Conjugació del verb «verolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

verolar

Mode indicatiu

Present
jo verolo (cent.), verole (val.), verol (bal.)
tu veroles
ell, ella, vostè verola
nosaltres verolem, verolam (bal.)
vosaltres, vós veroleu, verolau (bal.)
ells, elles, vostès verolen
Perfet
jo he verolat
tu has verolat
ell, ella, vostè ha verolat
nosaltres hem verolat
vosaltres, vós heu verolat
ells, elles, vostès han verolat
Imperfet
jo verolava
tu verolaves
ell, ella, vostè verolava
nosaltres verolàvem
vosaltres, vós verolàveu
ells, elles, vostès verolaven
Plusquamperfet
jo havia verolat
tu havies verolat
ell, ella, vostè havia verolat
nosaltres havíem verolat
vosaltres, vós havíeu verolat
ells, elles, vostès havien verolat
Passat simple
jo verolí
tu verolares
ell, ella, vostè verolà
nosaltres verolàrem
vosaltres, vós verolàreu
ells, elles, vostès verolaren
Passat perifràstic
jo vaig verolar
tu vas (vares) verolar
ell, ella, vostè va verolar
nosaltres vam (vàrem) verolar
vosaltres, vós vau (vàreu) verolar
ells, elles, vostès van (varen) verolar
Passat anterior
jo haguí verolat
tu hagueres verolat
ell, ella, vostè hagué verolat
nosaltres haguérem verolat
vosaltres, vós haguéreu verolat
ells, elles, vostès hagueren verolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver verolat
tu vas haver verolat
ell, ella, vostè va haver verolat
nosaltres vam haver verolat
vosaltres, vós vau haver verolat
ells, elles, vostès van haver verolat
Futur
jo verolaré
tu verolaràs
ell, ella, vostè verolarà
nosaltres verolarem
vosaltres, vós verolareu
ells, elles, vostès verolaran
Futur perfet
jo hauré verolat
tu hauràs verolat
ell, ella, vostè haurà verolat
nosaltres haurem verolat
vosaltres, vós haureu verolat
ells, elles, vostès hauran verolat
Condicional
jo verolaria
tu verolaries
ell, ella, vostè verolaria
nosaltres verolaríem
vosaltres, vós verolaríeu
ells, elles, vostès verolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) verolat
tu hauries (hagueres) verolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) verolat
nosaltres hauríem (haguérem) verolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) verolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) verolat

verolar

Mode subjuntiu

Present
jo veroli, verole (val.)
tu verolis, veroles (val.)
ell, ella, vostè veroli, verole (val.)
nosaltres verolem
vosaltres, vós veroleu
ells, elles, vostès verolin, verolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) verolat
tu hagis (hages) verolat
ell, ella, vostè hagi (haja) verolat
nosaltres hàgim (hàgem) verolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) verolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) verolat
Imperfet
jo verolés, verolara (val.), verolàs (val., bal.)
tu verolessis, verolares (val.), verolassis (bal.), verolesses, verolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè verolés, verolara (val.), verolàs (val., bal.)
nosaltres veroléssim, verolàrem (val.), verolàssim (bal.), veroléssem, verolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós veroléssiu, verolàreu (val.), verolàssiu (bal.), verolésseu, verolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès verolessin, verolaren (val.), verolassin (bal.), verolessen, verolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) verolat
tu haguessis (hagueres) verolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) verolat
nosaltres haguéssim (haguérem) verolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) verolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) verolat

verolar

Imperatiu

Present
tu verola
ell, ella, vostè veroli, verole (val.)
nosaltres verolem
vosaltres, vós veroleu, verolau (bal.)
ells, elles, vostès verolin, verolen (val.)

verolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu verolar
Infinitiu compost haver verolat
Gerundi verolant
Gerundi compost havent verolat
Participi verolat, verolada, verolats, verolades