Actualització: presentació l’1 d’octubre a Barcelona de Creative Commons. Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d’autor per garantir permís a tercers per modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo.
Una de les iniciatives més populars és la Creative Commons una organització, sense afany de lucre, que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d’autor no s’ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva.
20/03/2004, Jordi Mas i Hernàndez, jmas@softcatala.org
Algunes de les idees del moviment del programari lliure, com usar els drets d’autor per a garantir permís a tercers per a modificar i distribuir obres, han inspirat moviments similars entre autors de llibres, articles periodístics, música, o vídeo.
Una de les iniciatives més populars és la Creative Commons una organització sense afany de lucre que ha estat creada perquè els seus impulsors consideren que la legislació actual de drets d’autor no s’ajusta a les necessitats dels nostres dies i és massa restrictiva. Amb molt d’enginy fan servir la legislació de drets d’autor per obrir els drets que els creadors poden cedir.
L’avanç de la tecnologia en els últims anys permet que amb equips de baix cost qualsevol persona pugui crear, combinar, i distribuir amb un cost menyspreable (en Internet per exemple) continguts digitals. Són molt populars els blocs, que aporten gran contingut a la Xarxa, llibres i en general artistes que distribueixen els seus treballs a través d’Internet per la difusió que els hi ofereix.
No obstant això, les facilitats de la tecnologia contrasten amb l’aridesa del sistema de jurídic, en concret els drets d’autor. Aquests són l’eina jurídica bàsica utilitzada per a la protecció de les creacions intel·lectuals. Regulen els drets reconeguts i que es concedeixen de forma exclusiva al creador d’una obra, que són principalment els drets de reproducció, distribució, comunicació, i transformació. Aquest drets s’atorguen de forma automàtica, són gratuïts (no requereixen cap taxa), i tenen reconeixement internacional a través de diferents convenis.
Per a molts creadors els drets d’autor no són un mecanisme adequat per a protegir les seves creacions ja que no preveuen un sistema que permeti garantir fàcilment la distribució o modificació de les seves obres. Si estem realitzant una creació combinant creacions de tercers, com per exemple un article, hem de tenir el permís de l’autor original. Això crea una situació on es fa realment difícil compartir obres i crea un entorn on per defecte tots els drets d’una obra es troben reservats.
Addicionalment, el període que deu transcórrer perquè una obra passi al domini públic, que és generalment 70 anys des de la mort de l’autor però pot variar entre diferents països, és excessiu. Avui en dia hi ha moltíssimes obres que estan bloquejades pels drets d’autor i per les quals hem esperar anys fins que puguin convertir-se en un bé comú i passar al domini públic.
L’objectiu de la Creative Commons és crear un ecosistema de continguts digitals oberts on els autors puguin cedir part dels drets de les seves obres i retenir només els drets que realment tenen interès i augmentar el nombre de creacions disponibles lliurement.
Creative Commons ofereix a través de la seva web una pàgina que permet als creadors de les obres escollir amb dues preguntes molt senzilles què volen permetre que tercers facin amb els seus treballs. La primera pregunta fa referència a si volem permetre usos comercials dels nostres treballs, és a dir, si anem a autoritzar que la gent pugui sempre modificar, distribuir, o reproduir l’obra o només quan no hi hagi una finalitat comercial. La segona pregunta fa referència a si volem que la gent pugui o no modificar la nostra obra, i si ho fa, si volem obligar-los que les versions modificades hagin de ser compartides. Amb aquestes dues preguntes, la pàgina web ens ofereix una llicència, igual que succeeix en el programari lliure, que ens permet cedir els drets de la nostra creació sota les condicions que hem especificat. Una vegada realitzada la nostra selecció obtenim tres representacions de la nostra elecció: una en llenguatge fàcilment comprensible per tothom, una altra en llenguatge jurídic (la llicència) i altra en llenguatge informàtic (en forma de codi web).
La web de Creative Commons disposa d’un cercador que conté les milers de creacions digitals que han estat alliberades, on s’inclouen des de cançons de Gilberto Gil fins el fons digital de la cadena pública BBC.
Fa uns mesos va reeixir una iniciativa impulsada per en Ignasi Labastida, del Programa de Millora i Innovació Docent de la Universitat de Barcelona (UB), per traduir al català totes les llicències i els textos de la web per tal de poder apropar totes aquestes eines als creadors de parla català. Un project força viu i que ja ha creat diverses versions de la llicència. A més, la Universitat de Barcelona ha començat a alliberar material docent amb aquesta filosofia (Material amb DOI ) una iniciativa que també la Universitat Oberta de Catalunya ha començat a impulsar per alguns dels seus estudis.
Iniciatives com la Creative Commons són força importants ja que faciliten als autors com volen llicenciar els seus treballs i creen un conjunt d’obres disponibles lliurement.
Més informació
Creative Commons en català
http://creativecommons.org/projects/international/es-ca/
Explicació de les llicències en català
http://cplte.blogspot.com/2004/08/creative-commons.html
Aquest document és (c) 2004 Jordi Mas i Hernàndez. Es permet el seu ús i distribució en qualsevol mitjà sempre que no sigui modificat i s’inclogui aquesta nota.