Conjugació en català del verb «ultrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ultrar

Mode indicatiu

Present
jo ultro (cent.), ultre (val.), ultr (bal.)
tu ultres
ell, ella, vostè ultra
nosaltres ultrem, ultram (bal.)
vosaltres, vós ultreu, ultrau (bal.)
ells, elles, vostès ultren
Perfet
jo he ultrat
tu has ultrat
ell, ella, vostè ha ultrat
nosaltres hem ultrat
vosaltres, vós heu ultrat
ells, elles, vostès han ultrat
Imperfet
jo ultrava
tu ultraves
ell, ella, vostè ultrava
nosaltres ultràvem
vosaltres, vós ultràveu
ells, elles, vostès ultraven
Plusquamperfet
jo havia ultrat
tu havies ultrat
ell, ella, vostè havia ultrat
nosaltres havíem ultrat
vosaltres, vós havíeu ultrat
ells, elles, vostès havien ultrat
Passat simple
jo ultrí
tu ultrares
ell, ella, vostè ultrà
nosaltres ultràrem
vosaltres, vós ultràreu
ells, elles, vostès ultraren
Passat perifràstic
jo vaig ultrar
tu vas (vares) ultrar
ell, ella, vostè va ultrar
nosaltres vam (vàrem) ultrar
vosaltres, vós vau (vàreu) ultrar
ells, elles, vostès van (varen) ultrar
Passat anterior
jo haguí ultrat
tu hagueres ultrat
ell, ella, vostè hagué ultrat
nosaltres haguérem ultrat
vosaltres, vós haguéreu ultrat
ells, elles, vostès hagueren ultrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ultrat
tu vas haver ultrat
ell, ella, vostè va haver ultrat
nosaltres vam haver ultrat
vosaltres, vós vau haver ultrat
ells, elles, vostès van haver ultrat
Futur
jo ultraré
tu ultraràs
ell, ella, vostè ultrarà
nosaltres ultrarem
vosaltres, vós ultrareu
ells, elles, vostès ultraran
Futur perfet
jo hauré ultrat
tu hauràs ultrat
ell, ella, vostè haurà ultrat
nosaltres haurem ultrat
vosaltres, vós haureu ultrat
ells, elles, vostès hauran ultrat
Condicional
jo ultraria
tu ultraries
ell, ella, vostè ultraria
nosaltres ultraríem
vosaltres, vós ultraríeu
ells, elles, vostès ultrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ultrat
tu hauries (hagueres) ultrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ultrat
nosaltres hauríem (haguérem) ultrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ultrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ultrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ultrar

Mode subjuntiu

Present
jo ultri, ultre (val.)
tu ultris, ultres (val.)
ell, ella, vostè ultri, ultre (val.)
nosaltres ultrem
vosaltres, vós ultreu
ells, elles, vostès ultrin, ultren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ultrat
tu hagis (hages) ultrat
ell, ella, vostè hagi (haja) ultrat
nosaltres hàgim (hàgem) ultrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ultrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ultrat
Imperfet
jo ultrés, ultrara (val.), ultràs (val., bal.)
tu ultressis, ultrares (val.), ultrassis (bal.), ultresses, ultrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ultrés, ultrara (val.), ultràs (val., bal.)
nosaltres ultréssim, ultràrem (val.), ultràssim (bal.), ultréssem, ultràssem (val., bal.)
vosaltres, vós ultréssiu, ultràreu (val.), ultràssiu (bal.), ultrésseu, ultràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ultressin, ultraren (val.), ultrassin (bal.), ultressen, ultrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ultrat
tu haguessis (hagueres) ultrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ultrat
nosaltres haguéssim (haguérem) ultrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ultrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ultrat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ultrar

Mode imperatiu

Present
tu ultra
ell, ella, vostè ultri, ultre (val.)
nosaltres ultrem
vosaltres, vós ultreu, ultrau (bal.)
ells, elles, vostès ultrin, ultren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ultrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ultrar
Infinitiu compost haver ultrat
Gerundi ultrant
Gerundi compost havent ultrat
Participi ultrat, ultrada, ultrats, ultrades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ultrar

  1. Portar més enllà d’un límit raonable.
  2. Ultrapassar un límit raonable.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.