Conjugació del verb «veremar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

veremar

Mode indicatiu

Present
jo veremo (cent.), vereme (val.), verem (bal.)
tu veremes
ell, ella, vostè verema
nosaltres veremem, veremam (bal.)
vosaltres, vós veremeu, veremau (bal.)
ells, elles, vostès veremen
Perfet
jo he veremat
tu has veremat
ell, ella, vostè ha veremat
nosaltres hem veremat
vosaltres, vós heu veremat
ells, elles, vostès han veremat
Imperfet
jo veremava
tu veremaves
ell, ella, vostè veremava
nosaltres veremàvem
vosaltres, vós veremàveu
ells, elles, vostès veremaven
Plusquamperfet
jo havia veremat
tu havies veremat
ell, ella, vostè havia veremat
nosaltres havíem veremat
vosaltres, vós havíeu veremat
ells, elles, vostès havien veremat
Passat simple
jo veremí
tu veremares
ell, ella, vostè veremà
nosaltres veremàrem
vosaltres, vós veremàreu
ells, elles, vostès veremaren
Passat perifràstic
jo vaig veremar
tu vas (vares) veremar
ell, ella, vostè va veremar
nosaltres vam (vàrem) veremar
vosaltres, vós vau (vàreu) veremar
ells, elles, vostès van (varen) veremar
Passat anterior
jo haguí veremat
tu hagueres veremat
ell, ella, vostè hagué veremat
nosaltres haguérem veremat
vosaltres, vós haguéreu veremat
ells, elles, vostès hagueren veremat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver veremat
tu vas haver veremat
ell, ella, vostè va haver veremat
nosaltres vam haver veremat
vosaltres, vós vau haver veremat
ells, elles, vostès van haver veremat
Futur
jo veremaré
tu veremaràs
ell, ella, vostè veremarà
nosaltres veremarem
vosaltres, vós veremareu
ells, elles, vostès veremaran
Futur perfet
jo hauré veremat
tu hauràs veremat
ell, ella, vostè haurà veremat
nosaltres haurem veremat
vosaltres, vós haureu veremat
ells, elles, vostès hauran veremat
Condicional
jo veremaria
tu veremaries
ell, ella, vostè veremaria
nosaltres veremaríem
vosaltres, vós veremaríeu
ells, elles, vostès veremarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) veremat
tu hauries (hagueres) veremat
ell, ella, vostè hauria (haguera) veremat
nosaltres hauríem (haguérem) veremat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) veremat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) veremat

veremar

Mode subjuntiu

Present
jo veremi, vereme (val.)
tu veremis, veremes (val.)
ell, ella, vostè veremi, vereme (val.)
nosaltres veremem
vosaltres, vós veremeu
ells, elles, vostès veremin, veremen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) veremat
tu hagis (hages) veremat
ell, ella, vostè hagi (haja) veremat
nosaltres hàgim (hàgem) veremat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) veremat
ells, elles, vostès hagin (hagen) veremat
Imperfet
jo veremés, veremara (val.), veremàs (val., bal.)
tu veremessis, veremares (val.), veremassis (bal.), veremesses, veremasses (val., bal.)
ell, ella, vostè veremés, veremara (val.), veremàs (val., bal.)
nosaltres vereméssim, veremàrem (val.), veremàssim (bal.), vereméssem, veremàssem (val., bal.)
vosaltres, vós vereméssiu, veremàreu (val.), veremàssiu (bal.), veremésseu, veremàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès veremessin, veremaren (val.), veremassin (bal.), veremessen, veremassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) veremat
tu haguessis (hagueres) veremat
ell, ella, vostè hagués (haguera) veremat
nosaltres haguéssim (haguérem) veremat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) veremat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) veremat

veremar

Imperatiu

Present
tu verema
ell, ella, vostè veremi, vereme (val.)
nosaltres veremem
vosaltres, vós veremeu, veremau (bal.)
ells, elles, vostès veremin, veremen (val.)

veremar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu veremar
Infinitiu compost haver veremat
Gerundi veremant
Gerundi compost havent veremat
Participi veremat, veremada, veremats, veremades