vetar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| veto (cent.), vete (val.), vet (bal.) |
| vetes |
| veta |
| vetem, vetam (bal.) |
| veteu, vetau (bal.) |
| veten |
Perfet
| he vetat |
| has vetat |
| ha vetat |
| hem vetat |
| heu vetat |
| han vetat |
Imperfet
| vetava |
| vetaves |
| vetava |
| vetàvem |
| vetàveu |
| vetaven |
Plusquamperfet
| havia vetat |
| havies vetat |
| havia vetat |
| havíem vetat |
| havíeu vetat |
| havien vetat |
Passat simple
| vetí |
| vetares |
| vetà |
| vetàrem |
| vetàreu |
| vetaren |
Passat perifràstic
| vaig vetar |
| vas (vares) vetar |
| va vetar |
| vam (vàrem) vetar |
| vau (vàreu) vetar |
| van (varen) vetar |
Passat anterior
| haguí vetat |
| hagueres vetat |
| hagué vetat |
| haguérem vetat |
| haguéreu vetat |
| hagueren vetat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver vetat |
| vas haver vetat |
| va haver vetat |
| vam haver vetat |
| vau haver vetat |
| van haver vetat |
Futur
| vetaré |
| vetaràs |
| vetarà |
| vetarem |
| vetareu |
| vetaran |
Futur perfet
| hauré vetat |
| hauràs vetat |
| haurà vetat |
| haurem vetat |
| haureu vetat |
| hauran vetat |
Condicional
| vetaria |
| vetaries |
| vetaria |
| vetaríem |
| vetaríeu |
| vetarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) vetat |
| hauries (hagueres) vetat |
| hauria (haguera) vetat |
| hauríem (haguérem) vetat |
| hauríeu (haguéreu) vetat |
| haurien (hagueren) vetat |
Mode subjuntiu
Present
| veti, vete (val.) |
| vetis, vetes (val.) |
| veti, vete (val.) |
| vetem |
| veteu |
| vetin, veten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) vetat |
| hagis (hages) vetat |
| hagi (haja) vetat |
| hàgim (hàgem) vetat |
| hàgiu (hàgeu) vetat |
| hagin (hagen) vetat |
Imperfet
| vetés, vetara (val.), vetàs (val., bal.) |
| vetessis, vetares (val.), vetassis (bal.), vetesses, vetasses (val., bal.) |
| vetés, vetara (val.), vetàs (val., bal.) |
| vetéssim, vetàrem (val.), vetàssim (bal.), vetéssem, vetàssem (val., bal.) |
| vetéssiu, vetàreu (val.), vetàssiu (bal.), vetésseu, vetàsseu (val., bal.) |
| vetessin, vetaren (val.), vetassin (bal.), vetessen, vetassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) vetat |
| haguessis (hagueres) vetat |
| hagués (haguera) vetat |
| haguéssim (haguérem) vetat |
| haguéssiu (haguéreu) vetat |
| haguessin (hagueren) vetat |
Mode imperatiu
Present
| veta |
| veti, vete (val.) |
| vetem |
| veteu, vetau (bal.) |
| vetin, veten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | vetar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver vetat |
| Gerundi | vetant |
| Gerundi compost | havent vetat |
| Participi | vetat , vetada , vetats , vetades |
Definició
- Exercir la facultat d’oposar-se, el dret de vet.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017