Article: entrevista a Softcatalà

Reproducció de l’article publicat al número 37 de la revista Llengua i Ús on s’entrevista a Marc Belzunces de Softcatalà per parlar de l’organització de l’entitat i fer un repàs de la seva activitat en els darrers anys.

–
Introducció

Associació sense ànim de lucre que fomenta l’ús del català a les noves tecnologies. || Lloc web que recopila els projectes de Softcatalà i tot el programari existent en català. Així es defineix Softcatalà, a mode de diccionari, a la pagina principal del seu lloc web.

Estudiants, programadors, aficionats, professionals vinculats a la llengua catalana o al sector de la informàtica i d’Internet, és altament probable que puguin tenir guardat el lloc web de
Softcatalà a la seva llista de Preferits. Softcatalà ha esdevingut un referent imprescindible i inqüestionable arreu dels Països Catalans, i gaudeix de reconeixement a escala internacional per la seva feina de localització i per la seva filosofia sobre el programari lliure. Administracions i empreses prenen en consideració els seus articles a l’hora de planificar
estratègies, actuacions o definir polítiques comunicatives.

A les portes de complir-se deu anys de la seva aparició, considerem que val la pena veure com és Softcatalà des de dins, tot xerrant amb un dels seus membres més antics, Marc Belzunces.

–
Softcatalà va néixer el 1997. Quants éreu en aquell moment?

Jordi Mas, Miquel Piulats i Jordi Coll van estar treballant durant un any en la traducció del Netscape al català i, en fer-se públic, s’hi va sumar Quico Llach. Alguns tenien experiència en
internacionalització i localització de programari a l’estranger. Aquestes quatre persones van establir el que és actualment Softcatalà. Més tard, Jordi Coll va abandonar Softcatalà per manca de temps.

–
Quantes persones han col·laborat en aquestes traduccions?

Aixà és molt difícil de calcular. Desenes, segurament centenars de persones. La localització al català
(traducció i adaptació a l’entorn cultural) és un procés complex en que cal la intervenció de molts
perfils: l’enginyer de programari, el traductor, el corrector, el provador de l’aplicació i finalment els usuaris, que ens comuniquen possibles errors.

–
Quines dimensions té l’equip habitual?

En els darrers anys no ha variat gaire la quantitat de gent a Softcatalà. Una quinzena en el nucli dur, i una altra quinzena amb menys dedicació. Caldria sumar-hi una vintena més de persones que, sense ser estrictament de Softcatalà, ajuden notablement en els diversos projectes que tenim.

–
Compartiu uns principis que impregnen la manera de fer de Softcatalà. Ens pots explicar en què consisteixen? Els teniu presents entre els vostres criteris de selecció de col·laboradors?

Primer de tot cal dir que tenim menys col·laboradors del que ens agradaria. I personalment crec que caldria una rotació en les feines de més responsabilitat que ara mateix no és possible. En general, adrecem les persones interessades a col·laborar als diversos projectes que tenim. Si aleshores veiem que comparteixen la
nostra manera de fer i els nostres principis, els convidem a participar de les decisions de l’associació.

Entre els principis més interioritats, potser el primer és el de la independència. Probablement perquè els membres fundadors es van inspirar en el món anglosaxó. Mai no hem demanat una subvenció i sempre hem rebutjat cordialment les que ens han ofert. Tot i que procurem dialogar amb totes les administracions
públiques i fer-nos arribar les nostres opinions, volem tenir les mans lliures si cal criticar-les. Aquesta llibertat és difícil d’aconseguir tenint una subvenció.

Observem amb preocupació com de manera generalitzada la societat civil és subvencionada (o vol ser-ho), amb l’element de pressió i instrumentalització política que això pot significar. Entenem que per al bon funcionament d’un país ha d’haver-hi associacions de la societat civil completament independents del poder polític.

La transparència també és fonamental entre els membres de Softcatalà, perquè molts no ens coneixem, i
amb els que ens coneixem ens veiem personalment molt poc. Com que ens relacionem per correu electrònic -per llistes de correu electrònic-, la transparència és òbvia: els missatges els poden veure tots els membres. Portes enfora, i per la mateixa dinàmica d’Internet i la filosofia del programari i el coneixement lliure, procurem ser al màxim de transparents possible.

En la feina concreta, la meritocràcia és bàsica: les decisions últimes sobre un projecte les pren la persona que mes hi ha treballat. Entre altres coses perquè és la que coneix més bé la feina i la que pot prendre les millors decisions. Tanmateix, hi ha un procés de diàleg comú, i es pot dir que les decisions importants sempre es prenen per acord.

La meritocràcia comporta iniciativa. Procurem evitar sempre el “es podria fer això…” i substituir-lo pel “s’ha de fer això i jo me n’encarrego”. Per poder fer, es poden fer moltes coses, però cal que algú les faci. I als Països Catalans potser hi ha massa del primer i massa poc del segon. Potser aquesta és una de les claus del petit èxit de Softcatalà.

La motivació és cabdal. Entenem que els col·laboradors han de fer feina en el que els motivi. Si no, el resultat es veu clarament afectat. Tot i que sempre es pot millorar, crec que tenim un molt bon
ambient de treball que afavoreix l’activitat.

Per a nosaltres, la unitat de la llengua es un fet obvi i natural. Els membres i col·laboradors de Softcatalà són d’arreu dels Països Catalans i ens comuniquem diàriament. Si bé és cert que
els col·laboradors del Principat són majoria, el nombre de col·laboradors valencians i balears és molt important i porten el lideratge en projectes cabdals de programari en català.

En cada projecte es pot dir que hi ha gent d’arreu. Tot i que no tenim cap problema polític amb això, i que reconeixem i respectem les autoritats lingüístiques, alguna vegada hem parlat sobre el tema, fonamental en el model de llengua. Cal conciliar el model general de la llengua amb els models d’àmbits restringits
i, per sobre de tot, hem de procurar que les solucions acordades no desmotivin els nostres col·laboradors.

–
Com funcioneu com a col·lectiu i com a organització no lucrativa: quina és la vostra dinàmica de grup? Quin és el vostre estil de relació?

Softcatalà es pot dir que és un servidor, un ordinador. Primer el teníem als Estats Units, i ara el tenim a la Universitat de Lleida. En aquest ordinador tenim allotjat el nostre web i el nostre sistema de correu.

Els membres de Softcatalà ens comuniquem per llistes de correu: hi ha una llista només dels membres de l’associació, i després cada projecte de traducció té una llista pròpia oberta a tothom.

Hi ha membres de Softcatalà que no ens hem vist mai; això vol dir que la residència no és cap problema, de fet, un membre nostre viu a Estocolm. Independentment d’on visquis, pots fer feina efectiva amb un ordinador, una connexió d’Internet, coneixement i ganes.

No existeix un carnet de membre de Softcatalà, en el sentit clàssic. Si se’t convida a la llista de correu dels membres, es pot dir que ets membre de ple dret de l’associació. En tot cas, no rebutgem la feina ni les opinions dels col·laboradors que no formin part d’aquesta llista de correu.

També cal ressaltar que alguns dels nostres membres participen i lideren projectes d’àmbit internacional.

Softcatalà és reconeguda per la comunitat internacional del programari lliure. Aquest element és molt important, ja que participem amb total normalitat i sense intermediaris amb la resta de traductors o
col·lectius del món. Ens consta que hem estat un referent en processos de traducció a altres llengües, com per exemple al Vietnam.

–
Quants programes heu traduït des que vau començar?

Això és molt difícil de dir. Per exemple, treballem en la traducció del GNOME, un entorn d’escriptori compost per desenes de programes. Per esmentar-ne uns quants d’actuals: OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Sunbird, GNOME o Abiword. Ens agradaria traduir-ne més, però ens caldria més gent. A més, hi ha membres nostres que han traduït programes sense fer-ho en nom de Softcatalà.

–
En els darrers anys s’ha passat de programes que treballen contra la plataforma Internet (és a dir, instal·lables a l’ordinador, p. ex. Getright, Firefox …) a programes web que treballen des de la
plataforma lnternet (és a dir, que s’hi accedeix des del navegador; p. ex. Google, Flickr, etc.).Quin es el vostre plantejament davant d’aquesta nova perspectiva? Quina és la presencia que hi té el català?

El català és anecdòtic en l’espectre lingüístic dels milers de serveis webs que s’ofereixen. Davant la impossibilitat que una o diverses organitzacions puguin traduir-los, és obvi que s’ha de crear una capa de recursos bàsics lingüístics lliures perquè les empreses els puguin utilitzar i incorporar-hi el català sense cap cost. Aquests recursos ja existeixen en altres llengües i són a l’abast de les empreses que els volen utilitzar. De fet, els gestors de continguts serveis lliures i multilingües sovint incorporen les traduccions al català de manera natural, i això demostra que aquesta és la línia a seguir.

En aquest sentit, Softcatalà ha participat en la traducció de gestors lliures com el Drupal. Si ens ho demanen, no descartem assessorar empreses en serveis web, però cal dir que nosaltres no som una empresa privada de traducció ni creiem que sigui la nostra funció. A més, haurien de tenir un model que ens
resultés confortable, en el sentit que fos útil per a tothom.

Cal que les empreses tinguin un plantejament multilingüe. Google és un bon exemple a seguir. Des de bon començament va permetre a terceres persones traduir els seus serveis web, mitjançant un programa
específic i obert. En canvi, el model de Yahoo (propietària de Flickr) no és bo. No es pot pagar amb diners públics les empreses perquè tinguin les coses en català.

–
Us heu plantejat introduir-vos en altres àmbits tecnològics més enllà del programari informàtic?

L’objectiu de Softcatalà és la difusió de la llengua catalana a les TIC. Tot i que ens centrem en la
localització de programari sempre ens han preocupat altres temes, com la telefonia mòbil, els serveis web o els usuaris. Tanmateix, som un equip limitat i ara mateix no podem anar més enllà.

–
El gestor de memòries de traducció de Softcatalà accepta alimentar-se procedent d’altres traduccions?

Sempre hem tingut clar que nosaltres no ho podem traduir tot. Així que des de bon començament Softcatalà ha
procurat proporcionar eines perquè qualsevol persona interessada pugui localitzar o traduir programari. Per això mantenim el Recull de Termes, la Guia d’estil o la memòria de traducció.

La memòria de traducció és la recopilació de les cadenes de text dels principals projectes de traducció. Hi ha prop de 100.000 cadenes. A nosaltres ens serveix per anar homogeneïtzant traduccions entre projectes. De cara enfora, és probablement el recull més important sobre traducció de programari al català, la qual cosa fa que sigui una referència molt important per a qualsevol. Un fet rellevant és que és lliure. Hi ha pocs exemples de memòries de traduccions lliures en l’àmbit internacional, i sens dubte aquesta és una de
les més importants.

D’altra banda, a Softcatalà procurem estar al corrent de totes les traduccions de programari que tant altres associacions com empreses privades fan al català. Ens serveix per trobar solucions a nova terminologia o homogeneïtzar-la. Cal ressaltar la nostra col.laboració amb el TERMCAT. Hi tenim un dialeg fluid i cordial, i crec que és molt positiu i profitós per a tots dos.

–
Com és la vostra relació, si existeix, amb altres associacions que també treballen de manera voluntària en pro del català a les TIC?

La relació amb altres associacions és a nivell personal. Coneixem membres d’altres associacions i procurem comunicar- nos entre nosaltres. En general, tots reconeixem i respectem la feina (feinada!) de tothom.

–
Quin és el vostre plantejament envers la comunitat de blocaires? Iniciatives com el vostre corrector en línia s’hi inscriuen?

No tenim cap plantejament específic. Uns quants membres de Softcatalà participem d’aquest fenomen, i tenim el Planeta Softcatalà, en que s’apleguen els apunts dels blocs dels membres. No s’hi parla necessàriament
de TIC, i no representa cap posició de l’associació. Són més aviat blocs personals.

El corrector en línia parteix d’una mancança estructural. El 2004 el 46% dels habitants dels Països Catalans afirmaven no saber escriure el català. L’escriptura actualment es desenvolupa principalment a l’ordinador. És la principal necessitat de l’usuari catalanoparlant.

L’únic corrector lliure de català (només ortogràfic) que es pot inserir a qualsevol programa informàtic parteix de la feina feta fa uns quants anys per un físic, l’Ignasi Labastida. La seva feina va ser continuada per un membre de Softcatalà, el lingüista Joan Moratinos. Aquest corrector és el que incorporen (amb variacions) programes com l’OpenOffice.org, l’Abiword o el Thunderbird, i serveis com el Gmail de Google, entre d’altres. Tot això s’ha fet des de la societat civil, sense recursos específics i poca gent.

Què han fet fins ara les nombrosissimes universitats i administracions amb milers de persones i finançament disponible?

Fins ara han seguit un model equivocat (amb alguna excepció molt puntual), i no hem obtingut res aprofitable per a la societat, que seria el més lògic venint del finançament públic. Després de molts anys d’explicar aquesta problemàtica des de Softcatalà, sembla que hi ha en marxa algun corrector ortogràfic i gramatical des
d’institucions públiques. Però com que no tenim un producte final per avaluar, no tenim cap posició presa, i hem de continuar fent feina amb el que tenim. Sé que, previ- ament, a la UPC s’havia fet algun
corrector gramatical lliure, pera per alguna raó que desconec no ha sortit de l’àmbit de la recerca.

Cal dir que llengües tan amenaçades com l’anglès o l’alemany disposen de correctors ortografics i gramaticals lliures. És per aixo que ens costa molt entendre la situació actual en aquest tema.

–
Quina ha estat la vostra política en relació amb la traducció de programes propietaris /programes lliures i programes per a MS-Windows i programes per a altres i SO? Accepteu fer difusió de programes propietaris en català?

Softcatalà vol que el català sigui a tot arreu, independentment que els programes siguin d’una empresa privada o estiguin desenvolupats per la comunitat de programari lliure.

Al principi Softcatalà va traduir programes d’empreses privades per tal de poder cobrir les mancances més bàsiques. Però amb la posterior eclosió del programari lliure i la seva difusió, per a nosaltres va ser més lògic començar a treballar amb aquest tipus de programari, ja que les limitacions són mínimes i l’impacte es maximitza. Tanmateix, no descartem traduir un programa d’una empresa privada si és necessari i algun membre de Softcatalà hi esta prou motivat. Treballar amb una empresa privada comporta limitacions. A més, nosaltres no som una empresa de traducció i no volem fer-los competència, ja que no es positiu per a ningú. Creiem que les empreses han de tenir productes en català i que han de pagar altres empreses o persones per les traduccions, si així ho fan amb les altres llengües. No volem treballar per a una empresa de franc i no volem que l’associació guanyi diners per aquesta feina.

Tanmateix, Softcatalà és un referent i tenim gent experta. Les principals companyies internacionals del sector ens han ofert traduccions. En parlem, però els adrecem a empreses o persones que puguin dur a
terme aquestes traduccions. Algun membre de Softcatalà, a títol individual, treballa o ha treballat per a alguna empresa. Per exemple, en Quico Llach ha treballat per a Google en la revisió de les seves traduccions al català.

–
Resulta difícil parlar de programari en català sense parlar de Softcatalà. Com expliqueu l’èxit i la implantació social de la vostra iniciativa? Com es materialitza el reconeixement a la vostra tasca?

Softcatalà va néixer quan no hi havia pràcticament res en català a les TIC. Vam crear un lloc web des d’on poder descarregar programes en català (no solament els nostres) i enviàvem un missatge mensual amb les
noves incorporacions. Continuem enviant a més de 40.000 persones les nostres novetats. Vam crear recursos per a la traducció, fòrums perquè els usuaris poguessin resoldre els problemes entre ells, i un servei de llistes de correu per als nostres projectes i obert a tercers. Vam apostar per programes gratuïts des del començament, i posteriorment pel programari lliure. Es pot dir que Softcatalà va crear un model nou partint de zero, i no sols a escala nacional, sinó també en l’àmbit internacional.

Actualment tenim 20.000 visites diàries al nostre web que, d’acord amb el rànquing d’Alexa, significa ser la vuitena pagina web en català amb més difusió. Tenim desenes de milers de descarregues cada mes. I potser el que més ens omple són els missatges d’agraïment sincer que rebem cada mes per part d’usuaris.

L’any 2004 vam rebre per part de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional d’Internet. La mateixa institució ens va atorgar el Premi Nacional de Cultura en l’apartat de Difusió de la Llengua catalana l’any 2006. L’any 2005 la Universitat de Barcelona ens va atorgar el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística.

Amb certa freqüència se’ns convida a participar en taules rodones i en la realització de xerrades arreu del país. Igualment, vam liderar durant tres anys les Jornades sobre el català a les Noves Tecnologies, que vam coorganitzar amb la Generalitat de Catalunya (amb la Secretaria de Política Lingüística i posteriorment també amb la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació), l’Institut Joan Lluís Vives,
la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Amb les Jornades vam voler crear un fòrum de relació entre tots els agents actius en el català a les noves tecnologies (associacions, empreses privades, usuaris i institucions públiques). Crec que van ser un èxit, però van arribar a una complexitat organitzativa que escapa a les nostres possibilitats.

Tanmateix, cal relativitzar l’èxit de Softcatalà. Moltíssims usuaris catalanoparlants no tenen cap programa en català al seu ordinador, les universitats públiques dels Països Catalans mateixes prefereixen l’espanyol o l’anglès per a programes disponibles en català des de fa anys, o institucions de la significacio de
la Biblioteca de Catalunya posen a disposició dels usuaris el Windows en espanyol, tot i ser en català des de fa anys. Tenim un problema molt important en la utilització efectiva. Cal fer molta mes feina.

–
Feu-nos cinc cèntims de les vies de difusió del vostre treball.

La nostra principal via de difusió és el nostre web. Aquest novembre ens han visitat 330.000 persones diferents, la qual cosa ens situa possiblement entre els 5 primers llocs webs en català. Una altra via de difusió importantissima són els missatges que enviem als nostres subscriptors cada vegada que presentem
una novetat. Amb les novetats fem notes de premsa, i diversos mitjans nacionals, tant en paper com a Internet i en català i espanyol, acostumen a fer-se’n ressò.

També venem CD amb els principals programes traduïts per Softcatalà, que a més ens serveixen per al finançament de l’associació, però d’un impacte molt limitat numericament.

Amb diverses administracions públiques dels Països Catalans hem produït centenars de milers de CD que després s’han distribuit a través dels mitjans de comunicació. Puntualment, també alguna revista espanyola d’informàtica ha distribuït programes traduïts per nosaltres (uns quants centenars de miler més), però aquestes revistes en general ignoren el català. Si hi hagués una revista d’informàtica en català al mercat, la difusió seria molt més gran.

A més, les principals distribucions GNU/Linux de tot el món incorporen els paquets d’idioma català que nosaltres (i altres associacions) hem traduït, i això fa que el català sigui visible arreu del món en un mateix pla d’igualtat amb la resta de llengües. És difícil calcular l’impacte d’aquesta via, però no és petit. A més, a nosaltres no ens representa cap dedicació específica ni cap despesa econòmica.

Finalment, el fet que els programes que traduïm siguin en general lliures permet que els usuaris els copiïn i els puguin instal·lar en qualsevol ordinador. Una via de difusió molt important.

–
En quina mesura la vostra iniciativa ha servit de tribuna: quin és l’impacte dels articles que heu fet?

Ens consta que els nostres articles han tingut un cert ressò en determinats sectors sensibles a la llengua, tant a l’administració catalana com especialment a l’ensenyament. En àmbits més especialitzats potser també n’han tingut, però personalment desconec quantes visites ha rebut la nostra secció d’articles. Algun article sobre la presència del català a Internet ha tingut una amplia difusió en els mitjans nacionals, fins i tot internacionalment. D’altra banda, estem oberts a articles de persones externes a Softcatalà.

–
Quina és la participació i l’impacte dels vostres fòrums (ara renovats)?

Pel que fa als fòrums, fa força temps que els volíem renovar, però tècnicament no era senzill. Sabem que són una eina de consulta important, i per això volíem introduir millores en la cerca d’informació i aprofundir en el sentiment de comunitat (amb usuaris registrats). Creiem que amb les millores seran molt més útils.

–
Sou optimistes pel que fa al futur del català en l’àmbit de les TIC?

Cal diferenciar entre dos àmbits. El primer seria la societat preInternet reflectida a Internet. En aquest àmbit es reprodueixen a la vida electrònica els problemes que tenim a la vida presencial: les empreses no fan productes en català (pagines web, programes…), i la discriminació lingüística encara existent en el sector socioeconòmic impedeix que ens relacionem virtualment en català. El segon àmbit és tot el nou món
que s’ha generat dins d’Internet: aquí el català és present amb normalitat, i fins i tot destaca a escala internacional. Penso sobretot en la comunitat de programari i coneixement lliure, en altres paraules, allò que s’ha fet des de la societat civil, on no tenim tants problemes, o tantes excuses, per fer les coses en
català. Internet i les noves tecnologies ens fa més iguals a la resta. La nostra comunitat lingüística no hi té pràcticament barreres.

Evidentment, hi ha relacions entre tots dos àmbits. El segon influeix en el primer positivament perquè facilita a les empreses i les administracions poder fer les coses en català. En canvi, el segon pot estar condicionat per les maneres de fer del primer. Un exemple concret: força voluntaris que contribueixen a l’enciclopèdia lliure Viquipèdia en català dediquen molts esforços a la versió en espanyol. És obvi que l’enciclopèdia en espanyol té moltíssima més gent per fer aquesta feina i no els cal la nostra ajuda, i en canvi la catalana no rep ajuda d’altres. Evidentment cada voluntari pot fer el que vulgui, però això ens resta eficàcia.

Com a elements que ajuden a l’optimisme tenim d’exemple l’eclosió dels blocs. La Viquipèdia està construint des del voluntariat la que serà l’enciclopèdia en català més gran de la història.

Podem comparar la dificultat de la catalanització del Windows o l’Office amb la relativa facilitat de
catalanització de diverses versions de Linux o de l’OpenOífice.org, Abiword, Gnumeric o KOffice. Avui podem muntar amb relativa facilitat una ràdio i una televisió en català per a Internet, i cada vegada
serà més fàcil, fet impensable fa molts pocs anys. La tecnologia juga al nostre favor, però nosaltres hem de voler i saber jugar-hi. I creiem que ho farem, per això som optimistes.

–
La feina duta a terme pels agents implicats en la presència de la llengua en les noves tecnologies és la correcta?