voler
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| vull, vullc (val.) |
| vols |
| vol |
| volem |
| voleu |
| volen |
Perfet
| he volgut |
| has volgut |
| ha volgut |
| hem volgut |
| heu volgut |
| han volgut |
Imperfet
| volia |
| volies |
| volia |
| volíem |
| volíeu |
| volien |
Plusquamperfet
| havia volgut |
| havies volgut |
| havia volgut |
| havíem volgut |
| havíeu volgut |
| havien volgut |
Passat simple
| volguí |
| volgueres |
| volgué |
| volguérem |
| volguéreu |
| volgueren |
Passat perifràstic
| vaig voler |
| vas (vares) voler |
| va voler |
| vam (vàrem) voler |
| vau (vàreu) voler |
| van (varen) voler |
Passat anterior
| haguí volgut |
| hagueres volgut |
| hagué volgut |
| haguérem volgut |
| haguéreu volgut |
| hagueren volgut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver volgut |
| vas haver volgut |
| va haver volgut |
| vam haver volgut |
| vau haver volgut |
| van haver volgut |
Futur
| voldré |
| voldràs |
| voldrà |
| voldrem |
| voldreu |
| voldran |
Futur perfet
| hauré volgut |
| hauràs volgut |
| haurà volgut |
| haurem volgut |
| haureu volgut |
| hauran volgut |
Condicional
| voldria |
| voldries |
| voldria |
| voldríem |
| voldríeu |
| voldrien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) volgut |
| hauries (hagueres) volgut |
| hauria (haguera) volgut |
| hauríem (haguérem) volgut |
| hauríeu (haguéreu) volgut |
| haurien (hagueren) volgut |
Mode subjuntiu
Present
| vulgui, vulga / vullga (val.) |
| vulguis, vulgues / vullgues (val.) |
| vulgui, vulga / vullga (val.) |
| vulguem, vullguem (val.) |
| vulgueu, vullgueu (val.) |
| vulguin, vulguen / vullguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) volgut |
| hagis (hages) volgut |
| hagi (haja) volgut |
| hàgim (hàgem) volgut |
| hàgiu (hàgeu) volgut |
| hagin (hagen) volgut |
Imperfet
| volgués, volguera (val.) |
| volguessis, volgueres (val.), volguesses |
| volgués, volguera (val.) |
| volguéssim, volguérem (val.), volguéssem |
| volguéssiu, volguéreu (val.), volguésseu |
| volguessin, volgueren (val.), volguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) volgut |
| haguessis (hagueres) volgut |
| hagués (haguera) volgut |
| haguéssim (haguérem) volgut |
| haguéssiu (haguéreu) volgut |
| haguessin (hagueren) volgut |
Mode imperatiu
Present
| vulgues, vullgues (val.) |
| vulgui, vulga / vullga (val.) |
| vulguem, vullguem (val.) |
| vulgueu, vullgueu (val.) |
| vulguin, vulguen / vullguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | voler |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver volgut |
| Gerundi | volent |
| Gerundi compost | havent volgut |
| Participi | volgut , volguda , volguts , volgudes |
Definició
- Tenir la intenció determinada de fer alguna cosa.
- Una cosa, requerir, exigir-ne una altra.
- Aquesta planta vol molta aigua.
- Intenció d’acomplir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017