vanar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| vano (cent.), vane (val.), van (bal.) |
| vanes |
| vana |
| vanem, vanam (bal.) |
| vaneu, vanau (bal.) |
| vanen |
Perfet
| he vanat |
| has vanat |
| ha vanat |
| hem vanat |
| heu vanat |
| han vanat |
Imperfet
| vanava |
| vanaves |
| vanava |
| vanàvem |
| vanàveu |
| vanaven |
Plusquamperfet
| havia vanat |
| havies vanat |
| havia vanat |
| havíem vanat |
| havíeu vanat |
| havien vanat |
Passat simple
| vaní |
| vanares |
| vanà |
| vanàrem |
| vanàreu |
| vanaren |
Passat perifràstic
| vaig vanar |
| vas (vares) vanar |
| va vanar |
| vam (vàrem) vanar |
| vau (vàreu) vanar |
| van (varen) vanar |
Passat anterior
| haguí vanat |
| hagueres vanat |
| hagué vanat |
| haguérem vanat |
| haguéreu vanat |
| hagueren vanat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver vanat |
| vas haver vanat |
| va haver vanat |
| vam haver vanat |
| vau haver vanat |
| van haver vanat |
Futur
| vanaré |
| vanaràs |
| vanarà |
| vanarem |
| vanareu |
| vanaran |
Futur perfet
| hauré vanat |
| hauràs vanat |
| haurà vanat |
| haurem vanat |
| haureu vanat |
| hauran vanat |
Condicional
| vanaria |
| vanaries |
| vanaria |
| vanaríem |
| vanaríeu |
| vanarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) vanat |
| hauries (hagueres) vanat |
| hauria (haguera) vanat |
| hauríem (haguérem) vanat |
| hauríeu (haguéreu) vanat |
| haurien (hagueren) vanat |
Mode subjuntiu
Present
| vani, vane (val.) |
| vanis, vanes (val.) |
| vani, vane (val.) |
| vanem |
| vaneu |
| vanin, vanen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) vanat |
| hagis (hages) vanat |
| hagi (haja) vanat |
| hàgim (hàgem) vanat |
| hàgiu (hàgeu) vanat |
| hagin (hagen) vanat |
Imperfet
| vanés, vanara (val.), vanàs (val., bal.) |
| vanessis, vanares (val.), vanassis (bal.), vanesses, vanasses (val., bal.) |
| vanés, vanara (val.), vanàs (val., bal.) |
| vanéssim, vanàrem (val.), vanàssim (bal.), vanéssem, vanàssem (val., bal.) |
| vanéssiu, vanàreu (val.), vanàssiu (bal.), vanésseu, vanàsseu (val., bal.) |
| vanessin, vanaren (val.), vanassin (bal.), vanessen, vanassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) vanat |
| haguessis (hagueres) vanat |
| hagués (haguera) vanat |
| haguéssim (haguérem) vanat |
| haguéssiu (haguéreu) vanat |
| haguessin (hagueren) vanat |
Mode imperatiu
Present
| vana |
| vani, vane (val.) |
| vanem |
| vaneu, vanau (bal.) |
| vanin, vanen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | vanar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver vanat |
| Gerundi | vanant |
| Gerundi compost | havent vanat |
| Participi | vanat , vanada , vanats , vanades |
Definició
- Lluir davant dels altres de les coses pròpies, ja siguin mèrits, qualitats o possessions.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017