la Xarxa Tecnològica Educativa que preveu dotar d’un ordinador per cada dos alumnes als centres de Secundària. També es va dissenyar un Pla d’Alfabetització Tecnològica que no oblidés les necessitats de sectors de la població que arribaven tard a aquest nou món tecnològic. Els 33 Nous Centres del Coneixement repartits pel territori extremeny, i especialment per localitats de l’àmbit rural, tenen aquesta finalitat.
Després hi ha Vivernet, que compleix la funció de viver d’empreses de la nova era digital o el Centre de Foment de Noves Iniciatives, encarregat d’anar redirigint l’estratègia extremenya de la Societat de la Informació segons suggereixin les canviants circumstàncies de cada moment. I com a fons transversal hi ha el Projecte LinEx (programari lliure, o free software) nascut com a resposta a la necessitat d’evitar que l’èxit de tot el programa pogués dependre de factors externs que, com el programari de propietat, s’escapaven de qualsevol tipus de control públic.
Context: característiques socioeconòmiques d’Extremadura
Extremadura té una extensió de 41.634 km2 i una població de 1.073.574 habitants, la qual cosa suposa una densitat de població de 25,78 habitants por km2. El territori de la regió suposa el 8,3% del total d’Espanya i la població el 2,6 % del total d’Espanya. La població es distribueix en 383 municipis, i només a Badajoz (136.319 habitants) se superen els 100.000 habitants. El 57% dels extremenys resideixen en municipis de menys de 10.000 habitants. El segon municipi en nombre d’habitants és Càceres amb 82.034 i el tercer és la capital autonòmica, Mèrida, amb 51.056.
L’economia extremenya presenta una favorable evolució els últims anys, essent la Comunitat Autònoma espanyola amb una major convergència relativa amb la Unió Europea en el període 1985-1999. Extremadura ha sabut aprofitar els Fons de Cohesió de la Unió Europea per articular diversos projectes en l’àmbit educatiu, social i en el sector empresarial. Projectes que, sota la premissa d’incorporar la regió a la revolució de les Noves Tecnologies i el Coneixement, estan propiciant un desenvolupament de la mateixa en condicions d’igualtat i llibertat, i posant-la en disposició de poder afrontar amb garanties tots els canvis que la Revolució del Coneixement comporti d’ara endavant.
Antecedents: el GNU/LinEx (Programari lliure, o Free Software) com a part d’un procés
Ha quedat enrere el temps en què realitzar descobriments habilitava en exclusiva per a la seva capitalització abusiva i especulativa, com s’ha vingut fent a l’Era Industrial. Calia cercar o crear un model nou que, adaptat a la realitat digital en què vivim, permetés un desenvolupament de tots els extremenys i definit per nosaltres mateixos, no imposat. I la clau per aconseguir això ha estat actuar des de la lògica de l’Era del Coneixement.
La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura entén que la millor política consisteix en l’aplicació de la innovació tecnològica per al foment de la llibertat i la igualtat dels ciutadans, aprofitant i posant a l’abast de tots els que no és patrimoni de ningú particularment: el coneixement acumulat per la Humanitat al llarg de la història.
La Societat de la Informació cal construir-la com a projecte col·lectiu, per això tot això no és casual. El 1998, el President de la Junta d’Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, va llençar a la societat extremenya el repte d’incorporar-nos a la Societat de la Informació, amb el compromís de no deixar fora ningú. No estàvem disposats a perdre el primer tren de desenvolupament que era possible agafar a Extremadura, després d’haver perdut tots els anteriors. Vam començar l’execució d’un projecte estratègic d’incorporació a la Societat de la Informació basat en dos principis irrenunciables: aconseguir la connectivitat i oferir alfabetització tecnològica a tots els ciutadans, independentment del lloc on visquessin.
Aquest Projecte Global de Desenvolupament de la Societat de la Informació perseguia impulsar la utilització de les NTIC entre els ciutadans, aprofitant les seves possibilitats en tots els ordres, especialment en el camp de la formació i de la generació de negocis que suposessin, en definitiva, una millora en la qualitat de vida dels extremenys.
La consolidació de les diferents actuacions d’aquest projecte global, tant en el camp de l’educació com recolzant la creació d’empreses basades en noves tecnologies, o impulsant un ambiciós pla d’alfabetització tecnològica, van portar al govern regional a un punt en què mantenir-lo amb garanties depenia excessivament d’un element extern, com eren els programes utilitzats. I aquesta situació fou la que provocà la creació del GNU/LinEx: la necessitat de tenir programari lliure que permetés culminar aquest treball i del qual se’n tingués el control complet, i això només es podia fer utilitzant programes de codi obert.
El programa lliure GNU/LinEx, per tant, no és un producte de la casualitat o de la generació espontània, sinó que obeeix un doble objectiu: per una banda, un objectiu educatiu per contribuir al desenvolupament de l’XTE (Xarxa Tecnològica Educativa), amb dos ordinadors per alumne en totes les aules dels centres educatius; per l’altra, banda un objectiu social i econòmic que consisteix a difondre el programari lliure a Extremadura, a través del PAT (Pla d’Alfabetització Tecnològica), les pimes i la pròpia Administració. L’existència d’un programari complet, que pot ser copiat legalment, contribueix a evitar barreres econòmiques com ara l’alt cost de les llicències de programari. L’alçament d’aquestes barreres ja dóna beneficis a les primeres empreses que han sabut descobrir en el programari lliure noves oportunitats de negoci. És el cas de Megasoft System, una empresa extremenya majorista del sector de la informàtica, convertida en la primera que ven ordinadors amb LinEx preinstal·lat en lloc d’un programari de propietat. La companyia va traslladar l’estalvi en costos de llicències al preu final del producte per aconseguir d’aquesta manera una posició més competitiva en el mercat. La creixent popularització de l’ús d’aquest tipus de programari també ha animat recentment firmes com ara OKI a desenvolupar per a les seves impressores programes de control (drivers) específics per a LinEx.
Per a l’Administració Pública, la independència i l’estalvi que proporciona el sistema GNU/LinEx és també significatiu. La Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura calcula, per exemple, un estalvi de gairebé 48.000 euros en cadascuna de les seves unitats administratives amb la migració dels sistemes a programari lliure. És el que costarien les llicències d’utilització dels diferents programes de propietat que s’haurien d’instal·lar en una dotació informàtica de referència composta per 22 ordinadors.
Realitats
Necessitat d’una infrastructura de comunicacions
Amb el procés de liberalització del mercat de les telecomunicacions a Europa, Extremadura passava a trobar-se en una situació de risc, en resultar molt poc rentable portar infrastructures de banda ampla a les localitats petites en les quals habita la majoria de la població extremenya.
Es plantegen dos objectius bàsics:
1. Assegurar l’accessibilitat de tots els ciutadans a les infrastructures i serveis de la Societat de la Informació.
2. Promoure una alfabetització tecnològica del conjunt de la població, tant del medi urbà com del rural.
L’element vertebrador del projecte ha estat la contractació de la xarxa corporativa de la Junta d’Extremadura (2 MB/s mínim en més de 1.400 punts) que denominem Intranet Regional, que és la primera d’aquestes característiques en el territori europeu, ja que inclou totes les dependències del govern regional, en el total del territori de la regió (escoles, instituts, consultoris sanitaris, oficines d’atenció administrativa, hospitals, oficines de treball, etc.)
En assegurar que a tots els centres escolars d’Extremadura arribi la banda ampla, hem assegurat que a totes les localitats d’Extremadura (ja que fins i tot les més petites tenen escola) hi arriben unes infrastructures de les quals haurien tardat molt a disposar pel sol impuls del mercat, o de les quals no haurien disposat mai.
Formació a ciutadans crítics en la Societat de la Informació.
Millorar la qualitat de l’ensenyament: aquest objectiu va portar la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a incorporar la Societat de la Informació en el Sistema Educatiu Extremeny, per la qual cosa es posà en marxa la Xarxa Tecnològica d’Extremadura (XTE).
Els pilars fonamentals en aquest àmbit han estat la formació, la generació de continguts per part dels propis docents, l’adequació de l’arquitectura dels nous centres construïts pel govern autònom i la creació d’un sistema operatiu lliure i de propietat.
Els cursos de formació en NTIC s’han desenvolupat per tota la regió, i han estat majoritàriament a càrrec del personal que conforma la plantilla dels Centres de Professors i Recursos (CPR). Aquests cursos, tant presencials com en línia, han arribat des del 1999 fins al 80% dels docents extremenys.
Òbviament, després de la presentació del GNU/LinEx, la formació gira al voltant d’aquest sistema, tant per tenir un coneixement bàsic d’aquest com per veure les possibilitats pedagògiques que té: tractament d’imatges, multimèdia…
Una dada molt destacable és el valor educatiu de la utilització entre alumnes de programes informàtics completament lliures, com ho és el GNU/Linux, realitzat a través d’Internet entre persones separades físicament, però amb un gran esperit col·laborador. Aquesta idea de tenir un ordinador funcionant gràcies a què hi ha persones que treballen compartint els seus coneixements té un valor educatiu per ell mateix molt gran.
Per altra banda, i aprofitant les possibilitats de comunicació de la Intranet, s’ha creat un portal d’educació, que serveix de referència a la comunitat docent; a través d’aquest portal els docents poden compartir, lliurement, els continguts que ells mateixos van creant. La generació d’aquests continguts docents es recolza, també, amb ajudes econòmiques i convocatòries de premis a l’elaboració de material curricular.
En el terreny de les infrastructures, la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia, després d’assumir les competències en matèria d’Educació, ha ampliat la xarxa de centres, tenint en compte en tot moment l’ús de les noves tecnologies. Les dimensions de les aules són més grans que les tradicionals amb la finalitat que TOTES les aules puguin allotjar unes taules especials que porten a una relació de dos alumnes per ordinador.
La necessitat d’aconseguir un perfecte control sobre l’ampli parc informàtic que suposa el desplegament de la XTE, de cercar un sistema estable i potent per treballar en xarxa, i el fet de disposar de programes que permetessin les seves actualitzacions sense haver de dependre de tercers, i a un cost mínim, va portar a la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia a apostar pel programari lliure i a desenvolupar el GNU/LinEx, que en els centres de nova creació és l’únic sistema que s’instal·la.
També el programari utilitzat per a la gestió dels comptes de correu electrònic docent, així com el que acull les pàgines web dels CPR, és totalment lliure.
Disposar d’un programari lliure –que hem dissenyat per al seu ús en l’entorn educatiu, però que posem a disposició de tots els ciutadans per al seu ús particular o empresarial– és una peça clau d’aquesta alfabetització tecnològica, que no pretén altra cosa que assegurar l’accés universal del conjunt dels ciutadans, sense discriminació per cap motiu. Això s’està duent a terme mitjançant el Pla d’Alfabetització Tecnològica (PAT) d’Extremadura que nasqué el maig del 1999 com una iniciativa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura i de l’Associació Regional d’Universitats Populars (AUPEX), juntament amb els diversos ajuntaments i entitats col·laboradores.
Aquest procés d’alfabetització tecnològica a Extremadura ha promogut un model de centres adequat al pla dissenyat pel govern regional per a la formació generalitzada de la població adulta: són els anomenats Nous Centres del Coneixement, popularment coneguts com a NCC. Actualment hi ha 33 centres distribuïts per la regió, principalment zones rurals allunyades de les grans ciutats i en zones urbanes desfavorides, com a mitjà d’integració social i cultural.
En aquests espais físics i virtuals, ciutadans i organitzacions interactuen sobre projectes concrets a partir dels interessos i la demanda de la pròpia societat extremenya, convertint-se en llocs de formació tecnològica a la carta, al mateix temps que promouen la participació social i cultural de la població extremenya.
El PAT no només està consistint a oferir formació a tots els sectors de la població (persones grans, joves, dones, professionals, estudiants, etc.) sinó que estem preocupats perquè les Tecnologies de la Informació i la Comunicació estiguin realment a l’abast de tots els ciutadans.
I des de la presentació del GNU/LinEx, TOTS els centres on es desenvolupa el Pla d’Alfabetització Tecnològica utilitzen el GNU/LinEx, sense que fins ara hi hagi hagut cap problema. Cal destacar l’elevat nombre de persones grans que aprenen en aquests centres a utilitzar els ordinadors i a navegar per la Xarxa, la qual cosa demostra que la por als sistemes oberts està completament injustificada.
Recolzament als creadors de negocis basats en les noves tecnologies
Vivernet (Centre de Negocis de Noves Tecnologies) és el programa de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura, en col·laboració amb la FUNDECYT, destinat a facilitar el desenvolupament de nous negocis en l’àmbit de la Societat de la Informació tot posant a disposició dels joves emprenedors amb capacitat creativa els recursos que els permetin desenvolupar les seves activitats.
També és una eina per aconseguir l’adaptació tecnològica de la PIME tradicional, oferint a l’empresari extremeny una visió de les noves possibilitats de negoci i gestió que proporcionen les NTIC. Vivernet va néixer a mitjans de l’any 2000 i des d’aleshores estem contribuint a la consolidació de les empreses del sector de tecnologies de la comunicació i la informació que ja operen a la nostra regió, donant-los serveis de recolzament i afavorint la col·laboració i cooperació d’aquestes, procurant que Vivernet, com a Centre de Negocis d’empreses de NTIC, sigui un referent per a totes elles.
Vivernet ha consolidat la seva estructura de recolzament a l’emprenedor amb dos Vivers d’Emprenedors ubicats a Càceres i Badajoz, un espai Virtual i un equip itinerant que desenvolupa la seva activitat a les zones rurals d’Extremadura.
Vivernet recolza el desenvolupament d’un naixent sector empresarial basat en la nova economia, promovent l’esperit emprenedor i el coneixement de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, en aquells que estan en període de formació, perquè descobreixin les possibilitats que se’ls ofereix a través de la xarxa per a la generació de continguts i el desenvolupament dels negocis del futur. Destinat a aquells emprenedors que tinguin una idea de negoci de base tecnològica, que el vulguin desenvolupar a la Comunitat Autònoma d’Extremadura i necessitin l’ajuda i els recursos.
Vivernet ofereix un seguit de recursos logístics, serveis d’informació, assessorament i recolzament tecnològic, jurídic, empresarial i comercial, formació continuada en tècniques i habilitats empresarials, en tecnologies de la informació i la comunicació i en gestió de la informació i el coneixement, així com el desenvolupament d’accions dirigides a potenciar la cooperació empresarial i l’intercanvi de coneixements, idees i experiències.
Des de Vivernet s’està impulsant entre les PIMES d’Extremadura la utilització de programes lliures en general i de GNU/LinEx en particular, a través de cursos de formació, tant d’un nivell bàsic, com a primer aproximament a GNU/LinEx, com específics sobre algunes aplicacions concretes com Zurbarán (Gimp), sobre el tractament digital d’imatges.
Alhora, s’estan realitzant jornades i fòrums de reflexió entre els empresaris i estudiants d’últims cursos sobre les possibilitats de negoci dels programes lliures entre el sector de la regió.
Vivernet va rebre dos reconeixements internacional i va donar suport a 44 empreses l’any 2002.
Centre de Foment de Noves Iniciatives
Totes aquestes actuacions mencionades van tenir, des del 1997, un marc estratègic anomenat INFODEX, projecte de cooperació interregional finançat per la Unió Europea i la Junta d’Extremadura a través de la Fundació per al Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia a Extremadura (Fundecyt) i situada en el context del programa europeu RISI (Regional Information Society Initiative).
Les accions, projectes, activitats formatives i col·laboracions que s’han anat realitzant i forjant a Infodex, van fer necessari el 2002 la seva evolució a “Centre de Foment de Noves Iniciatives” .
Aquest centre està destinat a l’execució d’aquesta nova programació estratègica i a la continuació d’activitats identificatives de la Societat de la Informació a Extremadura en el marc de la infrastructura creada en les anteriors fases d’Infodex.
Les activitats del Centre de Foment de Noves Iniciatives es dirigeixen al desenvolupament dels següents programes:
– Consolidació del Centre Regional de foment de noves activitats a la Societat de la Informació.
– Suport de la Xarxa Tecnològica Educativa (XTE) i generació de continguts per a la xarxa educativa.
– Execució del Programa e-Extremadura.
– Suport al desenvolupament de GNU/LinEx .
Aquestes activitats es concretaran a través de les següents tasques específiques:
– Documentar i difondre.
– Generació de continguts per a la Xarxa.
– Desenvolupament de la Xarxa Tecnològica Educativa.
– Centre GNU/LinEx.
– Propiciar la cooperació internacional en el Marc de Programes i Iniciatives de la Unió Europea.
– Cooperació amb Amèrica Llatina. Portal Iberoamericà sobre Alfabetització Tecnològica i altres activitats en el marc de la Universitat Virtual Iberoamericana.
– Execució del programa e-Extremadura, que impulsa la creació d’actuacions innovadores basades en noves tecnologies i aprovat per la Unió Europea.
Difusió del GNU/LinEx
“Sigues legal, copia el LinEx”. Més que un eslògan, és una declaració de principis. El GNU/LinEx va néixer per a arribar a tota la societat extremenya i, en general, a tothom qui ho sol·licita. Per això, des de la seva presentació s’ha distribuït de manera massiva a través de còpies en suport CD i descàrrega del programa a través del portal –o dels diversos llocs rèplica (mirrors) existents– o a través de la premsa regional i revistes especialitzades. A la figura 3 es mostra la pàgina inicial d’aquest lloc.
D’altra banda, la Junta d’Extremadura promou la reflexió sobre el programari lliure. Són diverses les personalitats i col·lectius de reconegut prestigi mundial que han participat en diversos esdeveniments promoguts per l’administració autonòmica, entre els quals cal destacar Jesús González Barahona, Richard Stallman, Miguel de Icaza, Hispalinux, Gulex, José Mª Olmo…
Distribució-creació del portal www.linex.org, un lloc per a la llibertat
Linex.org, un lloc web per a la llibertat, és un dels elements bàsics de la integració de GNU/LinEx a la societat extremenya i de tots els que voluntàriament hi accedeixin des de qualsevol part del món. Aquest portal neix de manera paral·lela a la distribució.
Com a primer objectiu, defineix què conté GNU/LinEx i permet controlar-ne l’evolució. D’una altra manera, en existir un nombre tan elevat de paquets lliures -programes-, seria pràcticament impossible poder donar suport tècnic a tots ells. Qualsevol usuari de GNU/LinEx pot trobar ajuda tècnica amb una absoluta similitud entre el que aparegui al portal i el que vegi al seu ordinador.
No obstant, una de les millors aportacions de l’actuació que la Junta d’Extremadura està fent a favor del programari lliure és la possibilitat d’actualitzar el GNU/LinEx a través del portal amb un simple clic del ratolí. Aquesta possibilitat subratlla la idea que a Extremadura apostem per reduir la bretxa digital, entenent el programari com a coneixement i considerant amb actuacions reals que aquest ha de ser compartit per tothom.
El portal té també una funció informativa: ser referència de l’actualitat que, sobre programari lliure en particular i Societat de la Informació en general, existeixi a Extremadura i fora d’ella.
I també té una funció social: ser lloc –virtual—de trobada entre usuaris del GNU/LinEx
Autor
Carlos Castro Castro és Doctor en Documentació per la Universitat de Granada, Llicenciat en Filosofia i Lletres (Secció de Filosofia) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la mateixa Universitat, i de la qual fou professor. Professor de la Universitat d’Extremadura i Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la mateixa Universitat des de l’inici de les seves activitats fins al seu nomenament com a Director General de Societat de la Informació de la Conselleria d’Educació, Ciència i Tecnologia de la Junta d’Extremadura el setembre del 1999. Ha participat com a expert en diferents fòrums i ha realitzat diverses publicacions especialitzades relacionades amb Internet i l’aplicació de les Noves Tecnologies a l’àmbit de les Ciències de la Informació. < dgsi@ect.juntaex.es >