Conjugació del verb «vantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

vantar

Mode indicatiu

Present
jo vanto (cent.), vante (val.), vant (bal.)
tu vantes
ell, ella, vostè vanta
nosaltres vantem, vantam (bal.)
vosaltres, vós vanteu, vantau (bal.)
ells, elles, vostès vanten
Perfet
jo he vantat
tu has vantat
ell, ella, vostè ha vantat
nosaltres hem vantat
vosaltres, vós heu vantat
ells, elles, vostès han vantat
Imperfet
jo vantava
tu vantaves
ell, ella, vostè vantava
nosaltres vantàvem
vosaltres, vós vantàveu
ells, elles, vostès vantaven
Plusquamperfet
jo havia vantat
tu havies vantat
ell, ella, vostè havia vantat
nosaltres havíem vantat
vosaltres, vós havíeu vantat
ells, elles, vostès havien vantat
Passat simple
jo vantí
tu vantares
ell, ella, vostè vantà
nosaltres vantàrem
vosaltres, vós vantàreu
ells, elles, vostès vantaren
Passat perifràstic
jo vaig vantar
tu vas (vares) vantar
ell, ella, vostè va vantar
nosaltres vam (vàrem) vantar
vosaltres, vós vau (vàreu) vantar
ells, elles, vostès van (varen) vantar
Passat anterior
jo haguí vantat
tu hagueres vantat
ell, ella, vostè hagué vantat
nosaltres haguérem vantat
vosaltres, vós haguéreu vantat
ells, elles, vostès hagueren vantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver vantat
tu vas haver vantat
ell, ella, vostè va haver vantat
nosaltres vam haver vantat
vosaltres, vós vau haver vantat
ells, elles, vostès van haver vantat
Futur
jo vantaré
tu vantaràs
ell, ella, vostè vantarà
nosaltres vantarem
vosaltres, vós vantareu
ells, elles, vostès vantaran
Futur perfet
jo hauré vantat
tu hauràs vantat
ell, ella, vostè haurà vantat
nosaltres haurem vantat
vosaltres, vós haureu vantat
ells, elles, vostès hauran vantat
Condicional
jo vantaria
tu vantaries
ell, ella, vostè vantaria
nosaltres vantaríem
vosaltres, vós vantaríeu
ells, elles, vostès vantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) vantat
tu hauries (hagueres) vantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) vantat
nosaltres hauríem (haguérem) vantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) vantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) vantat

vantar

Mode subjuntiu

Present
jo vanti, vante (val.)
tu vantis, vantes (val.)
ell, ella, vostè vanti, vante (val.)
nosaltres vantem
vosaltres, vós vanteu
ells, elles, vostès vantin, vanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) vantat
tu hagis (hages) vantat
ell, ella, vostè hagi (haja) vantat
nosaltres hàgim (hàgem) vantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) vantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) vantat
Imperfet
jo vantés, vantara (val.), vantàs (val., bal.)
tu vantessis, vantares (val.), vantassis (bal.), vantesses, vantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè vantés, vantara (val.), vantàs (val., bal.)
nosaltres vantéssim, vantàrem (val.), vantàssim (bal.), vantéssem, vantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós vantéssiu, vantàreu (val.), vantàssiu (bal.), vantésseu, vantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès vantessin, vantaren (val.), vantassin (bal.), vantessen, vantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) vantat
tu haguessis (hagueres) vantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) vantat
nosaltres haguéssim (haguérem) vantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) vantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) vantat

vantar

Imperatiu

Present
tu vanta
ell, ella, vostè vanti, vante (val.)
nosaltres vantem
vosaltres, vós vanteu, vantau (bal.)
ells, elles, vostès vantin, vanten (val.)

vantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu vantar
Infinitiu compost haver vantat
Gerundi vantant
Gerundi compost havent vantat
Participi vantat, vantada, vantats, vantades