Conjugació del verb «urgir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

urgir

Mode indicatiu

Present
jo urgeixo (cent.), urgesc (val., bal.), urgisc (val.)
tu urgeixes, urgixes (val.)
ell, ella, vostè urgeix, urgix (val.)
nosaltres urgim
vosaltres, vós urgiu
ells, elles, vostès urgeixen, urgixen (val.)
Perfet
jo he urgit
tu has urgit
ell, ella, vostè ha urgit
nosaltres hem urgit
vosaltres, vós heu urgit
ells, elles, vostès han urgit
Imperfet
jo urgia
tu urgies
ell, ella, vostè urgia
nosaltres urgíem
vosaltres, vós urgíeu
ells, elles, vostès urgien
Plusquamperfet
jo havia urgit
tu havies urgit
ell, ella, vostè havia urgit
nosaltres havíem urgit
vosaltres, vós havíeu urgit
ells, elles, vostès havien urgit
Passat simple
jo urgí
tu urgires
ell, ella, vostè urgí
nosaltres urgírem
vosaltres, vós urgíreu
ells, elles, vostès urgiren
Passat perifràstic
jo vaig urgir
tu vas (vares) urgir
ell, ella, vostè va urgir
nosaltres vam (vàrem) urgir
vosaltres, vós vau (vàreu) urgir
ells, elles, vostès van (varen) urgir
Passat anterior
jo haguí urgit
tu hagueres urgit
ell, ella, vostè hagué urgit
nosaltres haguérem urgit
vosaltres, vós haguéreu urgit
ells, elles, vostès hagueren urgit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver urgit
tu vas haver urgit
ell, ella, vostè va haver urgit
nosaltres vam haver urgit
vosaltres, vós vau haver urgit
ells, elles, vostès van haver urgit
Futur
jo urgiré
tu urgiràs
ell, ella, vostè urgirà
nosaltres urgirem
vosaltres, vós urgireu
ells, elles, vostès urgiran
Futur perfet
jo hauré urgit
tu hauràs urgit
ell, ella, vostè haurà urgit
nosaltres haurem urgit
vosaltres, vós haureu urgit
ells, elles, vostès hauran urgit
Condicional
jo urgiria
tu urgiries
ell, ella, vostè urgiria
nosaltres urgiríem
vosaltres, vós urgiríeu
ells, elles, vostès urgirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) urgit
tu hauries (hagueres) urgit
ell, ella, vostè hauria (haguera) urgit
nosaltres hauríem (haguérem) urgit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) urgit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) urgit

urgir

Mode subjuntiu

Present
jo urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.)
tu urgeixis, urgesques / urgisques (val.), urgesquis (bal.)
ell, ella, vostè urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.)
nosaltres urgim, urgiguem (bal.)
vosaltres, vós urgiu, urgigueu (bal.)
ells, elles, vostès urgeixin, urgesquen / urgisquen (val.), urgesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) urgit
tu hagis (hages) urgit
ell, ella, vostè hagi (haja) urgit
nosaltres hàgim (hàgem) urgit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) urgit
ells, elles, vostès hagin (hagen) urgit
Imperfet
jo urgís, urgira (val.)
tu urgissis, urgires (val.), urgisses
ell, ella, vostè urgís, urgira (val.)
nosaltres urgíssim, urgírem (val.), urgíssem
vosaltres, vós urgíssiu, urgíreu (val.), urgísseu
ells, elles, vostès urgissin, urgiren (val.), urgissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) urgit
tu haguessis (hagueres) urgit
ell, ella, vostè hagués (haguera) urgit
nosaltres haguéssim (haguérem) urgit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) urgit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) urgit

urgir

Imperatiu

Present
tu urgeix, urgix (val.)
ell, ella, vostè urgeixi, urgesca / urgisca (val.), urgesqui (bal.)
nosaltres urgim, urgiguem (bal.)
vosaltres, vós urgiu
ells, elles, vostès urgeixin, urgesquen / urgisquen (val.), urgesquin (bal.)

urgir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu urgir
Infinitiu compost haver urgit
Gerundi urgint
Gerundi compost havent urgit
Participi urgit, urgida, urgits, urgides