Conjugació en català del verb «viltenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

viltenir

Mode indicatiu

Present
jo viltinc, viltenc (bal.)
tu viltens
ell, ella, vostè vilté
nosaltres viltenim
vosaltres, vós vilteniu
ells, elles, vostès viltenen
Perfet
jo he viltingut, he viltengut (bal.)
tu has viltingut, has viltengut (bal.)
ell, ella, vostè ha viltingut, ha viltengut (bal.)
nosaltres hem viltingut, hem viltengut (bal.)
vosaltres, vós heu viltingut, heu viltengut (bal.)
ells, elles, vostès han viltingut, han viltengut (bal.)
Imperfet
jo viltenia
tu viltenies
ell, ella, vostè viltenia
nosaltres vilteníem
vosaltres, vós vilteníeu
ells, elles, vostès viltenien
Plusquamperfet
jo havia viltingut, havia viltengut (bal.)
tu havies viltingut, havies viltengut (bal.)
ell, ella, vostè havia viltingut, havia viltengut (bal.)
nosaltres havíem viltingut, havíem viltengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu viltingut, havíeu viltengut (bal.)
ells, elles, vostès havien viltingut, havien viltengut (bal.)
Passat simple
jo viltinguí, viltenguí (bal.)
tu viltingueres, viltengueres (bal.)
ell, ella, vostè viltingué, viltengué (bal.)
nosaltres viltinguérem, viltenguérem (bal.)
vosaltres, vós viltinguéreu, viltenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès viltingueren, viltengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig viltenir / viltindre
tu vas (vares) viltenir / viltindre
ell, ella, vostè va viltenir / viltindre
nosaltres vam (vàrem) viltenir / viltindre
vosaltres, vós vau (vàreu) viltenir / viltindre
ells, elles, vostès van (varen) viltenir / viltindre
Passat anterior
jo haguí viltingut, haguí viltengut (bal.)
tu hagueres viltingut, hagueres viltengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué viltingut, hagué viltengut (bal.)
nosaltres haguérem viltingut, haguérem viltengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu viltingut, haguéreu viltengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren viltingut, hagueren viltengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver viltingut, vaig haver viltengut (bal.)
tu vas haver viltingut, vas haver viltengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver viltingut, va haver viltengut (bal.)
nosaltres vam haver viltingut, vam haver viltengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver viltingut, vau haver viltengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver viltingut, van haver viltengut (bal.)
Futur
jo viltindré, viltendré (bal.)
tu viltindràs, viltendràs (bal.)
ell, ella, vostè viltindrà, viltendrà (bal.)
nosaltres viltindrem, viltendrem (bal.)
vosaltres, vós viltindreu, viltendreu (bal.)
ells, elles, vostès viltindran, viltendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré viltingut, hauré viltengut (bal.)
tu hauràs viltingut, hauràs viltengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà viltingut, haurà viltengut (bal.)
nosaltres haurem viltingut, haurem viltengut (bal.)
vosaltres, vós haureu viltingut, haureu viltengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran viltingut, hauran viltengut (bal.)
Condicional
jo viltindria, viltendria (bal.)
tu viltindries, viltendries (bal.)
ell, ella, vostè viltindria, viltendria (bal.)
nosaltres viltindríem, viltendríem (bal.)
vosaltres, vós viltindríeu, viltendríeu (bal.)
ells, elles, vostès viltindrien, viltendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) viltingut, hauria (haguera) viltengut (bal.)
tu hauries (hagueres) viltingut, hauries (hagueres) viltengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) viltingut, hauria (haguera) viltengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) viltingut, hauríem (haguérem) viltengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) viltingut, hauríeu (haguéreu) viltengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) viltingut, haurien (hagueren) viltengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

viltenir

Mode subjuntiu

Present
jo viltingui, viltinga (val.), viltengui (bal.)
tu viltinguis, viltingues (val.), viltenguis (bal.)
ell, ella, vostè viltingui, viltinga (val.), viltengui (bal.)
nosaltres viltinguem, viltenguem (bal.)
vosaltres, vós viltingueu, viltengueu (bal.)
ells, elles, vostès viltinguin, viltinguen (val.), viltenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) viltingut, hagi (haja) viltengut (bal.)
tu hagis (hages) viltingut, hagis (hages) viltengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) viltingut, hagi (haja) viltengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) viltingut, hàgim (hàgem) viltengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) viltingut, hàgiu (hàgeu) viltengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) viltingut, hagin (hagen) viltengut (bal.)
Imperfet
jo viltingués, viltinguera (val.), viltengués (bal.)
tu viltinguessis, viltingueres (val.), viltinguesses, viltenguessis (bal.)
ell, ella, vostè viltingués, viltinguera (val.), viltengués (bal.)
nosaltres viltinguéssim, viltinguérem (val.), viltinguéssem, viltenguéssim (bal.)
vosaltres, vós viltinguéssiu, viltinguéreu (val.), viltinguésseu, viltenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès viltinguessin, viltingueren (val.), viltinguessen, viltenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) viltingut, hagués (haguera) viltengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) viltingut, haguessis (hagueres) viltengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) viltingut, hagués (haguera) viltengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) viltingut, haguéssim (haguérem) viltengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) viltingut, haguéssiu (haguéreu) viltengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) viltingut, haguessin (hagueren) viltengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

viltenir

Mode imperatiu

Present
tu viltingues / vilté / viltén, viltín (val.)
ell, ella, vostè viltingui, viltinga (val.), viltengui (bal.)
nosaltres viltinguem, viltenguem (bal.)
vosaltres, vós vilteniu, viltingueu
ells, elles, vostès viltinguin, viltinguen (val.), viltenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

viltenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu viltenir / viltindre
Infinitiu compost haver viltingut, haver viltengut (bal.)
Gerundi viltenint
Gerundi compost havent viltingut, havent viltengut (bal.)
Participi viltingut, viltengut (bal.), viltinguda, viltenguda (bal.), viltinguts, viltenguts (bal.), viltingudes, viltengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

viltenir

  1. vilipendiar

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.