Article: Un portàtil per a cada nen

Compartiu


El portàtil de 100 dòlars per als nens del tercer món és una monada. Jim Gettys, Vicepresident d’Enginyeria de la fundació “One Laptop Per Child” (Un portàtil per a cada nen), presentava ahir el primer prototip, en el marc de les conferències de programari lliure GUADEC, a Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Pensat per a les petites mans d’un nen, és lleuger, amb les puntes arrodonides, de color taronja, connexió sense fil per a connectar-se amb els amics, fet amb materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. La producció industrial d’aquests portàtils, dirigits a les escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran a la tardor de 2007.

P: Vostè ha estat en l’inici de coses tan revolucionàries com el protocol HTTP, amb el qual funciona la web, o el sistema X Window, que ha fet molt més fàcil l’ús del sistema operatiu lliure Linux. Què hi ha de revolucionari en el portàtil de 100 dòlars?

R: La idea de l’ordinador personal per a nens, que cada nen tingui el seu i hi pugui aprendre amb ell no només a l’escola, que ja és molt, sinó que pugui endur-se’l a casa, que no es quedi a l’aula d’ordinadors. El nostre objectiu és que sigui el portàtil dels nens, que el puguin dur a on vulguin i aprendre amb els seus amics, en qualsevol lloc i a qualsevol hora. D’aquesta forma, en poc temps tots sabran utilitzar-lo.

P: Tenen ja compradors?

R: Hi ha alguns governs molt interessats. Estaven esperant veure el primer prototip, que vam treure fa dues setmanes, per a decidir-se.

P: Quins governs?

R: Sobretot Nigèria, Brasil, Tailàndia, Argentina, Egipte, Xina i Índia.

P: Se’ls critica que en aquests països els nens necessiten menjar o roba, abans que ordinadors.

R: És cert, però també els hi cal educació. No tenim una solució completa per als seus problemes, però sabem que una part és que els nens puguin aprendre.

P: Com s’asseguraran que els governs duguin aquests ordinadors als nens i, per exemple, no els venguin al primer món, on ja hi ha gent interessada?

R: En principi no hem dissenyat cap forma de control, però si comencem a veure que no s’utilitzen per al que s’han d’utilitzar els hi retornarem els diners i deixarem de vendre’ls màquines. A més, el portàtil està fabricat per als nens, no serveix per als adults.

P: -Sí, però jo en voldria comprar un per al meu nebot.

R: Llavors, en el nostre web haurà un lloc on es podran comprar dos portàtils per un preu determinat: un per al teu nebot i altre per a un nen del tercer món.

P: També es critica que 100 dòlars són pocs diners per al primer món, però molt per al tercer.

R: Cada vegada seran més barats, a mesura que tinguem més portàtils en producció. Els primers costaran una mica més, 135 dòlars. A mesura que els governs ens encarreguin més màquines, la producció serà més barata, possiblement d’aquí a un any.

P: Com aprendran els nens i professors a usar aquests ordinadors?

R: Els nens ens estan demostrant a tot el món que són capaços d’aprendre a usar-los sense que ningú els n’ensenyi, els costa molt poc temps. Recordo que algú va dur un ordinador a una de les àrees més pobres de la Índia, perquè els nens el poguessin veure. Un mes després, havien après a fer tot el que es pot fer amb un ordinador. Els nens s’ensenyaran entre ells i ensenyaran als seus professors.

P: Al primer món, els ordinadors són obsolets de seguida. Quin terme mitjà de vida tindran els seus portàtils?

R: Cinc anys, que és el temps que dura l’educació primària de la majoria de nens del món.

P: A més d’estalviar diners, reduint el cost de la pantalla i usant programes lliures i gratuïts com el sistema operatiu Linux, la seva obsessió ha estat minimitzar la despesa energètica, que és el gran problema de la majoria de portàtils. Com ho han aconseguit?

R: Sobretot amb innovacions en la pantalla i l’ús d’una connexió sense fil, que gasta molt poc. També hem retocat la placa mare i la CPU, de manera que quan no està treballant, s’apaga, però la pantalla o la connexió segueixen funcionant. Això és una mica nou en el món dels portàtils.

P: El seu portàtil aporta aquesta i altres innovacions importants, fins a l’extrem que em pregunto: Esteu treballant per als nens o per a millorar la indústria dels ordinadors?

R: Estem treballant per als nens, però la veritat és que ningú fa bons portàtils. Per tant, hem decidit fer-lo nosaltres mateixos. Aquesta és una màquina totalment nova, hi ha més innovacions que en tots els portàtils que s’han construït fins a ara. El 90% del treball que hem fet ajudarà a l’evolució d’aquestes màquines, en temes com l’estalvi d’energia, correcció d’errors i una llarga llista amb tot tipus de detalls, com la capacitat de supervivència a una tempesta de sorra o a l’aigua. Però no ho hem fet perquè sí, sinó perquè és un ordinador per a nens que han de caminar cada dia fins a l’escola, en entorns molt diferents dels quals tenim en Estats Units o Europa.

P: A més de bateries, aquests portàtils usen el que anomenen “energia humana”. Què és això?

R: Un mecanisme que pot generar energia de diferents maneres: amb una manovella a la qual es donen tornades amb la mà, mitjançant un pedal, fent força a l’estirar els braços… Aquest mecanisme pot connectar-se a l’ordinador sense perill, amb qualsevol voltatge, fins i tot si poses els pols al revés.

P: A més de l’energia, un altre problema al tercer món és trobar una connexió a Internet. Com resolen això?

R: No hi ha una resposta única i simple. S’ha pensat que poden connectar-se per satèl·lit, que no seria car si molta gent comparteix la connexió, o per nodes sense fil. Depèn de la zona. Certament volem que tot el món pugui connectar-se a Internet, és fonamental per a l’educació dels nens, per això estem treballat amb els governs perquè allí on duguin aquests portàtils assegurin que hi haurà connexió.

P: Microsoft ha criticat el seu ordinador perquè diu que seria millor dur telèfons mòbils al tercer món.

R: Jajaja. Intenta escriure una mica amb el teclat d’un mòbil, o navegar per la web còmodament.

P: Per contra, la seva idea ha agradat a altres empreses, menys a Intel, que diu que també fabricarà portàtils a 100 dòlars.

R: Esperem que així sigui, ens agrada aquest tipus de competència. Seria perfecte que aviat més gent faci ordinadors perquè els nens puguin aprendre, així no hauríem de construir portàtils perquè la nostra idea fos un èxit.

P: Els governs han fet declaracions d’intencions ambicioses sobre el seu portàtil. Creu que les portaran a terme?

P: No ho sé. Jo sóc un enginyer i em dedico a construir el portàtil, no sé res de governs.

One Laptop per Child
http://www.laptop.org

Copyright 2006 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.


Comentaris