Catalunya 3.0 o com reescriure Catalunya en un codi de font obert

Compartiu


Pilar Dellunde, investigadora i professora de la UAB, pilar@iiia.csic.es
7/11/2002

Catalunya necessita una actualització: la versió actual és obsoleta, anem, pel cap baix, per la versió 2.0.100345 i, de seguir així, de cara als propers anys, com un gran avenç, podrem arribar a la 2.0.100346. És necessari reescriure Catalunya en un codi de font obert. Fins ara només uns pocs podien fer modificacions i tenir accés a la creació, a la innovació, als mitjans de comunicació. Cal reescriure Catalunya de manera que tothom en conegui les instruccions, tothom pugui millorar-la, tothom hi pugui participar.

Fa només un any que el periodista i director de Vilaweb.com, Vicent Partal, presentava en el seu llibre Catalunya 3.0 una anàlisi sobre com podien ser els Països Catalans, la nació dels catalans i les catalanes en el futur, i sobre quin paper podríem tenir a Europa. En la introducció d’aquest assaig, Partal justificava la necessitat del pas a aquesta nova versió, la Catalunya 3.0, “Però, en tot cas, crec que allò que necessitem no és pas una nova reforma, un nou pegat, sinó un canvi de dalt a baix. I és això el que vull expressar amb el títol”.

Seguint el fil de la reflexió del llibre de Partal, intentaré obrir debat sobre quins principis haurien de ser el motor d’aquesta Catalunya 3.0. pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, sobre quin hauria de ser el paper de les nostres administracions públiques, especialment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. Sense ànims de ser exhaustiva, proposo quatre línies d’acció que han de permetre construir una Catalunya 3.0 moderna i del benestar social, fixant prioritats de país pel que fa a les TIC.

1. L’accés a Internet per banda ampla ha de ser possible per a tota la població. Tant des del punt de vista tècnic com des del punt de vista pressupostari, avui es pot fer arribar la banda ampla a tota Catalunya, i no hi ha lloc per a les excuses. Així ens ho mostren les dades d’un estudi recent efectuat pel Consorci municipalista Localret. Aquest estudi, presentat a l’assemblea d’aquest consorci local el desembre de 2001, quantifica el cost de construir una xarxa troncal, una interurbana i una urbana que connectin els 946 municipis de Catalunya. Realitzar una xarxa troncal d’alta capacitat, sobre fibra òptica i dividida en quatre anelles, costaria uns 123 milions d’euros. A partir d’aquesta xarxa troncal sortiria la xarxa interurbana, amb un cost de 160 milions d’euros. Finalment, per dur la banda ampla a totes les seus municipals (ajuntaments, biblioteques, instituts…) caldrien 137 milions d’euros més. El total, uns 420 milions d’euros, aproximadament igual que el que costa, en aquests moments, la construcció de 50 o 60 quilòmetres d’autopista. No tota la xarxa seria de nova construcció, sinó que s’aprofitarien infraestructures existents, xarxes de fibra òptica d’ empreses de telecomunicacions, de la xarxa de carreteres i autopistes, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o d’empreses de serveis. A partir d’aquí, els municipis haurien de vetllar perquè la banda ampla arribés als usuaris finals, amb una pluralitat de tecnologies que es podrien fer servir (wireless…). El requeriment d’entendre Internet com a servei públic universal no és res nou (el trobem present, per exemple, a la directiva de la Unió Europea 2000/31), però mai ha estat considerat com una prioritat del govern.

Pel que fa al mercat i a la recerca tecnològica, se sap què passarà en els propers 10 anys. Cal, doncs, una planificació que fins ara s’ha deixat en mans privades per tal de desenvolupar estratègies per als propers 10 anys. Però, alhora, cal aprofitar també el temps de les oportunitats i definir estratègies per al futur immediat, és a dir, per als propers dos anys. Catalunya ha de tenir una xarxa pròpia de telecomunicacions i un operador propi, i fer-se així pionera en el desenvolupament de la segona generació d’Internet. Fins ara no s’ha tingut una actitud prou valenta com per demanar comptes de tots els compromisos no acomplerts per Menta o Telefònica (en aquest darrer cas, tampoc s’ha fet res per evitar l’aplicació de la posició dominant). No ens podem quedar només amb les accions proposades per l’estudi de Localret, esmentat anteriorment; sense anar més enllà de les infraestructures, quins mecanismes podrem tenir per poder superar en un futur la situació actual amb un únic operador dominant? Cal valorar l’experiència que ha representat Euskaltel i definir un model propi d’operador, i aquest operador no hauria d’excloure les prestacions en continguts i en serveis públics.

La xarxa ha d’actuar com a factor d’equilibri territorial. La implantació de telecentres és fonamental, però sempre que esdevinguin alhora comunitats reals i espais de socialització, espais per al teletreball, un tipus de treball que cal potenciar, fent-ne una regulació legislativa perquè no s’incrementi més la precarietat laboral existent en aquest sector. És de la creativitat de les administracions locals d’on han sorgit les iniciatives pioneres, com ara el Televall impulsat per l’Ajuntament de Ribes de Freser, o Neapolis, impulsat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El Televall ha estat el primer telecentre rural de teletreball a Catalunya, que ha utilitzat el teletreball per atraure nova població al municipi, i facilitar la recuperació del territori i del patrimoni arquitectònic. Neapolis és un projecte que neix amb la voluntat de convertir-se en l’impulsor de la societat de la informació a Vilanova i la Geltrú i la comarca del Garraf. El sector primari, agricultura i pesca, es veuran també activats en el seu desenvolupament amb l’objectiu de reduir la pèrdua d’impacte i importància en el conjunt dels recursos econòmics (llotja virtual de venda de peix…).

He triat dos exemples significatius de les moltes experiències sorgides de les administracions locals, la majoria d’elles sense unes dotacions suficients de recursos. Són moltes les competències que no són seves i que en aquests moments exerceixen els ajuntaments: segons els casos, es fa una tasca de suplència d’entre un 15% i un 28%. En el context en què ens trobem actualment és especialment important que les prioritats de les inversions en els municipis es fixin a partir de processos participatius; en aquest sentit s’ha portat a terme una iniciativa del Comissionat per a la Societat de la Informació de l’Ajuntament de Rubí, on s’han utilitzat les noves tecnologies (programa Consensus) per fer possible uns pressupostos participatius.

2. Cal trencar les barreres físiques que impedeixen la innovació. Però les barreres també es troben dins dels nostres ordinadors, les infraestructures també són el programari. Quan fa més de sis mesos que Softcatalà va endegar la campanya per a la implantació del programari lliure en les administracions, fa només uns dies, el 30 d’octubre, ha estat rebutjada al Parlament, pels vots de CIU i PP, la iniciativa que en aquest sentit havia presentat ERC al Parlament de Catalunya. Però cal continuar treballant per la implantació del programari lliure, primer a les universitats i a les administracions locals, tenint sempre present que la generalització en el seu ús passa perquè s’assumeixi des del Govern de la Generalitat i es pugui traslladar d’una manera extensiva al món educatiu.

El programari lliure forma part d’un projecte de país, de la necessitat que tenim d’ impulsar una indústria pròpia i de fer possible la presència de la llengua catalana en el món de la informàtica. L’èxit de les Primeres Jornades sobre Programari Lliure a la UPC, o el projecte per acostar el programari lliure als estudis d’informàtica de la FIB, són la mostra dels passos que s’han donat endavant. Iniciatives que cal consolidar i estendre al conjunt de les universitats catalanes, que s’han demostrat molt competitives en la recerca internacional. També cal valorar positivament la implantació d’aquest tipus de programari a moltes empreses.

Més enllà de l’actual política de subvencions i d’institucionalització de la cultura, en la nova societat del coneixement l’administració no ha de donar només serveis, no ha de tractar la ciutadania com a usuària. Les relacions amb l’administració han de ser transparents (però sense buits de seguretat) i eficients: no ens podem permetre casos com el del portal acabat de presentar, Cat365, en què les persones que utilitzaven navegadors que no eren de Microsoft van tenir dificultats tècniques per accedir-hi. És necessària la creació de vivers d’empreses, i per obrir espais per a la innovació empresarial s’ha d’augmentar la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), que a Catalunya se situa, en aquests moments,, en un 1,1% del PIB, la meitat que a la comunitat de Madrid, i lluny de la mitjana europea (1,82%).

3. Llocs de trobada per a les noves tecnologies. Malauradament, molts dels debats se situen en l’àmbit tècnic i, a vegades, poques, en el dels pressupostos. Però aquesta no és una qüestió només de possibilitats tècniques o de recursos econòmics, sinó de principis, de quina societat volem, de com construïm el nostre país. Manquen espais reals de trobada entre els diferents agents socials (universitats, empreses, associacions, administracions, ciutadania, etc.) Espais de diferents mides, a cada municipi, a cada centre de recerca…, i també grans trobades, com una fira catalana de les noves tecnologies, amb prestigi internacional.

Pel que fa a les fires privades existents, podríem fer un valoració d’alguns aspectes de la recent celebrada ExpoInternet. Aquesta fira ha anat perdent pes, any rera any, envers les fires de Madrid. El llenguatge en què es parla, el de les informacions que es donen, ens diu molt de la seva importància. A ExpoInternet, enguany, l’absència de l’anglès és molt significativa, denota cap a quin mercat estem adreçant les nostres propostes. Amb l’entrada de nous països a la Unió Europea se’ns obre un mercat molt important per treballar al costat d’altres mercats on encara no ens hem adreçat prou, com el del Nord d’Àfrica. Malgrat això seguim mirant a mercats, com el llatinoamericà, que sempre se’ns ha presentat com “el més natural”, i que s’ha demostrat especialment difícil degut a l’actual conjuntura econòmica. L’absència del català també ha estat significativa. Això denota la poca importància que es dóna al desenvolupament d’un mercat propi. El gran èxit de la fira: la demanda, la quantitat de persones que hi van pujar i, cal destacar també l’èxit dels tallers sobre programari lliure.

No es tracta de bastir un escenari pessimista, ben a l’inrevés, és important recollir tota la creativitat i donar-li sortida. Cal reconèixer el treball fet per empreses i associacions, moltes d’elles, com Softcatalà, que han aconseguit crear i mantenir programes lliures traduïts al català amb èxit reconegut. Recolzament, doncs, a aquelles persones i grups d’investigació que innoven aquí, però també a les que encara són a l’estranger fent recerca i no se’ls ha ofert l’oportunitat de tornar i d’invertir a Catalunya tot el seu capital humà.

4. La nostra primera prioritat no ha de ser la xarxa de fibra òptica, sinó la xarxa de persones. Internet ha d’ésser una eina per combatre les desigualtats; altrament cauríem en una mena de despotisme digital. La modernitat passa per aquí, cal posar al centre del nostre discurs els usos socials d’Internet. La xarxa ha de ser factor d’integració, ha de ser accessible per a tothom, també per a les persones amb discapacitats. Cal combatre l’escletxa digital, que és especialment greu pel que fa a les desigualtats de gènere, la que ja s’anomena gender digital divide. Si bé la proporció de dones entre el col·lectiu internauta és cada cop més important, per sobre del 40% a Catalunya, hi ha moltes llicenciatures i diplomatures on la seva presència no arriba encara ni al 10%. Les dones estan cada cop més preparades i acostumen a treballar i organitzar-se en xarxa, però no participen en la producció i creació de la tècnica que utilitzen. És imprescindible trencar els estereotips, les dones han de ser presents també en la cultura de la tècnica.

En la nostra societat encara es percep que, en les professions relacionades amb la tecnologia, ser dona pot ser una barrera. El Programa Dona de la UPC ha estat una iniciativa important per facilitar l’accés de la dona a les titulacions tècniques i per a la creació de consciència sobre les possibilitats d’aquests estudis i afavorir la seva inserció laboral. Però li ha mancat recolzament institucional, el que hauria possibilitat una extensió d’aquest programa a les diferents universitats catalanes i una coordinació amb l’ensenyament primari i secundari. Sembla un tòpic, quan parlem de discriminacions de gènere, fer referència a la publicitat, però només cal fer un esforç per tenir presents els missatges que es transmeten en alguns dels anuncis que s’emeten actualment sobre les noves tecnologies (anuncis com els de Wanadoo, del nen que a classe explica que “el meu pare té una connexió…”, la dona que a la perruqueria discuteix sobre si ” el meu marit té una connexió…”, o com els de Telefònica, sobre l’ADSL, on són exclusivament nois joves els que en fan un ús). Passos endavant s’han fet en el llenguatge per part de les associacions de professionals (Col·legis oficials d’Enginyeries en Informàtica de Catalunya, Associació del Professorat de Tecnologia de Catalunya…).

Internet, que és sobretot llenguatges i continguts, ha de veure’s com un mitjà natural de comunicació, de creació per a tothom. Cal entendre la xarxa com una forma de relacionar-se, de crear i d’innovar, que ens ha de permetre d’aprofundir i de redefinir la participació democràtica. Han de ser-hi presents les noves formes d’associacionisme, com ara les xarxes ciutadanes, creant un sol espai comunicacional als Països Catalans. Amb aquestes reflexions, necessàriament incompletes, acabo aquest article, deixant-lo obert a totes aquelles persones que vulgueu dir-hi la vostra. Les propostes que hi són presents han començat a prendre sentit amb el compromís de molts dels que treballem en aquest camp, de redefinir i portar a la pràctica un nou projecte de país. És així com hem començat a escriure ja aquest programa Catalunya 3.0, en un codi de font obert.

Pots distribuir, enviar, copiar o citar aquest article sempre que no el modifiquis i no el facis servir amb finalitats comercials. Heu d’incloure sempre aquesta nota i l’adreça web de http://www.softcatala.org amb un enllaç.


Comentaris