Conjugació en català del verb «vindicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

vindicar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
vindico (cent.), vindique (val.), vindic (bal.)
vindiques
vindica
vindiquem, vindicam (bal.)
vindiqueu, vindicau (bal.)
vindiquen
Perfet
he vindicat
has vindicat
ha vindicat
hem vindicat
heu vindicat
han vindicat
Imperfet
vindicava
vindicaves
vindicava
vindicàvem
vindicàveu
vindicaven
Plusquamperfet
havia vindicat
havies vindicat
havia vindicat
havíem vindicat
havíeu vindicat
havien vindicat
Passat simple
vindiquí
vindicares
vindicà
vindicàrem
vindicàreu
vindicaren
Passat perifràstic
vaig vindicar
vas (vares) vindicar
va vindicar
vam (vàrem) vindicar
vau (vàreu) vindicar
van (varen) vindicar
Passat anterior
haguí vindicat
hagueres vindicat
hagué vindicat
haguérem vindicat
haguéreu vindicat
hagueren vindicat
Passat anterior perifràstic
vaig haver vindicat
vas haver vindicat
va haver vindicat
vam haver vindicat
vau haver vindicat
van haver vindicat
Futur
vindicaré
vindicaràs
vindicarà
vindicarem
vindicareu
vindicaran
Futur perfet
hauré vindicat
hauràs vindicat
haurà vindicat
haurem vindicat
haureu vindicat
hauran vindicat
Condicional
vindicaria
vindicaries
vindicaria
vindicaríem
vindicaríeu
vindicarien
Condicional perfet
hauria (haguera) vindicat
hauries (hagueres) vindicat
hauria (haguera) vindicat
hauríem (haguérem) vindicat
hauríeu (haguéreu) vindicat
haurien (hagueren) vindicat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
vindiqui, vindique (val.)
vindiquis, vindiques (val.)
vindiqui, vindique (val.)
vindiquem
vindiqueu
vindiquin, vindiquen (val.)
Perfet
hagi (haja) vindicat
hagis (hages) vindicat
hagi (haja) vindicat
hàgim (hàgem) vindicat
hàgiu (hàgeu) vindicat
hagin (hagen) vindicat
Imperfet
vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.)
vindiquessis, vindicares (val.), vindicassis (bal.), vindiquesses, vindicasses (val., bal.)
vindiqués, vindicara (val.), vindicàs (val., bal.)
vindiquéssim, vindicàrem (val.), vindicàssim (bal.), vindiquéssem, vindicàssem (val., bal.)
vindiquéssiu, vindicàreu (val.), vindicàssiu (bal.), vindiquésseu, vindicàsseu (val., bal.)
vindiquessin, vindicaren (val.), vindicassin (bal.), vindiquessen, vindicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) vindicat
haguessis (hagueres) vindicat
hagués (haguera) vindicat
haguéssim (haguérem) vindicat
haguéssiu (haguéreu) vindicat
haguessin (hagueren) vindicat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
vindica
vindiqui, vindique (val.)
vindiquem
vindiqueu, vindicau (bal.)
vindiquin, vindiquen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu vindicar
Infinitiu compost haver vindicat
Gerundi vindicant
Gerundi compost havent vindicat
Participi vindicat , vindicada , vindicats , vindicades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Defensar a una persona, institució, etc., d'acusacions o infàmies que es considere falses, en especial quan es fa mitjançant un escrit.
  2. Reclamar allò que correspon per dret.
  3. Justificar-se.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.