Plantejament
Objectiu del manifest
L’objectiu d’aquest document és sensibilitzar les administracions públiques i el conjunt de la societat sobre la importància i els efectes positius que té dur a terme una política d’ús d’aplicacions de programari lliure en les tecnologies de la informació.
Què és el programari lliure?
El programari lliure és aquell que dóna als seus usuaris la llibertat d’executar-lo amb qualsevol propòsit, copiar-lo, distribuir-lo, estudiar-lo (incloent sempre l’accés al seu codi font), millorar-lo i de fer públiques aquestes millores amb el codi font corresponent, de tal manera que tothom se’n pugi beneficiar.
Actualment, hi ha empreses que produeixen i venen programari propietari (programari de llicència propietària). És un programari subjecte a diverses limitacions: s’ha de pagar la llicència (es compra), hom està subjecte a les possibles limitacions tècniques d’aquests programes i les que la seva llicència imposa (amb les consegüents possibles incompatibilitats entre programes elaborats per empreses diferents) i hom està en certa manera lligat a l’empresa que el fabrica (p. e., per a les actualitzacions, per a complements, etc.).
El programari lliure, en canvi, no està subjecte a aquestes limitacions de millora, ja què la seva llicència ho permet explícitament. Està disponible en forma de codi font obert i, per tant, tothom hi pot accedir i el pot fer servir com vulgui. Aquest és l’esperit del programari lliure: que tothom pugui contribuir-hi per millorar-lo sense haver de pagar ni demanar permís a ningú, i que les millores es posin al servei de tothom.
Amb l’adveniment d’Internet, el programari lliure s’ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de llicència propietària. Contràriament al que es creu, grans empreses informàtiques com ara IBM, Sun i Apple donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui en dia IBM permet l’execució de Linux en els seus mainframes (grans ordinadors), i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD).
El programari lliure no exclou necessàriament l’ús de programari de llicència propietària (hom pot continuar usant-lo si vol). Al contrari, pot integrar-s’hi o complementar-lo. I, fins i tot, si es vol, pot reemplaçar-lo efectivament.
El cas del programari en català
És sabut que el Govern de Catalunya ha pagat a Microsoft repetidament per finançar la creació de versions en català del sistema operatiu Windows. Cada vegada, el resultat ha estat decebedor, principalment a causa del fet que, en poc temps, les versions en català esdevenien obsoletes i no hi ha hagut cap voluntat per part de Microsoft per actualitzar-les. En aquest aspecte, la Generalitat ha estat supeditada a les condicions que Microsoft li ha imposat com a propietària del programari. En canvi, en el món del programari lliure, entitats com Softcatalà o usuaris individuals han aconseguit crear i mantenir programes traduïts al català amb èxit reconegut. Moltes d’aquestes traduccions han estat possibles gràcies al fet que el programari no tenia limitacions legals en aquest sentit.
Avantatges del programari lliure
Aquestes són els principals avantatges del programari lliure en contraposició al programari de llicència propietària:
1. Inversió pública i innovació tecnològica
En el programari de propietat, gran part de la inversió econòmica recau sobre el cost de llicència del producte, que només beneficia l’empresa productora del programa. En el món del programari lliure no hi ha cost de llicència, atès que la llicència de programari lliure atorga el dret de copiar-lo, i l’efecte d’això és que els programes són gratuïts o tenen un cost mínim. En cas que es facin possibles adaptacions o millores d’un programari lliure, es donen les situacions següents:
– Totes les millores que es realitzin no tenen restriccions. D’aquesta manera, qualsevol altra administració, empresa, institució o organisme es pot beneficiar de les millores introduïdes. Fent servir programari de llicència propietària, aquestes millores o no es poden realitzar o queden en mans de l’empresa propietària, que normalment se’n reserva els drets.
– Es fomenta la innovació tecnològica del país. En disposar del codi font de l’aplicació, nosaltres mateixos podem realitzar el desenvolupament de millores, en comptes d’encarregar-los a empreses d’altres països que treballen amb sistemes de propietat. D’aquesta manera, contribuïm a la formació de professionals en noves tecnologies i al desenvolupament local sota els nostres propis plans estratègics.
2. Escrutini públic
El procés de revisió pública a què està sotmès el desenvolupament de programari lliure aporta el següent avantatge:
– Procés de correcció d’errors molt dinàmic. Els usuaris del programa arreu del món, gràcies a que disposen del codi font del programa, poden detectar els possibles errors, corregir-los, i contribuir-hi amb les millores. Amb programari de llicència propietària, només el fabricant del programari pot solucionar els problemes que pugin sorgir, i això dependrà exclusivament de la capacitat i disponibilitat del seu departament de desenvolupament.
3. Independència del proveïdor
El programari lliure garanteix una independència del proveïdor mitjançant els mecanismes següents:
– Disposem del codi font del programa. Qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot continuar oferint desenvolupament o serveis per a la nostra aplicació. En el món del programari de llicència propietària, només el desenvolupador de l’aplicació pot donar-nos tots els serveis.
– No estem supeditats a les condicions del mercat del nostre proveïdor. Sovint, els proveïdors de programari de llicència propietària es veuen obligats a deixar de fabricar un producte per un canvi dràstic de les condicions del mercat, o simplement perquè consideren que ja no podran rendibilitzar la inversió. Disposant del codi font nosaltres mateixos, podem decidir continuar introduint millores en el programa fins que decidim que és el moment adient de fer una migració a un nou sistema informàtic.
4. Llengua
Actualment, les llengües minoritàries com el català tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat. En canvi, el programari lliure representa clars avantatges per a llengües minoritàries , com ara el català. En concret:
– Traducció. Qualsevol persona o institució pot traduir i adaptar un programari lliure a qualsevol llengua. En canvi, en el programari de propietat només l’empresa productora té els drets per realitzar la traducció. Això permet a qualsevol usuari o institució adaptar el programari a l’idioma que desitgi.
– Correcció ortogràfica i gramatical. Si el programa no disposa de corrector ortogràfic en català podem desenvolupar el nostre propi corrector o adaptar algun dels existents en el món del programari lliure.
– Millora de la presència de la nostra llengua. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic en l’àmbit del programari lliure (una traducció, un diccionari, etc.) aquest, en quedar a disposició de tothom, pot ser reutilitzat en futures aplicacions. D’aquesta manera es millora la presència de la nostra llengua en les noves tecnologies.
5. Dades personals, privadesa i seguretat
El programari lliure garanteix els drets civils dels ciutadans en els aspectes següents:
– Els sistemes d’emmagatzematge i recuperació de la informació són públics. En disposar del codi font del programa, qualsevol persona pot veure i entendre com s’emmagatzemen les dades en un determinat format o sistema, i no estan lligats a sistemes tancats que són tan habituals al programari de llicència propietària. Amb això es garanteix la durabilitat de la informació.
– Més dificultat per introduir codi maliciós, espia, o de control remot, ja que el codi és revisat per molts usuaris que poden detectar possibles portes posteriors (backdoors). En el programari de propietat mai no podrem saber si els programadors originals van introduir, ja sigui a títol personal, o per encàrrec de l’empresa, portes posteriors que posin en perill la seguretat del sistema o la privadesa de les dades.
– Seguretat nacional. Molts fabricants de programari de propietat col·laboren amb agències governamentals per incloure accessos secrets al programari per poder accedir a dades confidencials; d’aquesta manera es posen en compromís aspectes de la seguretat nacional quan aquests sistemes es fan servir per emmagatzemar dades crítiques del govern. En el món del programari lliure, qualsevol persona o empresa pot revisar el codi i comprovar que no s’hi ha introduït cap codi maliciós. I, al seu torn, qualsevol entitat pot afegir lliurement codificació addicional a l’aplicació que fa servir per protegir les seves dades.
6. Garantia de continuïtat
El programari lliure, per la seva naturalesa, no és més inestable, pel que fa a la continuïtat, que el programari de llicència propietària. Al contrari: el programari lliure es pot continuar utilitzant després que hagi desaparegut l’empresa o grups d’usuaris que el va elaborar, ja que qualsevol tècnic informàtic de qualsevol institució pot continuar desenvolupant-lo, usant-lo, millorant-lo o adaptant-lo. En canvi, el programari de llicència propietària, així que l’empresa que el va elaborar deixa de treballar-hi, està abocat inexorablement a la desaparició, ja que no s’hi pot fer res.
Criteris de selecció de programari per a l’administració pública
Aquests són els principals criteris que pensem que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’escollir solucions de programari per a l’administració pública.
1. Universalitat i accessibilitat
En aquelles categories de programari d’ús molt ampli, i més notablement en el cas del programari de base i l’ofimàtic, cal:
– Que el programari sigui d’àmplia difusió i tingui un preu assequible. Cal que el programa treballi amb formats oberts i tingui un preu assequible i raonable per a l’administració i els seus usuaris.
– Que el programari inclogui la possibilitat d’executar-se sobre màquines amb recursos limitats. Cal que tots els centres d’educació, biblioteques i altres equipaments socials i culturals puguin disposar d’aquest programari amb un cost mínim i sense requerir ordinadors de gamma alta i que, per tant, no calgui fer una inversió excessiva en actualització de maquinari.
– Que es garanteixi l’accessibilitat en qualsevol plataforma tecnològica. És necessari garantir que els usuaris podran accedir a la informació que generi el programari des de qualsevol ordinador personal i sota qualsevol plataforma que tingui un mínim de capacitat de procés. Hem de garantir, especialment, l’accés de la informació des de qualsevol navegador.
– Garantir l’accessibilitat a persones amb disminucions. Cal que els formats de representació d’informació compleixin els estàndards i recomanacions en quant a la representació d’informació per a persones amb disminucions.
2. Dependència tecnològica. Protocols i formats d’intercanvi de dades. Extensibilitat i adaptabilitat
– Cal que el programari usi protocols i formats estàndard, si el que volem és poder accedir lliurement a les dades que intercanviem amb el govern (formularis, informes, butlletins oficials) . L’ús de formats oberts garanteix el lliure intercanvi d’informació entre el govern i els ciutadans.
– Cal que el programari sigui extensible i adaptable, utilitzant interfícies obertes i públiques. Si volem que el programari pugui ser millorat en el futur per nosaltres o per tercers és imprescindible l’ús d’interfícies públiques i obertes.
3. Llengua
– Cal que el programa disposi d’una versió en la nostra llengua, totalment traduïda, inclosos els missatges d’error, la documentació i els possibles diccionaris. La versió adaptada a la nostra llengua no pot ser més cara que la versió en altres llengües.
– Cal que es garanteixi el servei tècnic sobre la versió traduïda i el seu manteniment continuat en les noves versions del programa en les mateixes condicions que la versió en altres llengües.
– Lliure traducció i adaptació. Si en una categoria de programari no hi ha cap programa disponible en la nostra llengua, cal que el proveïdor de programari ofereixi un mecanisme que permeti la traducció del programa per part de terceres persones. Cal que aquest mecanisme tingui suport oficial del proveïdor i que possibiliti la traducció total del programa, així com de la documentació. Cal que el proveïdor es comprometi legalment a mantenir el suport per a aquest mecanisme en noves versions durant el temps que duri la llicència adquirida per l’administració.
4. Seguretat i privadesa
Si el codi font dels programes no es pot auditar, verificar ni modificar es poden donar els riscos següents:
– Risc de filtració. Totes les dades confidencials han de ser tractades de tal manera que només les persones i institucions autoritzades hi puguin accedir.
– Risc d’impossibilitat d’accés. Les dades han d’estar emmagatzemades de tal forma que el seu accés per part de las persones i institucions autoritzades estigui garantit durant tota la vida útil de la informació.
– Risc de manipulació. La modificació de les dades ha d’estar restringida, un altra volta, a las persones i institucions autoritzades.
5. Suport tècnic i serveis
Cal que el programari compti amb una comunitat de proveïdors de suport tècnic i serveis que puguin resoldre els problemes que puguin sorgir i que cap proveïdor no es trobi en una posició d’exclusivitat.
Conclusió
El programari lliure proporciona la liberalització del sector informàtic en el seu conjunt, fent que sigui més assequible i que la seva qualitat augmenti.
La capacitació i independència en la innovació tecnològica són innegables i extensibles automàticament a la resta de sectors industrials i comercials, ja que el programari incideix transcendentalment en la millora de la competitivitat de tots ells.
Atès que, actualment, les empreses multinacionals que tenen el control del mercat del programari han observat que el programari lliure posa en perill el seu model de negoci, estan intentant protegir-se mitjançant l’aprovació a Europa de legislacions favorables a les patents de programari i les extensions de copyright. Aquests tipus de legislacions no solament impedeixen el desenvolupament de programari lliure sinó que perjudiquen seriosament el desenvolupament de qualsevol mena de programari, ja que les multinacionals posseeixen un ampli ventall de patents sobre tècniques bàsiques de programació, algorismes, i formats.
Per totes les raons exposades en aquest document, demanem un canvi en las polítiques d’adquisició i explotació de sistemes informàtics en l’administració pública que decididament doni una empenta a l’ús del programari lliure, com ja està succeint a altres països.
24 d’abril de 2002
Copyright (c)2002 Softcatalà . Es garanteix el permís per copiar, distribuir i/o modificar aquest document sota els termes de la Llicència de Documentació Lliure GNU, versió 1.1 (GNU Free Documentation License, Version 1.1) o qualsevol altra versió posterior publicada per la Free Software Foundation