xocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| xoco (cent.), xoque (val.), xoc (bal.) |
| xoques |
| xoca |
| xoquem, xocam (bal.) |
| xoqueu, xocau (bal.) |
| xoquen |
Perfet
| he xocat |
| has xocat |
| ha xocat |
| hem xocat |
| heu xocat |
| han xocat |
Imperfet
| xocava |
| xocaves |
| xocava |
| xocàvem |
| xocàveu |
| xocaven |
Plusquamperfet
| havia xocat |
| havies xocat |
| havia xocat |
| havíem xocat |
| havíeu xocat |
| havien xocat |
Passat simple
| xoquí |
| xocares |
| xocà |
| xocàrem |
| xocàreu |
| xocaren |
Passat perifràstic
| vaig xocar |
| vas (vares) xocar |
| va xocar |
| vam (vàrem) xocar |
| vau (vàreu) xocar |
| van (varen) xocar |
Passat anterior
| haguí xocat |
| hagueres xocat |
| hagué xocat |
| haguérem xocat |
| haguéreu xocat |
| hagueren xocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver xocat |
| vas haver xocat |
| va haver xocat |
| vam haver xocat |
| vau haver xocat |
| van haver xocat |
Futur
| xocaré |
| xocaràs |
| xocarà |
| xocarem |
| xocareu |
| xocaran |
Futur perfet
| hauré xocat |
| hauràs xocat |
| haurà xocat |
| haurem xocat |
| haureu xocat |
| hauran xocat |
Condicional
| xocaria |
| xocaries |
| xocaria |
| xocaríem |
| xocaríeu |
| xocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) xocat |
| hauries (hagueres) xocat |
| hauria (haguera) xocat |
| hauríem (haguérem) xocat |
| hauríeu (haguéreu) xocat |
| haurien (hagueren) xocat |
Mode subjuntiu
Present
| xoqui, xoque (val.) |
| xoquis, xoques (val.) |
| xoqui, xoque (val.) |
| xoquem |
| xoqueu |
| xoquin, xoquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) xocat |
| hagis (hages) xocat |
| hagi (haja) xocat |
| hàgim (hàgem) xocat |
| hàgiu (hàgeu) xocat |
| hagin (hagen) xocat |
Imperfet
| xoqués, xocara (val.), xocàs (val., bal.) |
| xoquessis, xocares (val.), xocassis (bal.), xoquesses, xocasses (val., bal.) |
| xoqués, xocara (val.), xocàs (val., bal.) |
| xoquéssim, xocàrem (val.), xocàssim (bal.), xoquéssem, xocàssem (val., bal.) |
| xoquéssiu, xocàreu (val.), xocàssiu (bal.), xoquésseu, xocàsseu (val., bal.) |
| xoquessin, xocaren (val.), xocassin (bal.), xoquessen, xocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) xocat |
| haguessis (hagueres) xocat |
| hagués (haguera) xocat |
| haguéssim (haguérem) xocat |
| haguéssiu (haguéreu) xocat |
| haguessin (hagueren) xocat |
Mode imperatiu
Present
| xoca |
| xoqui, xoque (val.) |
| xoquem |
| xoqueu, xocau (bal.) |
| xoquin, xoquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | xocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver xocat |
| Gerundi | xocant |
| Gerundi compost | havent xocat |
| Participi | xocat , xocada , xocats , xocades |
Definició
- Produir-se un fet sobtat i sorprendre per inesperat.
- Xoca molt veure'l allà com si no passes res, sense preocupar-se per la seva família.
- Ser agradable, graciós.
- La Laura és xocant, quan comença a imitar el president no hi ha ningú que s'aguanti el riure.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017