Article: Les novetats del Firefox 2.0

El llançament del Firefox 2.0 ha tornat a revolucionar la xarxa i la comunitat d’usuaris. Per celebrar-ho, la Fundació Mozilla³ ha promogut les més de 300 festes⁴ que s’han fet el darrer cap de setmana d’octubre arreu del món. Al costat de les grans capitals europees, la cita de Barcelona,⁵ organitzada per Softcatalà,⁶ VilaWeb,⁷

Mozilla Europa⁸ i Racó Català,⁹ ha aplegat incondicionals del navegador, simpatitzants del programari lliure i defensors de l’ús del català en les noves tecnologies.

Des que el Firefox es va fer públic per primera vegada el novembre del 2004, ha anat guanyant adeptes i s’ha acabat convertint en el rival directe de l’Internet Explorer. En menys de dos anys, milions d’usuaris ja han redescobert el web. Amb aquesta segona versió, feta pública una setmana després de sortir la setena de l’Explorer, s’espera que el nombre d’usuaris del Firefox augmenti —de fet s’han superat els dos milions de baixades en 24 hores. S’obre, doncs, un nou episodi d’una guerra, la dels navegadors, que no sembla tenir final.

El Firefox sorgeix del projecte de programari lliure Mozilla.org, una iniciativa mundial, sense afany de lucre i de codi obert en què participen milers de voluntaris. L’objectiu del projecte no és altre que preservar la llibertat d’elecció, garantir la innovació a Internet i respectar els estàndards oberts. Tot això fa que el Firefox hagi esdevingut el producte estrella de Mozilla: lliure, gratuït, compatible amb la majoria de sistemes operatius i traduït a més de 35 llengües,¹⁰ entre d’altres el català.

De fet, la traducció catalana de programari de la mà de Softcatalà es va estrenar l’any 1998 amb el Netscape Communicator —a partir del qual sorgeix el Mozilla i després, el Firefox. En aquell moment, la versió catalana del Netscape (El Navegador) va tenir una gran significació, ja que era el primer programa en català de gran difusió: al cap d’una setmana de publicar-se, Softcatalà tenia més de 1.500 baixades i 300 visites diàries. Per això, el Firefox ha heretat el llegat del símbol del programari en català.

Les claus de l’èxit d’aquest navegador poden resumir-se en tres: una interfície senzilla i propera a l’usuari, la possibilitat d’ampliar-ne la funcionalitat gràcies a extensions fetes per terceres parts, i una política de promoció sense precedents en el món del programari lliure. Malgrat això, amb el llançament d’aquesta nova versió, la febre dels usuaris per detectar errors ja s’ha fet notar. Més enllà dels gustos personals, és cert que cal solucionar problemes d’incompatibilitats amb extensions, connectors i temes disponibles per a versions anteriors, com també vulnerabilitats de seguretat i de consum de memòria.

Ara bé, com en qualsevol projecte de programari lliure, la comunitat d’usuaris pot fer arribar suggeriments i possibles errors al gestor d’incidències Bugzilla¹¹ perquè els desenvolupadors els tinguin en compte i els puguin resoldre al més aviat possible.

Respecte de la versió anterior, cal destacar les novetats següents del Firefox 2.0 — val a dir que algunes d’aquestes característiques ja existien com a extensions, però no s’havien integrat en el programa:

Nova interfície. S’ha actualitzat la interfície per millorar-ne la usabilitat, és a dir, per augmentar la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada d’informació, la manejabilitat i la capacitat de satisfer les necessitats de l’usuari. Una mostra de la modificació del tema per defecte són, per exemple, els botons brillants sensibles al cursor i, sobretot, el quadre de preferències, més intuïtiu que en versions anteriors.

Canvis en la navegació amb pestanyes. Una de les característiques més estimades del Firefox és la navegació amb pestanyes, que ha estat un dels aspectes diferencials més importants respecte del seu competidor principal en el camp dels navegadors, l’Internet Explorer. En aquest sentit, doncs, també s’han afegit millores, com ara la possibilitat de recuperar les pestanyes tancades involuntàriament, la integració d’elements visuals que faciliten encara més la navegació i la incorporació d’un botó per tancar cada pestanya de manera individual, en comptes del botó únic que hi havia anteriorment. Això no obstant, tots els usuaris que prefereixin el comportament previ tenen l’opció de poder recuperar-lo manualment.¹²

Correcció ortogràfica integrada.¹³ A partir d’ara ja no hi ha excusa per no escriure correctament. La versió nova incorpora un motor de correcció ortogràfica que permet verificar si el que escrivim en els formularis pot enviar-se sense temor d’avergonyir-nos després.

Cerques més potents. S’han incorporat força novetats pel que fa a les possibilitats de cerca a la xarxa. En aquest sentit, s’ha millorat la gestió dels motors de cerca integrats: és més fàcil afegir-ne de nous i eliminar els que ja no ens interessen, i els cercadors més populars (com ara Google i Yahoo!) tenen l’opció de suggerir termes de cerca.

Millora de la gestió dels canals d’informació. Sens dubte, hi ha hagut un abans i un després en la manera de consultar la informació a Internet d’ençà de l’aparició dels canals, en formats com ara l’RSS. De fet, el Firefox pot considerar-se com una de les aplicacions que ha contribuït més a la popularització d’aquesta tecnologia; per això, no és estrany que arreu de la xarxa s’utilitzi la icona del Firefox¹⁴ per indicar la disponibilitat d’aquest servei en un lloc web. En versions anteriors, malgrat haver-hi un gran nombre d’extensions que ofereixen alternatives, els canals es gestionaven com una adreça d’interès¹⁵ que s’actualitzava a partir dels continguts nous que apareixien als llocs d’origen. Ara, aquesta funcionalitat es manté, però també es permet cedir la gestió dels canals d’informació a altres aplicacions o serveis de la xarxa.

Protecció contra la pesca electrònica (phishing).¹⁶ De ben segur que molts usuaris han topat reiteradament amb pàgines d’entitats bancàries, de les quals sovint no tenen compte, que els demanen dades de caràcter privat. En general, això és un mètode de frau molt estès a la xarxa dissenyat per enganyar les víctimes i suplantar-los la identitat. El client de correu electrònic Thunderbird¹⁷ fa temps que ja ha anat incorporant mecanismes de protecció contra la pesca electrònica, i era l’hora que també ho fes el seu germà, el Firefox. Per defecte, el navegador contrasta les pàgines que visita amb una llista de llocs web sospitosos que incorpora el mateix programa. Si l’usuari ho prefereix, també pot activar-se un servei remot de Google amb la mateixa funcionalitat, però d’actualització més freqüent. A més a més, si es vol informar d’aquestes activitats criminals, hi ha una opció de notificació de pàgines sospitoses en el menú Ajuda.

Restauració de sessions. Si durant la navegació, l’ordinador s’apaga, el sistema operatiu es penja o el Firefox es tanca inesperadament, podem tornar allà on érem abans del «desastre» i recuperar la sessió de navegació anterior. Així, ja no cal tornar a obrir les pestanyes o sessions que havíem iniciat prèviament. En relació amb això, també es pot configurar el programa de manera que, quan l’iniciem, la interfície mostri el conjunt de pestanyes amb què havíem tancat el programa la darrera vegada.

Integració com a complements. Les extensions i el temes ara s’integren en un mateix quadre de diàleg, sota el nom de Complements. D’aquesta manera, és més fàcil controlar els elements de terceres parts que l’usuari pugui instal·lar. Així, si mai tenim problemes en iniciar el navegador per culpa d’algun dels complements que hàgim instal·lat, hi podem accedir en mode segur,¹⁸ desmarcar el culpable i, probablement, resoldre el problema.

Títols actius. Potser aquesta és una de les característiques menys conegudes, però no per això menys útil. Permet resumir informació específica d’un lloc com a títol d’una adreça d’interès. Atès que el web al qual es fa referència pot actualitzar-se, el títol també s’actualitza. Ens referim, per exemple, al titular del darrer article d’un diari, al preu d’un objecte d’una subhasta o a la temperatura de la nostra població natal.

A part d’aquestes característiques noves, s’han millorat aspectes importants d’accessibilitat¹⁹ i, per descomptat, s’han conservat les opcions de blocatge de finestres emergents, d’actualització remota o de supressió amb un sol clic de les dades privades que hàgim introduït.

En relació amb la pròxima versió, el Firefox 3.0, ja s’està treballant en la integració de les adreces d’interès i l’historial — funcionalitats que van ajornar-se durant el desenvolupament de la versió 2.0 — i, fins i tot, en la possibilitat d’obrir i desar fitxers PDF sense la necessitat d’instal·lar un connector extern.

En resum, baixeu-vos la nova versió del Firefox²⁰ i tasteu-la. Navegareu més ràpid, us sentireu més segurs, veureu el web amb
uns altres ulls.

Més informació
1. http://www.lamalla.net/canal/digitalia/reflexions/article?id=151013
2. http://www.ub.edu/enxarxat
3. http://www.mozilla.org
4. http://firefoxparty.com
5. http://festa.firefox.cat
6. http://www.softcatala.org
7. http://www.vilaweb.cat
8. http://www.mozilla-europe.org
9. http://racocatala.cat
10. http://www.mozilla.com/firefox/all.html
11. http://bugzilla.mozilla.org
12. http://css.artnau.com/el-boto-de-tancar-pestanyes-del-firefox-20
13. http://softcatala.org/wiki/Mozilla:Corrector_ortogràfic
14. http://www.feedicons.com
15. http://www.mozilla-europe.org/ca/products/firefox/live-bookmarks
16. http://softcatala.org/wiki/Firefox:Pesca_electrònica
17. http://www.softcatala.org/wiki/Thunderbird
18. http://www.softcatala.org/wiki/Mozilla:Mode_segur
19. http://diveintomark.org/archives/2006/10/03/firefox-2-accessibility
20. http://www.firefox.cat

Agraïments: Jordi Mas, Marc Belzunces, Francesc Dorca i Jordi Irazuzta.