Mercè Molist
http://ww2.grn.es/merce/
La primera versió del navegador Firefox ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l’omnipresent Internet Explorer, que des de l’estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d’usuaris. L’èxit de Firefox i d’altres, com el paquet d’ofimàtica OpenOffice o el client P2P Emule, és la punta de l’iceberg d’una invasió d’aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d’utilitzar Windows o Mac.
Fins a ara, el corrent majoritari en el moviment del programari lliure es dirigiria a convèncer als usuaris que adoptessin el sistema operatiu Linux, quelcom al que molts no s’atrevien, pel gran canvi que significa. Paral·lelament, s’obria una altra via que està collint grans èxits: els programes lliures que funcionen sota Windows i Mac OS. Amb ells, l’usuari no ha de canviar tot el seu sistema per a gaudir dels avantatges d’utilitzar un programa lliure.
Segons Hispalinux, la popularització d’aquests programes no forma part de cap estratègia preconcebuda: “El fet de que es portin a Windows és conseqüència del seu èxit en entorns Linux. Més que una estratègia, és part d’un procés lògic, que podem aprofitar per a ensenyar als usuaris que el programari lliure és tan bon o millor que el propietari”.
Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l’OpenOffice, afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador Firefox o el programa de correu Thunderbird, ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc.
Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l’usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. eWeek“, la fugida d’usuaris d’Internet Explorer a Firefox va començar entre juny i agost, coincidint amb la publicació de serioses fallades de seguretat al navegador de Microsoft. A mitjans de setembre, quan va aparèixer la versió “preview” de Firefox 1.0, hi va haver 300.000 descàrregues en 24 hores i, recentment, ha arribat als vuit milions.
El Firefox és l’èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l’únic. Floreixen en la web els magatzems on s’ofereixen programes d’aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d’informàtica de l’institut de secundària d’Abastos, a València manté CDlibre.org, on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures.
“Atès que Windows és el sistema operatiu utilitzat al 90% dels ordinadors del món, és lògic que un programa que aspiri a ser utilitzat per molts usuaris funcioni en Windows o, millor, que sigui multiplataforma, perquè al cap i a la fi els usuaris no presten molta atenció a quin sistema operatiu es fa servir. És innegable que cada vegada hi ha més programes lliures per a Windows, milers”, explica.
Un altre magatzem és WinSLow, una iniciativa sorgida de la Universitat Jaume I de Castelló i l’associació Aditel, que mantenen Natxo Morell, Ignacio Gil, Luis López i Emilio Sánchez: “El procés d’independitzar als usuaris del programari propietari no té perquè resultar traumàtic, es pot plantejar un canvi gradual, que l’usuari pugui familiaritzar-se amb programes lliures que s’executen en un entorn que ja coneixen”.
El mateix opina Carlos Atarés, de Hispalinux: “Amb aquests programes, la gent pot comprovar per ells mateixos, sense haver de migrar el seu sistema informàtic a Linux, que el programari lliure funciona correctament, amb el benefici afegit que tenen accés al codi i el suport d’una comunitat per a solucionar-los els problemes”.
Molts d’aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: “Així, quan l’usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà”.
El fet de ser lliures facilita també que estiguin disponibles en diversos idiomes. El projecte Nave tradueix tots els programes de Mozilla al castellà i, en català, Softcatalà ha traduït els més destacats, com l’OpenOffice, el Mozilla, el FireFox, el ThunderBird o el GIMP. Jordi Mas, de Softcatalà, explica: “Els programes lliures per a Windows solen ser molt senzills d’instal·lar. Els que no, els adaptem nosaltres mateixos, aprofitant que són de codi lliure”.
Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, “les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D’altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari”.
Afegeix Sintes: “Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d’usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d’un programa propietari, únicament l’empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res”.
Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: “Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l’edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d’entrada per als programes lliures, és el de l’entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari”.
Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: “Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d’altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res”. Jordi Mas ho explica de forma tècnica: “Per al desenvolupament del programa no s’utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari”.
Aventuren a WinSLow: “Encara no hi ha cap clàusula a les llicències de Microsoft que impedeixi executar una aplicació sobre el seu sistema operatiu, però no es pot descartar que en un futur inclogui la prohibició d’executar aplicacions lliures. De moment, no donen cap facilitat als desenvolupadors: al no contar amb contractes amb l’empresa, no es disposa de documentació sobre les llibreries del sistema o formats utilitzats, que es mantenen en secret”.
L’èxit d’un programa lliure fet a l’estat espanyol
Francesc Busquets és l’autor d’un programa lliure anomenat Clic, destinat a activitats educatives multimèdia. El va crear a principis dels 90, quan Linux era un experiment i el moviment del programari lliure pràcticament no existia. Funcionava amb Windows 3.0 i es basava en un programa també lliure, per a MS-DOS, Electra, desenvolupat sota els auspicis del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
“Em preocupava que la interfície fos visual i senzilla, amb l’objectiu que qualsevol docent s’animés a crear els seus propis materials. Així, l’ús del programa es va anar estenent entre els seminaris d’informàtica educativa i els grups de treball de renovació pedagògica, que van aportar moltes idees de millora”, explica Busquets.
El 1995, quan no havia més d’un centenar de llocs web a Espanya, la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya obria un només per a aquest programa: “El racó del Clic” (El racó del Clic), on es compartien el programari i els materials que es creaven amb ell. “Va començar una fase de cooperació entre centenars d’educadors de diversos països, que ens ha dut a tenir el Clic en set idiomes i més de cent mil activitats recollides a la web”, explica.
Avui, “El racó del Clic” té 4.000 visites diàries i el programa ha estat descarregat centenars de milers de vegades, segons Busquets: “Els usuaris són mestres i educadors, però també ens escriuen molts pares i mares que cerquen materials didàctics per als seus fills. Encara que vam començar abans que el programari lliure, vam coincidir en molts aspectes amb aquest moviment: aprofitar el que ens ofereix la xarxa per a compartir, intercanviar, cooperar”. La propera versió del programa, JClic, desenvolupada en Java, serà multiplataforma.
Browser Statistics
http://www.w3schools.com/browsers/browsers_stats.asp
Internet Explorer Loses More Market Share
http://www.eweek.com/article2/0,1759,1646705,00.asp
CDlibre.org
http://www.cdlibre.org
WinSLow
http://winslow.aditel.org
GNUWin II
http://gnuwin.epfl.ch/es
The OpenCD
http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom
Proyecto CDROM Software libre
http://www.fceia.unr.edu.ar/lcc/cdrom
Softcatalà
http://www.softcatala.org
Proyecto Nave
http://nave.escomposlinux.org
Software libre.org
http://www.software-libre.org
El Racó del Clic
http://clic.xtec.net/ca/index.htm
ALGUNS PROGRAMES LLIURES PER A WINDOWS
Ofimática
AbiWord
Processador de textos
http://www.softcatala.org/projectes/abiword
OpenOffice
Paquet d’ofimàtica format per un processador de textos, un full de càlcul, un programa de dibuix i un programa de presentacions.
http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/index.htm
Gràfics
GIMP (GNU Image Manipulation Program)
Retoc fotogràfic i creació i disseny d’imatges
http://www.softcatala.org/projectes/gimp
Blender
Creació de gràfics en tres dimensions
http://www.blender3d.org
Inkscape
Editor gràfic per a fer dibuixos
http://www.inkscape.org
Correu electrònic
Mozilla Thunderbird
Gestió del correu electrònic
http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#thunderbird
Navegadors
Mozilla
Paquet d’Internet complet: navegador, correu, grups notícies, editor HTML, xat, etc.
http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#mozilla
Firefox
El navegador de Mozilla, en una aplicació independent.
http://www.softcatala.org/projectes/mozilla/#firefox
Editors web
Nvu
Editor de pàgines web.
http://www.nvu.com
Amaya
Editor/navegador de pàgines web, desenvolupat pel World Wide Web Consortium (W3C)
http://www.w3.org/Amaya
Missatgeria instantània
Gaim
Client de missatgeria instantània, compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, IRC, Jabber, Gadu-Gadu i Zephyr.
http://gaim.sourceforge.net
Exodus
Un dels primers clients Jabber per a Windows
http://exodus.jabberstudio.org
AMSN Messenger
Desenvolupat a l’estat espanyol
http://amsn.sourceforge.net/index.php?newlang=spanish
P2P
BitTorrent
Cleint per al protocol de transferència distribuïda de fitxers del mateix nom.
http://bitconjurer.org/BitTorrent
eMule
Popular client per a la xarxa eDonkey
http://www.softcatala.org/prog148.htm
Multimèdia
VLC media player
Reproductor multimèdia que dóna suport diversos formats d’àudio i vídeo així com DVD, VCD i “streaming”.
http://www.videolan.org
MPlayer
Reproductor de vídeo per a tota mena de formats de vídeo i també DVD, VCD, etc.
http://www.mplayerhq.hu
Zinf
Reproductor multimèdia
http://www.zinf.org
Audacity
Editor d’àudio
http://audacity.sourceforge.net
Copyleft 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.