vacil·lar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| vacil·lo (cent.), vacil·le (val.), vacil (bal.) |
| vacil·les |
| vacil·la |
| vacil·lem, vacil·lam (bal.) |
| vacil·leu, vacil·lau (bal.) |
| vacil·len |
Perfet
| he vacil·lat |
| has vacil·lat |
| ha vacil·lat |
| hem vacil·lat |
| heu vacil·lat |
| han vacil·lat |
Imperfet
| vacil·lava |
| vacil·laves |
| vacil·lava |
| vacil·làvem |
| vacil·làveu |
| vacil·laven |
Plusquamperfet
| havia vacil·lat |
| havies vacil·lat |
| havia vacil·lat |
| havíem vacil·lat |
| havíeu vacil·lat |
| havien vacil·lat |
Passat simple
| vacil·lí |
| vacil·lares |
| vacil·là |
| vacil·làrem |
| vacil·làreu |
| vacil·laren |
Passat perifràstic
| vaig vacil·lar |
| vas (vares) vacil·lar |
| va vacil·lar |
| vam (vàrem) vacil·lar |
| vau (vàreu) vacil·lar |
| van (varen) vacil·lar |
Passat anterior
| haguí vacil·lat |
| hagueres vacil·lat |
| hagué vacil·lat |
| haguérem vacil·lat |
| haguéreu vacil·lat |
| hagueren vacil·lat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver vacil·lat |
| vas haver vacil·lat |
| va haver vacil·lat |
| vam haver vacil·lat |
| vau haver vacil·lat |
| van haver vacil·lat |
Futur
| vacil·laré |
| vacil·laràs |
| vacil·larà |
| vacil·larem |
| vacil·lareu |
| vacil·laran |
Futur perfet
| hauré vacil·lat |
| hauràs vacil·lat |
| haurà vacil·lat |
| haurem vacil·lat |
| haureu vacil·lat |
| hauran vacil·lat |
Condicional
| vacil·laria |
| vacil·laries |
| vacil·laria |
| vacil·laríem |
| vacil·laríeu |
| vacil·larien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) vacil·lat |
| hauries (hagueres) vacil·lat |
| hauria (haguera) vacil·lat |
| hauríem (haguérem) vacil·lat |
| hauríeu (haguéreu) vacil·lat |
| haurien (hagueren) vacil·lat |
Mode subjuntiu
Present
| vacil·li, vacil·le (val.) |
| vacil·lis, vacil·les (val.) |
| vacil·li, vacil·le (val.) |
| vacil·lem |
| vacil·leu |
| vacil·lin, vacil·len (val.) |
Perfet
| hagi (haja) vacil·lat |
| hagis (hages) vacil·lat |
| hagi (haja) vacil·lat |
| hàgim (hàgem) vacil·lat |
| hàgiu (hàgeu) vacil·lat |
| hagin (hagen) vacil·lat |
Imperfet
| vacil·lés, vacil·lara (val.), vacil·làs (val., bal.) |
| vacil·lessis, vacil·lares (val.), vacil·lassis (bal.), vacil·lesses, vacil·lasses (val., bal.) |
| vacil·lés, vacil·lara (val.), vacil·làs (val., bal.) |
| vacil·léssim, vacil·làrem (val.), vacil·làssim (bal.), vacil·léssem, vacil·làssem (val., bal.) |
| vacil·léssiu, vacil·làreu (val.), vacil·làssiu (bal.), vacil·lésseu, vacil·làsseu (val., bal.) |
| vacil·lessin, vacil·laren (val.), vacil·lassin (bal.), vacil·lessen, vacil·lassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) vacil·lat |
| haguessis (hagueres) vacil·lat |
| hagués (haguera) vacil·lat |
| haguéssim (haguérem) vacil·lat |
| haguéssiu (haguéreu) vacil·lat |
| haguessin (hagueren) vacil·lat |
Mode imperatiu
Present
| vacil·la |
| vacil·li, vacil·le (val.) |
| vacil·lem |
| vacil·leu, vacil·lau (bal.) |
| vacil·lin, vacil·len (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | vacil·lar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver vacil·lat |
| Gerundi | vacil·lant |
| Gerundi compost | havent vacil·lat |
| Participi | vacil·lat , vacil·lada , vacil·lats , vacil·lades |
Definició
- Moure's indeterminadament alguna cosa, persona, etc.
- Estar poc ferma alguna cosa en son estat, com una flama a punt d'apagar-se.
- Dubtar, no saber resoldre o escollir entre dos extrems.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017