Conjugació del verb «verinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

verinar

Mode indicatiu

Present
jo verino (cent.), verine (val.), verín (bal.)
tu verines
ell, ella, vostè verina
nosaltres verinem, verinam (bal.)
vosaltres, vós verineu, verinau (bal.)
ells, elles, vostès verinen
Perfet
jo he verinat
tu has verinat
ell, ella, vostè ha verinat
nosaltres hem verinat
vosaltres, vós heu verinat
ells, elles, vostès han verinat
Imperfet
jo verinava
tu verinaves
ell, ella, vostè verinava
nosaltres verinàvem
vosaltres, vós verinàveu
ells, elles, vostès verinaven
Plusquamperfet
jo havia verinat
tu havies verinat
ell, ella, vostè havia verinat
nosaltres havíem verinat
vosaltres, vós havíeu verinat
ells, elles, vostès havien verinat
Passat simple
jo veriní
tu verinares
ell, ella, vostè verinà
nosaltres verinàrem
vosaltres, vós verinàreu
ells, elles, vostès verinaren
Passat perifràstic
jo vaig verinar
tu vas (vares) verinar
ell, ella, vostè va verinar
nosaltres vam (vàrem) verinar
vosaltres, vós vau (vàreu) verinar
ells, elles, vostès van (varen) verinar
Passat anterior
jo haguí verinat
tu hagueres verinat
ell, ella, vostè hagué verinat
nosaltres haguérem verinat
vosaltres, vós haguéreu verinat
ells, elles, vostès hagueren verinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver verinat
tu vas haver verinat
ell, ella, vostè va haver verinat
nosaltres vam haver verinat
vosaltres, vós vau haver verinat
ells, elles, vostès van haver verinat
Futur
jo verinaré
tu verinaràs
ell, ella, vostè verinarà
nosaltres verinarem
vosaltres, vós verinareu
ells, elles, vostès verinaran
Futur perfet
jo hauré verinat
tu hauràs verinat
ell, ella, vostè haurà verinat
nosaltres haurem verinat
vosaltres, vós haureu verinat
ells, elles, vostès hauran verinat
Condicional
jo verinaria
tu verinaries
ell, ella, vostè verinaria
nosaltres verinaríem
vosaltres, vós verinaríeu
ells, elles, vostès verinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) verinat
tu hauries (hagueres) verinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) verinat
nosaltres hauríem (haguérem) verinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) verinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) verinat

verinar

Mode subjuntiu

Present
jo verini, verine (val.)
tu verinis, verines (val.)
ell, ella, vostè verini, verine (val.)
nosaltres verinem
vosaltres, vós verineu
ells, elles, vostès verinin, verinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) verinat
tu hagis (hages) verinat
ell, ella, vostè hagi (haja) verinat
nosaltres hàgim (hàgem) verinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) verinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) verinat
Imperfet
jo verinés, verinara (val.), verinàs (val., bal.)
tu verinessis, verinares (val.), verinassis (bal.), verinesses, verinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè verinés, verinara (val.), verinàs (val., bal.)
nosaltres verinéssim, verinàrem (val.), verinàssim (bal.), verinéssem, verinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós verinéssiu, verinàreu (val.), verinàssiu (bal.), verinésseu, verinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès verinessin, verinaren (val.), verinassin (bal.), verinessen, verinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) verinat
tu haguessis (hagueres) verinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) verinat
nosaltres haguéssim (haguérem) verinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) verinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) verinat

verinar

Imperatiu

Present
tu verina
ell, ella, vostè verini, verine (val.)
nosaltres verinem
vosaltres, vós verineu, verinau (bal.)
ells, elles, vostès verinin, verinen (val.)

verinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu verinar
Infinitiu compost haver verinat
Gerundi verinant
Gerundi compost havent verinat
Participi verinat, verinada, verinats, verinades