Conjugació en català del verb «venir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

venir

Mode indicatiu

Present
jo vinc, venc (bal.), vénc (bal., ort. pre-2017)
tu vens, véns (ort. pre-2017)
ell, ella, vostè ve
nosaltres venim
vosaltres, vós veniu
ells, elles, vostès venen, vénen (ort. pre-2017)
Perfet
jo he vingut, he vengut (bal.)
tu has vingut, has vengut (bal.)
ell, ella, vostè ha vingut, ha vengut (bal.)
nosaltres hem vingut, hem vengut (bal.)
vosaltres, vós heu vingut, heu vengut (bal.)
ells, elles, vostès han vingut, han vengut (bal.)
Imperfet
jo venia
tu venies
ell, ella, vostè venia
nosaltres veníem
vosaltres, vós veníeu
ells, elles, vostès venien
Plusquamperfet
jo havia vingut, havia vengut (bal.)
tu havies vingut, havies vengut (bal.)
ell, ella, vostè havia vingut, havia vengut (bal.)
nosaltres havíem vingut, havíem vengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu vingut, havíeu vengut (bal.)
ells, elles, vostès havien vingut, havien vengut (bal.)
Passat simple
jo vinguí, venguí (bal.)
tu vingueres, vengueres (bal.)
ell, ella, vostè vingué, vengué (bal.)
nosaltres vinguérem, venguérem (bal.)
vosaltres, vós vinguéreu, venguéreu (bal.)
ells, elles, vostès vingueren, vengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig venir / vindre
tu vas (vares) venir / vindre
ell, ella, vostè va venir / vindre
nosaltres vam (vàrem) venir / vindre
vosaltres, vós vau (vàreu) venir / vindre
ells, elles, vostès van (varen) venir / vindre
Passat anterior
jo haguí vingut, haguí vengut (bal.)
tu hagueres vingut, hagueres vengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué vingut, hagué vengut (bal.)
nosaltres haguérem vingut, haguérem vengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu vingut, haguéreu vengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren vingut, hagueren vengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver vingut, vaig haver vengut (bal.)
tu vas haver vingut, vas haver vengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver vingut, va haver vengut (bal.)
nosaltres vam haver vingut, vam haver vengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver vingut, vau haver vengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver vingut, van haver vengut (bal.)
Futur
jo vindré, vendré (bal.)
tu vindràs, vendràs (bal.)
ell, ella, vostè vindrà, vendrà (bal.)
nosaltres vindrem, vendrem (bal.)
vosaltres, vós vindreu, vendreu (bal.)
ells, elles, vostès vindran, vendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré vingut, hauré vengut (bal.)
tu hauràs vingut, hauràs vengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà vingut, haurà vengut (bal.)
nosaltres haurem vingut, haurem vengut (bal.)
vosaltres, vós haureu vingut, haureu vengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran vingut, hauran vengut (bal.)
Condicional
jo vindria, vendria (bal.)
tu vindries, vendries (bal.)
ell, ella, vostè vindria, vendria (bal.)
nosaltres vindríem, vendríem (bal.)
vosaltres, vós vindríeu, vendríeu (bal.)
ells, elles, vostès vindrien, vendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) vingut, hauria (haguera) vengut (bal.)
tu hauries (hagueres) vingut, hauries (hagueres) vengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) vingut, hauria (haguera) vengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) vingut, hauríem (haguérem) vengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) vingut, hauríeu (haguéreu) vengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) vingut, haurien (hagueren) vengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

venir

Mode subjuntiu

Present
jo vingui, vinga (val.), vengui (bal.), véngui (bal., ort. pre-2017)
tu vinguis, vingues (val.), venguis (bal.), vénguis (bal., ort. pre-2017)
ell, ella, vostè vingui, vinga (val.), vengui (bal.), véngui (bal., ort. pre-2017)
nosaltres vinguem, venguem (bal.)
vosaltres, vós vingueu, vengueu (bal.)
ells, elles, vostès vinguin, vinguen (val.), vénguin (bal., ort. pre-2017)
Perfet
jo hagi (haja) vingut, hagi (haja) vengut (bal.)
tu hagis (hages) vingut, hagis (hages) vengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) vingut, hagi (haja) vengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) vingut, hàgim (hàgem) vengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) vingut, hàgiu (hàgeu) vengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) vingut, hagin (hagen) vengut (bal.)
Imperfet
jo vingués, vinguera (val.), vengués (bal.)
tu vinguessis, vingueres (val.), vinguesses, venguessis (bal.)
ell, ella, vostè vingués, vinguera (val.), vengués (bal.)
nosaltres vinguéssim, vinguérem (val.), vinguéssem, venguéssim (bal.)
vosaltres, vós vinguéssiu, vinguéreu (val.), vinguésseu, venguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès vinguessin, vingueren (val.), vinguessen, venguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) vingut, hagués (haguera) vengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) vingut, haguessis (hagueres) vengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) vingut, hagués (haguera) vengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) vingut, haguéssim (haguérem) vengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) vingut, haguéssiu (haguéreu) vengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) vingut, haguessin (hagueren) vengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

venir

Mode imperatiu

Present
tu vine
ell, ella, vostè vingui, vinga (val.), vengui (bal.), véngui (bal., ort. pre-2017)
nosaltres vinguem, venguem (bal.)
vosaltres, vós veniu
ells, elles, vostès vinguin, vinguen (val.), venguin (bal.), vénguin (bal., ort. pre-2017)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

venir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu venir / vindre
Infinitiu compost haver vingut, haver vengut (bal.)
Gerundi venint
Gerundi compost havent vingut, havent vengut (bal.)
Participi vingut, vengut (bal.), vinguda, venguda (bal.), vinguts, venguts (bal.), vingudes, vengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

venir

  1. Desplaçar-se vers el lloc on és l'interlocutor.
  2. Vols venir? Ja vinc.
  3. Aparèixer el següent en una successió.
  4. Després de l'estació de Montgat ve el Masnou.
  5. Provenir, tenir com a origen.
  6. La patata ve d'Amèrica.
  7. Succeir-se una cosa a una altra.
  8. L'any que ve.
  9. Inferir, ser conseqüència una cosa d'una altra.
  10. Amb les pluges vindrà el fred.
  11. Iniciar-se algun afecte o sensació.
  12. Em vénen ganes de menjar.
  13. L'infinitiu que segueix, realitzar-se aproximadament.
  14. Tots dos vénen a dir el mateix.
  15. enfonsar-se

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.