6 de febrer de 2011
Després de 24 mesos de desenvolupament constant, el projecte Debian anuncia la nova versió estable 6.0 (nom en clau Squeeze
). Debian 6.0 és un sistema operatiu lliure que es presenta per primera vegada en doues variants. Conjuntament amb Debian GNU/Linux, en aquesta versió s’ha introduït Debian GNU/kFreeBSD com a mostra de tecnologia
.
Debian 6.0 inclou els entorns d’escriptori KDE, GNOME, Xfce i LXDE així com tot tipus d’aplicacions de servidor. També ofereix compatibilitat amb el FHS v2.3 i programari desenvolupat per a la versió 3.2 de la LSB.
Debian funciona en un ampli rang d’ordinadors que van des d’agendes electròniques i ordinadors portàtils fins a supercomputadors, sense descurar cap maquinari intermedi. En total, Debian GNU/Linux dóna suport a nou arquitectures: PC de 32 bits / Intel IA-32 (i386), PC de 64 bits / Intel EM64T / x86-64 (amd64), Motorola/IBM PowerPC (powerpc), Sun/Oracle SPARC (sparc), MIPS (mips (big-endian) i mipsel (little-endian)), Intel Itanium (ia64), IBM S/390 (s390) i ARM EABI (armel).
Debian 6.0 Squeeze
introdueix mostres de tecnologia dels ports al nucli del projecte FreeBSD emprant el conegut entorn d’usuari Debian/GNU: Debian GNU/kFreeBSD per a PC de 32 bits (kfreebsd-i386) i per a PC de 64 bits (kfreebsd-amd64). Aquests ports són els primers a ser inclosos en un llançament de Debian sense estar basats en el nucli de Linux. El suport de programari de servidor comú és fort i combina les característiques existents de les versions de Debian basades en Linux amb les conegudes característiques úniques del món BSD. No obstant, per aquest llançament, aquests ports són encara limitats, ja que per exemple algunes característiques avançades d’escriptori encara no estan suportades.
Una altra novetat és el nucli de Linux completament lliure, que ja no conté fitxers problemàtics de firmware. Aquests es van dividir en paquets separats i es van moure de l’arxiu principal de Debian a l’àrea no lliure («non-free») del nostre arxiu, que no és activada per defecte. D’aquesta manera els usuaris de Debian tenen la possibilitat d’emprar un sistema operatiu completament lliure, però també poden triar emprar els fitxers no lliures de firmware si fos necessari. En cas de necessitar fitxers de firmware durant la instal·lació, aquests poden ser carregats pel sistema d’instal·lació, també estan disponibles imatges de CD i arxius «tar» per instal·lacions des d’USB. Podeu trobar més informació a la pàgina wiki del Firmware de Debian.
A més, Debian 6.0 introdueix un sistema d’arrencada basat en dependències, fent que l’arrencada del sistema sigui més ràpida i robusta degut a l’execució en paral·lel dels «scripts» i el seguiment correcte de dependències entre ells. Alguns altres canvis fan més còmode l’ús de Debian en portàtils petits, com per exemple la introducció del KDE Plasma shell per a Netbook.
Aquest llançament inclou un bon nombre de paquets de programari actualitzats, tals com:
- l’entorn d’escriptori KDE 4.4.5
- una versió actualitzada de l’entorn d’escriptori GNOME 2.30
- l’entorn d’escriptori Xfce 4.6
- LXDE 0.5.0
- X.Org 7.5
- OpenOffice.org 3.2.1
- GIMP 2.6.11
- Iceweasel 3.5.16 (una versió sense marca registrada de Mozilla Firefox)
- Icedove 3.0.11 (una versió sense marca registrada de Mozilla Thunderbird)
- PostgreSQL 8.4.6
- MySQL 5.1.49
- GNU Compiler Collection 4.4.5
- Linux 2.6.32
- Apache 2.2.16
- Samba 3.5.6
- Python 2.6.6, 2.5.5 i 3.1.3
- Perl 5.10.1
- PHP 5.3.3
- Asterisk 1.6.2.9
- Nagios 3.2.3
- Xen Hypervisor 4.0.1 (amb suport tant de dom0 com de domU)
- OpenJDK 6b18
- Tomcat 6.0.18
- més de 29.000 altres paquets de programari llestos per a ser utilitzats, empaquetats a partir de gairebé 15.000 paquets font.
Debian 6.0 inclou més de 10.000 paquets nous com el navegador Chromium, la solució de monitorització Icinga, la interfície d’usuari per administració de paquets «Software Center», l’administrador de xarxa wicd, les eines de contenidors de Linux lxc i l’entorn de clústers Corosync.
Amb aquesta àmplia selecció de paquets, Debian es manté fidel als seus objectius de ser el sistema operatiu universal. És un sistema adequat per a molts usos diferents: des de sistemes d’escriptori a netbooks; des de servidors de desenvolupament a sistemes de clústers; i per a bases de dades, servidors web o d’emmagatzemament. Els esforços addicionals de control de qualitat com les comprovacions d’instal·lació i actualització automàtiques de tots els paquets en l’arxiu de Debian, asseguren Debian 6.0 compleix amb les grans expectatives que els usuaris tenen d’un llançament estable de Debian. És tan sòlid com una roca i s’ha comprovat de forma rigorosa.
Començant amb Debian 6.0, les Distribucions Personalitzades de Debian
s’han reanomenat a Barreges Pures de Debian
. La seva cobertura s’ha incrementat agregant Debian Accessibility, DebiChem, Debian EzGo, Debian GIS i Debian Multimedia a les ja existents Debian Edu, Debian Med i Debian Science barreges pures
. Es pot navegar el llistat complet de totes les barreges, incloent els paquets que els usuaris nominin a ser incloses en el pròxim llançament.
Debian es pot instal·lar des de diversos suports d’instal·lació com discs Blu-ray, DVD, CD, llapis USB o des de xarxa. GNOME és l’entorn d’escriptori predeterminat i per això està inclòs en el primer CD. Els altres entorns d’escriptori (KDE, Xfce o LXDE) es poden instal·lar a través de dos imatges alternatives de CD. També es pot seleccionar l’entorn d’escriptori desitjat des dels menús d’arrencada dels CD/DVD. De nou, amb Debian 6.0 estan disponibles CD i DVD multi-arquitectura que permeten la instal·lació de múltiples arquitectures des d’un sol disc. La creació de suports arrencables d’instal·lació USB s’ha simplificat en gran mesura. Per a més detalls, veieu el Manual d’instal·lació.
A més dels suports d’instal·lació normals, Debian GNU/Linux també es pot emprar sense necessitat d’instal·lació. Les imatges especials emprades, conegudes com imatges en viu («live»), estan disponibles per a CD, llapis USB i arrencada des de xarxa. Inicialment, aquestes només es proporcionen per a les arquitectures amd64 i i386. També és possible emprar aquestes imatges en viu per a instal·lar Debian GNU/Linux.
El procés d’instal·lació Debian GNU/Linux 6.0 ha millorat de diverses maneres, incloent una selecció més senzilla de la configuració de l’idioma i el teclat, i el procés de partir volums lògics, RAID i sistemes xifrats. S’ha afegit suport per als sistemes de fitxers ext4 i Btrfs, i (en l’arquitectura de kFreeBSD) el sistema de fitxers Zettabyte (ZFS). Els sistema d’instal·lació de Debian GNU/Linux s’ha traduït a 70 idiomes.
Les imatges d’instal·lació de Debian ja es poden descarregar a través de BitTorrent (el mètode recomanat), jigdo o HTTP; vegeu Debian en CD per a més informació. Aviat també estarà disponible en discs físics de DVD, CD-ROM i Blu-ray per part de nombrosos venedors.
L’actualització a Debian GNU/Linux 6.0 des de la versió anterior, Debian GNU/Linux 5.0 (nom en clau Lenny
), es gestiona automàticament per l’eina de gestió de paquets apt-get per la majoria de configuracions, i fins a cert punt també per l’eina de gestió de paquets aptitude. Com sempre, els sistemes Debian GNU/Linux es poden actualitzar sense problemes, sense gaire bé temps d’inactivitat, però és força recomanat llegir les notes de llançament així com el manual d’instal·lació per evitar possibles problemes i per a les instruccions detallades de con instal·lar i actualitzar. Les notes de llançament es seguiran millorant i traduint a més idiomes en les setmanes posteriors al llançament.
Quant a Debian
Debian és un sistema operatiu lliure, desenvolupat per milers de voluntaris al voltant de tot el món que col·laboren mitjançant Internet. Els punts forts del projecte Debian són la seva base de voluntaris, la seva dedicació al Contracte Social de Debian i al programari lliure, i el seu compromís per oferir-nos el millor sistema operatiu possible. Debian 6.0 és un altre pas important en aquesta direcció.
Informació de contacte
Per a més informació, visiteu les pàgines web de Debian a http://www.debian.org/ o envieu un correu a <press@debian.org>.
Font original de la notícia: http://www.debian.org/News/2011/20110205a