El dissabte 25 d’agost del 1991 anys que un jove estudiant finlandès de 21 anys de la Universitat de Helsinki anomenat Linus Torvalds va enviar el següent correu electrònic a un grup de notícies anunciant que estava treballant com a hobby en la creació d’un sistema operatiu:
From: torvalds@klaava.Helsinki.FI (Linus Benedict Torvalds) Newsgroups: comp.os.minix Subject: What would you like to see most in minix? Summary: small poll for my new operating system Message-ID: <1991Aug25.205708.9541@klaava.Helsinki.FI> Date: 25 Aug 91 20:57:08 GMT Organization: University of Helsinki Hello everybody out there using minix - I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since april, and is starting to get ready. I'd like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things). I've currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I'll get something practical within a few months, and I'd like to know what features most people would want. Any suggestions are welcome, but I won't promise I'll implement them :-) Linus (torvalds@kruuna.helsinki.fi) PS. Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs. It is NOT protable (uses 386 task switching etc), and it probably never will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.
Hola a tothom que utilitza minix - Estic fent un sistema operatiu gratuït (és només un hobby, no serà gran i professional com el gnu) per clònics AT 386(486). Hi he estat treballant des de l'abril, i ara comença a estar enllestit. M'agradaria saber el què us agrada o desagrada de minix perquè el meu Sistema Operatiu es basa en ell (utilitzo el seu sistema de fitxers per raons pràctiques i altres coses) He aconseguit portat el bash (1.08) i el gcc (1.40), i semblen funcionar. Això implica que tindré alguna cosa funcionant d'aquí a pocs mesos i m'agradaria saber quines són les funcionalitats que vol més gent. Totes les suggerències són benvingudes, però no puc prometre que les implementaré :-) Linus (torvalds@kruuna.helsinki.fi) P.D. Sí - no conté codi del minix, i té un sistema de fitxers multi fil. NO és portable (utilitza el canvi de tasques del 386, etc.) i possiblement mai no suportarà una altra cosa que no sigui discs AT ja que és l'únic que tinc :-(
Linus Torvalds: «el programari és com el sexe, és millor quan és lliure»
Aquest petit experiment s’ha convertit al llarg d’aquests últims 10 anys, gràcies a la col·laboració de milers de programadors d’arreu del món connectats a través d’Internet que hi han treballat de manera desinteressada durant el seu temps lliure, en un sistema operatiu segur, fiable i, sobretot, que es pot descarregar, modificar, corregir, millorar (sempre, es clar, que tingueu algun coneixement de programació) i utilitzar gratuïtament tot convertint-se avui en dia en l’amenaça més important a l’hegemonia de Microsoft en el món dels sistemes operatius i un autèntic fenòmen en el mercat mundial de servidors amb una quota de mercat del 27% i el suport de companyies de l’alçada d’IBM, Hewlett-Packard i Sun Microsystems.
Història
UNIX està basat en les idees que van sorgir del projecte conjunt anomenat MULTICS dels Laboratoris Bell, AT&T, General Electric Company i el MIT a l’any 1964 per crear un sistema operatiu de temps compartit que permetés a un grup nombrós d’usuaris tenir una gran capacitat de computació i emmagatzemar grans quantitats de dades.
Tux, la mascota de Linux
Aquestes idees les va aprofitar Ken Thompson dels Laboratoris Bell per tal de desenvolupar un entorn de treball agradable per una de les grans màquines de l’època, el DEC PDP-7. A aquest projecte se li va unir una mica més tard Denis Ritchie i junts van crear la primera versió de UNIX.
Aquest sistema operatiu va gaudir d’una gran acceptació sobretot a partir del 1973 quan es va rescriure en C, inventat aquell any pel mateix Ritchie i que s’acabaria convertint en el llenguatge de programació per excel·lència. Això va permetre que UNIX pugés funcionar en qualsevol ordinador amb canvis mínims, fins llavors s’havia de tornar a escriure per a cada nova màquina.
A partir de l’any 1978 va deixar de ser una eina d’investigació i desenvolupament interna dels Laboratoris Bell i moltes universitats i institucions el van adoptar i es van posar a treballar sobre ell. La variant més important va ser la de la Universitat de Berkeley a Califòrnia que, finançada pel govern dels Estats Units, va ser desenvolupada per experts en xarxes de comunicacions per tal d’implementar-hi els protocols de la xarxa DARPA, precursora de l’actual Internet.
Fins aquell moment qualsevol podia disposar amb més o menys facilitat del codi font de l’UNIX, com de la majoria de programes, per tal de mirar com era o bé modificar-lo al seu gust si tenia prou coneixements informàtics. Però a partir de principis dels 80 els programes informàtics van entrar en la dinàmica comercial i els codis font dels programes es van convertir en secrets empresarials. Es podia comprar un sistema operatiu per una màquina determinada però no el podies modificar o adaptar-lo a les teves necessitats, ni tan sols podies mirar com estava fet. UNIX va passar a ser una marca comercial registrada.
Aquest fet va impulsar a Richard Stallman, un altre dels grans noms del món de la informàtica, a fundar al 1984 la Free Software Fundation, una organització sense ànim de lucre que té com a missió crear des de zero un UNIX gratuït, de lliure distribució i amb el codi font obert anomenat amb l’acrònim GNU (GNU is Not Unix). Stallman i els seus col·laboradors van començar a escriure les utilitats que hauria de tenir aquest hipotètic sistema operatiu un cop existís.
L’aportació més important de la FSF al món de la informàtica és la seva llicència GPL. Aquesta llicència aplicada a un programa no només fa que sigui gratuït, de distribució lliure i amb el codi font disponible, sinó que obliga a que també sigui així qualsevol modificació o programa derivat que utilitzi part del codi font.
A l’any 1987 el professor Andrew S. Tanenbaum va escriure un llibre sobre disseny de sistemes operatius. Com que no podia, per motius de copyright, utilitzar exemples de codi existent, va fer una versió reduïda de UNIX que pugés funcionar sobre els ordinadors personals de l’època (8088 sense disc dur) perquè els seus estudiants hi poguessin treballar. Tanenbaum va publicar el codi font complet a l’apèndix del seu llibre i aquest sistema operatiu anomenat MINIX va tenir un èxit important en el camp de l’ensenyament universitari.
A l’any 1991 Linus Torvalds va decidir escriure un nou MINIX que aprofités les característiques avançades dels nous processadors 80386. Aquest projecte va començar l’agost del 1991 tot i que la primera versió pública no s’alliberaria fins el dia 5 d’octubre del mateix any. No es pot entendre de cap de les maneres el fenomen Linux sense Internet. I gràcies a la col·laboració de programadors d’arreu del món al 1993 Linux esdevenia estable i utilitzable. S’ha d’entendre que si bé Linux és el nucli del sistema operatiu i la seva part més important, un nucli sol no pot fer absolutament res. Però aquestes utilitats ja havien estat desenvolupades per la Free Software Foundation i només faltava ajuntar-ho per tenir el què ara anomenen GNU/Linux.
Hi ha persones com Bill Gates que semblen haver nascut per fer-se rics gràcies a la informàtica, però també n’hi ha altres com Linus Torvalds destinades a provocar una revolució sense precedents.
Com fer els primers passos
El fet més remarcable de la informàtica d’avui és que els ordinadors de casa són unes màquines molt potents que tenen gairebé les mateixes prestacions que una estació de treball professional si bé un usuari normal no ultilitza ni una dècima part dels recursos que la seva màquina pot oferir-li.
Això és degut, principalment, al fet que utilitzen un sistema operatiu domèstic (llegeixi’s aquí Windows 98, etc.) que posa la facilitat d’ús per sobre l’estabilitat, la seguretat o la potència. Si només utilitza el seu ordinador per jugar o treballar amb el Microsoft Word i ja en té de sobres el Windows és, sense cap mena de dubte, el seu sistema operatiu.
Si, en canvi, és un usuari avançat i vol treure més profit al seu ordinador treballant amb un sistema operatiu ràpid, segur, estable i molt potent que no li cal estar adaptat per treballar amb Internet perquè ell mateix és Internet, i que, a més a més, és totalment gratuït, llavors molt és possible que vulgui provar el Linux
Linux a l’actualitat
Si bé tots els programes es poden descarregar lliurement a través d’Internet, és molt complicat aconseguir instal·lar i configurar un sistema complet, és per aquest motiu que existeixen les distribucions. Aquestes s’encarreguen d’ajuntar tots els elements necessaris perquè puguis disposar d’un sistema operatiu complet amb el mínim d’esforç que et pots descarregar gratuïtament d’internet o bé les pots adquirir en CD-ROM i manuals per un preu mòdic.
Entre les més destacades i que més d’adapten a un usuari principiant podem trobar la francesa Mandrake en la qual està col·laborant Softcatalà per tal d’aconseguir una distribució completament en català. No podem deixar, però, de mencionar les distribucions més històriques com són: Red Hat, Debian, SuSE, Caldera o Slackware.